Desenvolupen un nou material que permet regenerar teixits per curar malalties d'ossos

Investigadors de la UPV / EHU, BCMaterials i diversos centres de Portugal ha desenvolupat un nou material compost, vàlid per a enginyeria de teixits i concretament per a la regeneració de teixit ossi, que podrien ser implantat per curar malalties relacionades amb els ossos.

Segons han indicat la universitat pública basca en un comunicat, el s investigadors han demostrat que per a la generació de teixit ossi resulta vàlida la combinació de bastides biocompatibles formats per components de la seda, i l'estimulació de les cèl·lules mitjançant magnetisme.

Per a la utilització del magnetisme, ha explicat el centre universitari, s'han carregat de nanopartícules magnètiques les bastides, que serveixen de suport per al creixement cel·lular, i els resultats obtinguts "encoratgen" al grup a seguir amb aquesta línia d'investigació.

La revista 'Materialia' ha publicat recentment el resultat de la feina de recerca dut a terme per un grup d'investigadors, entre els quals es troben diversos del Departament de Química Física de la Facultat de Ciència i Tecnologia la UPV / EHU i el BCMaterials, juntament amb altres centres de la Universitat del Minho (Portugal).

En aquest treball, el grup d'investigació ha desenvolupat un nou material compost, vàlid per a enginyeria de teixits, concretament, per a la regeneració de teixit ossi.

En aquest sentit, el director del Departament de Química Física de la UPV / EHU i un dels autors d'aquest estudi, José Luis Vilas Vilela, ha assegurat que "l'objectiu últim d'aquesta línia d'investigació seria poder generar teixits que després podrien ser implantats per curar malalties relacionades amb els ossos ".

El material desenvolupat està format per una bastida, o matriu, que al seu torn està compost per un dels principals components de la seda (fibroïna), un material biocompatible d'origen natural, i carregat amb nanopartícules magnètiques.

L'objectiu d'afegir les nanopartícules ha estat, segons han explicat, convertir aquest material en "magnetoactivo", de manera que responguin a l'aplicar-li un camp magnètic, i d'aquesta manera transmeti estímuls mecànics i elèctrics a les cèl·lules.

DOS METODOLOGIES

L'estudi ha provat dues metodologies per obtenir la matriu de fibrina. Aquestes dues metodologies són, segons ha indicat l'investigador, "bastant bones" per confeccionar aquests bastida, que simulen la matriu extracel·lular, el suport on les cèl·lules poden adherir per créixer.

Vilas ha explicat que el s resultats han mostrat que "tots dos tipus de matriu o bastida afavoreixen el creixement cel·lular", al temps que s'ha comprovat per primera vegada que "l'estímul magnètic té un efecte positiu en el creixement cel·lular".

PAS ENDAVANT

Segons la seva opinió, això suposa "un pas endavant" en la línia de recerca d'aquest grup d'investigació en la recerca de materials i mètodes adequats per a la fabricació de teixits.

"Sabem que el nostre objectiu és a llarg termini, i ara estem fent els passos inicials. Estem desenvolupant diversos tipus de materials, estímuls i processos, per arribar a tenir vies d'obtenir la regeneració de diferents teixits", ha afirmat.

El membre de la UPV / EHU ha assegurat també que la idea seria, a més, partir de cèl·lules mare dels mateixos pacients, i ser capaços de diferenciar-les cap al tipus de cèl·lula amb la qual es vol formar el teixit, ja sigui ossi, muscular , cardíac o el que es necessités. "Aquest seria l'objectiu final, en el qual ja estem donant passos significatius", ha afirmat.

Per arribar a aquest objectiu final, aquest grup de recerca ha d'anar superant "diferents reptes", ha destacat. Els més propers haurien de ser, segons aquest expert, "combinar diferents estímuls i introduir alguna variació als ja aplicats, com la direcció en què s'aplica la deformació de l'estructura utilitzada".

També ha d'estudiar-se la viabilitat i la funcionalitat de les cèl·lules, la forma en què s'alimenten aquestes cèl·lules i s'extreuen els residus generats per elles.