La Fiscalia inclou a el "moviment violent independentista català" entre les amenaces terroristes del 2019

La Memòria de la Fiscalia de 2020 inclou al "moviment violent independentista català" entre les amenaces terroristes d'l'últim any en un repàs a diferents operacions de l'Audiència Nacional contra els Comitès de Defensa de la República (CDR) o les indagacions sobre una "organització clandestina liderada per empleats públics, anomenada CNI català ", que té com a finalitat la mobilització per" obtenir i mantenir el control efectiu del territori i aconseguir la proclamació efectiva de la república a Catalunya ".

En el document presentat aquest dilluns durant l'obertura de l'any judicial es repassa la situació del terrorisme nacional esmentant a ETA i altres organitzacions com el GRAPO o l'anarquisme insurreccional, aturant-se a continuació en les diferents "actuacions contra l'independentisme violent a Catalunya".

La Fiscalia que dirigeix Dolors Delgado, exministra de Justícia en el primer Govern de Pedro Sánchez, repassa l'operació del passat setembre amb nou detinguts per la seva vinculació als Comitès de Defensa de la República (CDR), i més concretament amb l'anomenat Equip de Resposta Tàctica (ERT), pels delictes de pertinença a organització terrorista, tinença d'explosius amb fins terroristes i conspiració per a la comissió d'estralls.

D'ells diu que "presumptament estaven en fase de preparar accions violentes", usant per a això substàncies considerades precursors per a la confecció d'explosius. També s'esmenta els "greus disturbis" derivats per la publicació de la sentència de Tribunal Suprem a l'octubre en la qual es va condemnar per sedició i malversació als líders de l' 'Procés'.

"D'aquí a certs sectors de l'independentisme es van anar incrementant progressivament les mobilitzacions i perfilant les diferents dinàmiques, especialment a través de la plataforma Tsunami Democràtic, servint-se de la immediatesa, abast i privacitat dels canals de missatgeria instantània (fonamentalment Telegram)", recull la memòria, que recorda l'intent de paralitzar l'aeroport de Barcelona i els atacs a edificis públics i policials.

DE L'OPERACIÓ MALUC A JUDASCAT

En concret, se cita diferents operacions contra l'independentisme violent a Catalunya com la 'Operació Maluc', centrada en la relació dels CDR amb altres "grups, organismes i institucions que busquen la independència de la Comunitat Autònoma de Catalunya fora de les vies constitucionals ".

Se'ls relaciona amb diferents aldarulls i la Fiscalia remet al resultat de l'equip d'anàlisi coordinat, sota el Jutjat Central número 6 que dirigeix Manuel García-Castelló, integrat per la Guàrdia Civil, Policia Nacional i Mossos d'Esquadra per analitzar totes les indagacions sobre els altercats més rellevants des 2017, any en què es va dur a terme la consulta il·legal.

A continuació es cita la 'Operació Apóstolcat' que, diu la Memòria, "investiga l'existència d'una organització clandestina liderada per empleats públics catalans, anomenada CNI català, que estaria dinamitzant diverses iniciatives tendents a la desconnexió de l' 'estat català' mitjançant la creació / regeneració d'estructures paral·leles d'Estat d'una república catalana digital ".

D'aquesta anomenat CNI català diu la Fiscalia que s'encarregaria a més de "planificar i, arribat el cas, executar certes accions multitudinàries i altres accions amb la finalitat de prendre el control del territori".

La investigació, també del Jutjat Central número 6, ha permès segons el Ministeri Públic "observar i detectar els contactes i reunions entre diferents sectors del moviment independentista, dels quals s'infereix una intensa activitat per tal de mobilitzar per obtenir i mantenir el control efectiu del territori i aconseguir la proclamació efectiva de la república de Catalunya ".

La Fiscalia continua citant la 'Operació Judascat', la dels nou CDR detinguts, de la qual diu que "en l'actualitat es continua investigant a diversos individus que es trobaven directament implicats en les activitats investigades i la participació va transcendir de la mera vinculació" .

La 'Operació Tadeo', com les altres del Jutjat Central número 6, indaga finalment la "composició i implicació d'un grup d'individus que haurien estat assenyalats per la investigació duia a terme arran de les detencions de 'Judascat' com un segon nucli productor de la substància anomenada Tèrmit ".

La Memòria de 2020 també destaca el naixement al País Basc de grups com "ANC d'Euskalerria i els CDR de Gasteiz i Guipúscoa", dels que diuen que són "principals dinamitzadors d'actes en suport al procés secessionista català i als seus presos".