L'11-S, el dia que van caure les Torres Bessones i va canviar el món

'Operació Avions'. Així és com va batejar el pakistanès Jalid Sheikh Mohammad, el 'cervell' dels atemptats de l'11-S als Estats Units, tot l'operatiu de què es convertiria en 2001 en el major atemptat terrorista registrat fins a la data i que per ara no ha estat superat. Un pla que va comptar amb la reticència inicial d'Ossama bin Laden.

De família originària de la regió pakistanesa de Balutxistan, Mohammad --al qual se sol designar per les seves sigles KSM en anglès-- es va criar a Kuwait però a l'acabar l'educació secundària, es va traslladar a Carolina de Nord, on va seguir amb els seus estudis i va obtenir un títol d'Enginyeria Mecànica en 1986. va ser després d'això quan va entrar a la jihad, després d'un viatge a Peshawar, i va lluitar contra els soviètics a l'Afganistan. També va combatre breument al costat dels mujahidins a Bòsnia el 1992.

KSM es va traslladar a continuació al Qatar, on va treballar fins a 1996 com a enginyer de projectes per al Ministeri d'Electricitat i Aigües, abans de tornar al Pakistan per escapar dels Estats Units, que ja li tenia en el punt de mira per la seva relació amb el ' cervell 'del primer atemptat contra el World Trade Center el 1993, el seu nebot Ramzi Yousef.

Va ser per aquesta època quan va començar a idear atemptats, amb els Estats Units com a objectiu. Mentre va estar a Qatar, i abans d'instal·lar-se posteriorment a l'Afganistan, KSM va viatjar a diversos països, inclosa Filipines, on va organitzar al costat de Yousef alguns atacs fallits.

Segons l'informe de la Comissió de l'11-S de Congrés nord-americà, el mateix KSM ha explicat que la seva animadversió cap a Estats Units no té el seu origen en la seva estada com a estudiant al país, sinó que emana del seu rebuig a la política exterior nord-americana i el fet que busqui afavorir a Israel.

KSM va lluitar amb Bin Laden a l'Afganistan el 1987 i després de veure per última vegada el 1989, tots dos tornarien a reunir-se en la tardor de 1996 a Tora Bora. Va ser en aquesta trobada quan el pakistanès va presentar al líder d'Al-Qaida i al seu cap d'operacions, Abu Mohammad a l'Masri, diverses propostes d'atemptats, inclosa l'opció d'entrenar a pilots per fer estavellar avions contra edificis en sòl nord-americà.

El pakistanès ha explicat que ell i el seu nebot Yousef havien parlat d'atemptar amb avions ja durant la seva etapa a Filipines i el 1995 havien fins i tot especulat amb atemptar d'aquesta manera contra el World Trade Center de Nova York i la seu de la CIA.

Aquella proposta es convertiria en 'Operació Avions' dins del grup terrorista. La primera reacció de Bin Laden va ser d'escepticisme. "No és factible", li hauria dit a KSM, segons explica en Ali Soufan, antic agent del FBI i expert en Al-Qaida, en el seu llibre 'Anatomia del terrorisme'.

No obstant això, el saudita va convidar a integrar-se en Al-Qaida, però KSM va declinar l'oferta de forma educada.

Tot i això en els anys següents KSM va mantenir el contacte amb el grup de Bin Laden, col·laborant també amb altres grups terroristes a la regió, com Jamaa Islamia a Indonèsia. El doble atemptat contra les ambaixades nord-americanes a Kenya i Tanzània el 1998 va ser el que va acabar de convèncer KSM que Bin Laden estaria disposat a atemptar als Estats Units, però no seria fins a finals d'aquest any o principis de 1999 quan el saudita donaria llum verda a l' 'Operació Avions'.

Segons explicaria anys més tard Nasir al Wuhayshi, el líder d'Al-Qaida a la Península Aràbiga (AQPA), Bin Laden el va ajudar a decidir-se a executar l'operació quan el 31 d'octubre de 1999 el copilot del vol 990 d'EgyptAir va estavellar l'aparell contra l'Atlàntic matant a les més de 200 persones que anaven a bord. El líder d'Al-Qaida es va preguntar per què no s'havia estavellat l'aparell contra algun edifici, segons Al Wuhayshi.

Encara que es va instal·lar a Kandahar i va començar a treballar directament amb Al-Qaida, KSM assegura que mai va prestar formalment jurament de lleialtat a Bin Laden, d'acord amb l'informe de Congrés, tot i que es va bolcar de ple en la preparació dels atemptats.

PLA ORIGINAL

Durant els seus interrogatoris, KSM va explicar que el seu "grandiós pla original" era segrestar deu avions, nou dels quals s'estrellarien contra objectius en les dues costes dels Estats Units, alguns dels quals figuren entre els atacats l'11-S.

Per la seva banda, "ell mateix anava a fer aterrar el desè en un aeroport nord-americà i, després de matar tots els passatgers homes adults a bord i alertar els mitjans, oferiria un discurs criticant el suport dels Estats Units a Israel, Filipines i els governs repressius al món àrab ", segons la comissió d'investigació.

Els primers preparatius de l'operació van començar a la primavera de 1999 i Bin Laden, Al Masri i KSM van fer un primer llistat d'objectius que inclouria la Casa Blanca, el Capitoli, el Pentàgon i el World Trade Center. Segons el relat del pakistanès, Bin Laden li interessava sobretot destruir la Casa Blanca i el Pentàgon.

La selecció i formació dels homes cridats a executar l'operació Avions 'es va anar desenvolupant en els mesos següents, amb alguns entrebancs i problemes, entre ells l'obtenció de visats per poder entrar als Estats Units. Finalment, va quedar conformada una cèl·lula de 19 efectius, quinze d'ells originaris d'Aràbia Saudita, en la selecció va prendre part directament Bin Laden.

Segons el 'cervell' de l'11-S, l'elevat nombre de saudites s'explica perquè aquests eren també els milicians més nombrosos en els camps d'entrenament d'Al-Qaida --al voltant del 70 per cent, enfront del 20 per cent de iemenites i el 10 per cent restant d'altres països--. A més, els saudites tenien menys problemes que els iemenites per obtenir visat als Estats Units.

COSTAR MEDI MILIÓ DE DÒLARS

Pel que fa al cost, segons l'informe final de la comissió de l'11-S, s'estima que tota l'operació va costar a Al-Qaida entre 400.000 i 500.000 dòlars. Els membres de l'operatiu van rebre els fons necessaris per a les seves accions mitjançant transferències o diners en efectiu lliurat per KSM, que van portar als Estats Units o dipositar en comptes en altres països però accessibles des de sòl nord-americà.

Les conseqüències de l'atemptat, segons subratlla Bruce Hoffman en el seu llibre 'Dins el terrorisme', "van excedir fins i tot les majors expectatives d'Al-Qaida". En un vídeo trobat a l'Afganistan per les tropes nord-americanes, Bin Laden assegura que ell era "el més optimista" de tots pel que fa al resultat dels atacs.

"Pensava que el foc pel combustible a l'avió fondria l'estructura de ferro de l'edifici i s'esfondraria la zona en què l'avió va colpejar i tots els pisos per sobre", explica en l'enregistrament, segons Hoffman, en referència a les Torres Bessones de al World Trade Center, que es van ensorrar per complet.

El resultat final van ser gairebé 3.000 víctimes mortals, una massacre no superada fins al moment ni per Al-Qaida ni per la seva més directe rival en l'actualitat, Estat Islàmic, i que va marcar un abans i un després en la història del terrorisme i va obrir una guerra contra aquesta xacra que encara roman inacabada.

KSM va ser capturat a Rawalpindi (Pakistan) al març de 2003 en una operació conjunta de la CIA i els serveis d'Intel·ligència pakistaneses. Després de diversos anys a les presons secretes de la CIA, va ser traslladat el 2006 a Guantánamo, on acabaria confessant ser el 'cervell' de l'11-S i altres atemptats i imputat per crims de guerra a 2008. A l'espera de judici, aquest hauria començar el proper 11 de gener.