Mor al Brasil el bisbe Pere Casaldàliga als 92 anys

El bisbe Pere Casaldàliga ha mort aquest dissabte al Brasil, segons han informat via Twitter l'Associació Aragua amb el Bisbe Casaldàliga (Barcelona) i l'Associació Ansa (Brasil).

"Amb profunda tristesa lamentem comunicar que Pere Casaldàliga ha mort en el dia d'avui a l'edat de 92 anys", diu el tuit.

"Amb molt dolor, però segurs com ell ho estava de la seva arribada a la Casa del Pare, us informarem dels actes de comiat", afegeix el compte de Twitter, creada per divulgar les causes i el treball del bisbe.

Les mostres de condol no han parat d'arribar des que s'ha conegut la mort del bisbe. Així, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha dit a través de Twitter que Casaldàliga va dedicar "tota una vida de lluita per la causa del món indígena; l'Església dels més pobres, la pau com a fruit de la justícia", ha dit en un tuit recollit per Europa Press. I ha fet altres compromisos: "L'alliberament de les persones i els pobles oprimits. Una vida plena, compromesa i solidària".

També el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, s'ha pronunciat a trafvés de Twitter i ha assegurat que "molts ateus, si d'una església hem de ser, seria la de Pere Casaldàliga. Gràcies per una vida dedicada a la llibertat dels més oprimits ", ha afegit.

El teòleg brasiler Leonardo Boff ha afirmat que el recentment mort bisbe emèrit de Sao Félix do Araguaia (Brasil), Pere Casaldàliga, "viu en la memòria de tots els pobres que va defensar, dels martiritzats pel latifundi, en els alliberats de l'opressió . i en la nostra fe i en la nostra esperança que ell ens va enfortir ", ha afegit.

Boff, defensor de la Teologia d'Alliberament, com Casaldàliga, també ha destacat que el bisbe "acaba de néixer per Déu. Deia: l'alternativa cristiana és la vida o la resurrecció".

BIOGRAFIA

El bisbe Pere Casaldàliga va ser un dels màxims exponents de la Teologia de l'Alliberament i va viure més de 50 anys en São Félix do Araguaia (el Brasil), on va lluitar pels drets dels pobles indígenes i va defensar als pagesos i peons enfront de terratinents i latifundistes.

Va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat i va ser candidat al Premi Nobel de la Pau en 1990 per ser "la veu dels quals no tenen veu", com ho va definir l'impulsor d'aquesta candidatura, l'argentí Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel.

Nascut a Balsareny (Barcelona) el 16 de febrer de 1928, va ser seminarista a Vic (Barcelona) i abans de partir a l'estranger va exercir com a sacerdot i docent a Galícia i a Barcelona, on va posar en marxa una borsa de treball per a immigrants, un alberg i una escola per a persones sense estudis.

Després d'una estada a Guinea, en 1965 va viatjar a Madrid per a dirigir la revista claretiana -el seu orde- 'Iris de pau', on va abordar temes de tall social, i va dirigir la publicació fins que va ser destituït per publicar un article crític amb l'Episcopat espanyol.

En 1968 va viatjar al Brasil en una missió en Mato Grosso, a l'Amazònia, on va conèixer de primera mà la pobresa i la malaltia en què vivien algunes comunitats indígenes, i va exercir una labor que li va valer el sobrenom de 'el bisbe dels pobres'.

En aquesta època va començar la seva activitat militant contra les explotacions i abusos dels terratinents als pagesos de la regió, que va denunciar en l'informe 'Feudalisme i esclavitud en el nord de Mato Grosso' en 1970.

En Mato Grosso va fundar una escola i un petit centre mèdic, en una missió que posteriorment es va convertir en prelatura: la prelatura de São Félix do Araguaia, de la qual va ser proclamat bisbe el 23 d'octubre de 1971 pel papa Pau VI.

"La meva pobra vida no val més que la d'aquest peó de 17 anys que hem enterrat aquest matí en el cementiri d'Araguaia, sense nom ni fèretre; aquest jove és la persona més important d'aquest dia", va dir en el discurs de la seva consagració.

A causa de la seva activitat militant, terratinents i poderosos de la zona li van advertir que deixés a un costat aquestes reivindicacions, que va plasmar en més de 100 obres en les quals va advocar per la Teologia de l'Alliberament, la justícia i la pau.

Després de ser nomenat bisbe va sofrir diversos intents d'assassinat i atacs a la seva prelatura, com va recollir en el seu llibre 'La mort que dona sentit al meu credo. Diari 1975-1977', i va reafirmar el seu compromís a la pau i rebuig a la violència, la lluita armada i qualsevol mena de dictadura.

Durant els anys 80 va defensar i va treballar per la pau a Llatinoamèrica, continent en el qual veia una "unitat de destí" necessitada d'una resurrecció evangèlica, segons va exposar a la revista 'Vida Nova' en 1985, alguna cosa que va traslladar a Joan Pau II en la seva primera trobada en la Santa Seu, en 1988.

Després de tornar al Brasil va continuar defensant els principis de la Teologia de l'Alliberament i la importància de la labor de l'Església amb els pobres com a bisbe, càrrec que va exercir fins a 2003, quan va presentar la seva renúncia davant el Papa als 75 anys i va pasar a ser bisbe emèrit.