La taxa de mortalitat dels rebrots del Covid-19 serà menor si es localitzen als asimptomàtics

Els experts en Salut Pública i epidemiòlegs, asseguren que si es conté l'augment de contagis i si l'edat mitjana dels nous contagis no escala cap als més grans com el març i abril la mortalitat serà menor amb aquesta onada de rebrots del Covid-19 .

Ara mateix convivim amb altes xifres de contagis, molts d'ells asimptomàtics als que resisteix el sistema de salut i que es posarà a prova en les pròximes setmanes a la xifra de morts. L'excés de mortalitat ho estudia el sistema de Monitorització de la Mortalitat diària (MoMo) que realitza l'Institut de Salut Carlos III que compara les morts dels registres amb la mitjana dels últims anys.

Amb les dades a la mà a Madrid s'aprecien pics de mortalitat que han excedit la mitjana d'altres anys. En paraules dels epidemiòlegs dels morts que s'estan registrant ara estan més controlats perquè la major part dels casos de morts per Covid-19 han estat diagnosticats prèviament i el virus segueix contagiant i causant morts en els mateixos terminis. Tot i que res a veure amb març, llavors la taxa de mortalitat era molt alta, perquè no estaven detectats els casos asimptomàtics. S'estima que en aquells mesos els contagiats oficials podria ser una desena part dels reals.

A LA LLUITA CONTRA AQUESTA PANDÈMIA LA DETECCIÓ DE ASIMPTOMÀTICS ÉS CLAU

Un estudi dirigit per Leandro Bezerra de Souza amb la col·laboració d'Albert Oliveras Fàbregas, tots dos membres del grup de recerca M3O (Methodology, Methods, Models and Outcomes of Health and Social Sciences) de la Universitat de Vic - Universitat central de Catalunya, i quatre institucions brasileres, han analitzat les dades generals de contagis, morts i ingressos hospitalaris derivats de la pandèmia des que es va decretar el confinament. L'article, titulat The effect of lockdown on the outcomes of COVID-19 in Spain: An ecological study, s'ha publicat a la revista Plos One.

L'estudi se centra des de l'inici del confinament i durant les setmanes més intenses de la pandèmia, i ofereix una visió horitzontal de totes les dades mèdiques donats al llarg d'aquests 43 dies. Un dels principals dades que es desprenen és que la taxa de mortalitat va trigar 18,33 dies de mitjana en disminuir. Quant als ingressos hospitalaris, van començar a disminuir passats 14,27 dies, mentre que a les Unitats de Cures Intensives (UCI) ho van fer a el cap de 13,44 dies.

No obstant això, hi va haver nou comunitats autònomes que van necessitar més de 18,33 dies per disminuir el ritme de la mortalitat: Navarra és la que va necessitar més dies (34), seguida del País Basc (25), Extremadura i la Rioja (24) a més de Múrcia, Ceuta, Andalusia, València i les Illes Balears i que "poden deure a la transmissió de asimptomàtics en llocs permesos, com ara supermercats o farmàcies, o en puntes d'infeccions del personal sanitari".

Quant les comunitats autònomes amb major incidència de la pandèmia, Madrid i la Rioja van ser les que més mortalitat van registrar, i la segona repeteix com a comunitat amb més ingressos hospitalaris.

Catalunya va ser on es van registrar més ingressos en Unitats de Cures Intensives (UCI) i on, en el moment més àlgid, la taxa de mortalitat va ser superior, arribant al 33,96%.

"El distanciament físic decretat responia al fet que el nou patogen no té tractament o vacuna eficaços, i el confinament tenia com a objectiu evitar la interacció social de les persones, a més de limitar les concentracions", recorda Bezerra de Souza, segons el qual "aquesta va resultar una manera molt efectiva d'aplanar la corba de contagis ".

Segons un estudi de mobilitat elaborat per Google, i que la feina dels investigadors recupera, en el període analitzat la població va disminuir fins a un 92% la seva presència social, un 66% en supermercats i farmàcies, un 77% en parcs, un 82% en transport públic i un 62% en els llocs de treball.

L'únic augment significatiu de mobilitat va ser l'estada a les llars i residències habituals, que va arribar a ser un 21% més alt del que és habitual.

L'estudi de la UVIC-UCC es planteja la necessitat d'implementar el confinament només en el moment més oportú per poder reduir les conseqüències de la pandèmia. Així, "en territoris com Ceuta, Melilla o la Gomera (Illes Canàries), amb una baixa incidència de la malaltia, no hi hauria calgut una imposició de confinament tan llarga i estricta com a la resta de l'Estat", diu Bezerra de Sousa. Segons els investigadors, "la relaxació de les mesures de contenció en aquelles àrees unes setmanes abans podria haver ajudat a reduir-hi l'impacte econòmic de la Covid-19".

L'estudi també evidencia que les dades de mortalitat, contagis i ingressos van començar a canviar entre la segona i la tercera setmana des de la imposició de l'confinament, moment en què "podem considerar que es va aconseguir contenir la pandèmia i reduir l'impacte de conseqüències futures" .

CAL INCLOURE L'EXPANSIÓ DEL COVID-19 SEGONS ELS EXPERTS

Segons Javier Rey de el Castell expert en salut pública, cal seguir evitant el contagi. "És el millor mecanisme en qualsevol epidèmia. Cal evitar els contagis i que aquests no arribin a saturar el sistema públic. En aquest sentit és clau evitar els contagis especialment d'aquells grups de població més sensibles ", insisteix.

Hem de conviure durant un bon temps amb aquesta situació. "Els països de l'oest d'asiàtics estan més acostumats a aquest tipus de situacions, però fins i tot en aquests països que estan més acostumats com Corea estan tenint problemes".