dissabte, 24 de octubre de 2020

Quim Torra es carrega a l'única consellera del PDeCat

Carmen P. Flores

Que Torra va a la seva, perdó, a la de Puigdemont, ningú ho dubta, tot i que ha estat uns dies intentant mostrar que ell és qui mana i decideix. Aquesta empremta ha durat ben poc. En plena guerra oberta entre el PDeCAT i JxCat i amb el pols de Puigdemont a Mas -pare i fill polític- el president per delegació, Torra, sense informar prèviament al seu soci de govern, s'ha tret de sobre a l'única consellera que quedava del PDeCAT, Àngels Chacón, que en els últims dies havia mostrat la seva intenció de consensuar el decret llei de les càmeres amb les patronals i els sindicats. Tant Torra com Canadell no estaven per la feina, van per lliures. Si a això afegim que era l'única consellera que quedava al Govern després que la resta es donessin de baixa del PDeCat, no hi ha cap dubte que Torra ha complert el mandat de Puigdemont tres dies després que aquest abandonés el partit de la seva "vida" i un dia després de les declaracions de Mas en què manifestava la seva intenció de continuar en el partit que ara presideix Bonvehí.


El president de la Generalitat, Quim Torra.


Està clar que la decisió de Torra està basada en el seu "servei" al país i a tots i cadascun dels seus ciutadans/es, com s'està comprovant. Els interessos d'uns pocs estan per sobre de tots els altres. Deia Sir Winston Churchill que "un bon polític és aquell que, després d'haver estat comprat, segueix sent assequible", i no precisament amb ratafia sinó amb poder i el que això comporta.


A la fulminació dels tres consellers ha aplicat la teoria que al seu dia explicava l'escriptor Antonio Gala: "al poder li passa com a la noguera: no deixa créixer res sota la seva ombra". Els cops d'efecte polítics són com els focs artificials, el dolent és que en massa ocasions algú pot patir cremades, fins i tot el que encén la metxa.


Els tres nous càrrecs elegits pel president Torra -per cert, els anomenats i als breus- són de la corda de Puigdemont, ningú ho dubta. Dos d'ells són significatius: Ramon Tremosa, el considerat el pària de Parlament Europeu on els únics amics que tenien eren els eurodiputats flamencs, la resta fugien d'ell. El seu pas per aquesta institució serà recordat com un mal somni d'una senyoria que ha dit i fet les majors ximpleries de la seva història. Mai ha tingut sentit d'el ridícul. Hi haurà après alguna cosa? A la seva edat, crec que no. Estarà encantat del seu nou càrrec, com a premi al servei prestat a Puigdemont...


Miquel Samper, fins ara regidor a l'ajuntament de Terrassa. Amic personal de Rull, advocat de professió i persona polèmica que, tot i que estarà poc temps al capdavant d'Interior, no trigarà a tenir problemes. Ho acceptaran els mossos? Durà a terme les ordres directes de Puigdemont? Si segueix les directrius de la plaça de Sant Jaume, és a dir l'aplicació de la política independentista, en poc temps perdrà l'autoritat del comandament. No ho tindrà fàcil Àngels Ponsa, nova consellera de cultura, tot i que ja està en aquest departament ocupant altres càrrecs, prové del món local, de Sant Cugat, on ha estat regidora. Coneix les tres administracions i és de la corda de Puigdemont.


Si no hi havia massa assossec, en aquests últims dies d'un estiu incendiari políticament, seguirem en la mateixa línia. Aquest setembre serà un mes molt especial, ho anirem veient a mida que passin els dies. Torra està decidit a la confrontació amb els seus companys de govern, i també amb l'estat. És l'estratègia perquè Puigdemont tregui rèdit electoral en els pròxims comicis. Tot val, i la fi justifica les seves estratègies poc ètiques. Algú va dir una frase contundent que mai ha perdut vigència: "el teu govern creu que ets idiota, si us plau deixa de demostrar que té raó".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH