Celsa afirma que estudia acollir-se al fons de rescat del Govern central

El grup siderúrgic Celsa, amb seu a Barcelona, ha confirmat a CatalunyaPress que está estudian la possibilitat de presentar una sol·licitud d'ajuda al fons de rescat per a empreses estratègiques articulat pel Govern, a què ha demanat 200 milions d'euros per superar el sot provocat en el seu negoci pel Covid-19 i garantir la seva viabilitat futura.

En el cas de que finalment, Celsa, una de les multinacionals europees líders en productes llargs d'acer, presenti la seva sol·licitud, se sumaria a Air Europa ja Dur Felguera, els altres companyies que fins al moment han formalitzat la seva petició d'ajuda a la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) , holding públic encarregat de la gestió del fons de rescat.

Els ajuts demandades per Air Europa y Duro Felguera ascendeixen a 500 milions d'euros (400 milions l'aerolínia del grup Globalia i 100 milions l'enginyeria asturiana), però ja hi ha en tràmit sol·licituds d'ajudes per altres 300 milions, de manera que en total les quantitats sol·licitades ascendirien a uns 900 milions d'euros.

En xifres, Celsa dóna feina a gairebé 10.000 empleats de forma directa (33.233 directes i indirectes), té 120 centres de treball distribuïts per tot el món; factura uns 4.253.000 d'euros anuals (amb dades de l'exercici 2018), produeix 7 milions de tones a l'any i recicla 8 milions de tones. Les inversions realitzades per la companyia en els últims 15 anys sumen 2.682.000 d'euros.

El grup Celsa i les companyies que operen sota la seva marca (Celsa Barcelona, Global Steel Wire, Celsa Nordic, Celsa Huta Ostrowiec, Celsa Steel UK i Celsa France) representen el major productor de productes llargs a Espanya i un dels principals productors europeus.

A més de a Espanya, Celsa Group, que el 2020 ha complert 53 anys d'existència, té presència industrial a Dinamarca, Finlàndia, França, Noruega, Polònia, Suècia i el Regne Unit, després d'abordar el 2003 un exitós procés d'internacionalització.

PARTICIPACIÓ DE L'ESTAT

El propòsit de l'Estat, tal com ha dictat la Comissió Europea, serà el de recuperar les ajudes el més aviat possible, així com sortir del capital de l'empresa 'rescatada' un cop la seva situació la faci novament viable, ja que es tracta d'una mesura que atempta contra la lliure competència, tot i que el context de la pandèmia justifica la seva temporalitat.

El beneficiari ha de tenir en tot moment la possibilitat de recomprar la participació en el capital que l'Estat hagi adquirit, de manera que, per garantir que l'Estat rep una remuneració adequada per la inversió, el preu de recompra ha de ser el preu de mercat o , si aquest és menor a la remuneració inicial, tindrà una penalització de l'2% anual.

El consell gestor d'aquest fons de solvència està compost pel president de la SEPI, Bartolomé Lora, així com representants dels ministeris d'Hisenda, Afers Econòmics i Transformació Digital, Transició Ecològica i Repte Demogràfic i Indústria, Comerç i Turisme, encara que també podran intervenir la resta de ministeris en funció del projecte o sector en què operi l'empresa afectada.

Serà aquest consell gestor el que analitzi les sol·licituds d'ajuda presentades per aquestes empreses juntament amb un pla de viabilitat i, posteriorment i de forma conjunta amb la companyia, els plans estratègics per maximitzar els ajuts i deixar enrere l'impacte del Covid-19.

Al principi, les companyies en risc de cessar la seva activitat o entrar en concurs de creditors i dissolució com a conseqüència de l'impacte negatiu de la crisi del coronavirus, sempre que ho sol·licitin elles mateixes, rebran un préstec participatiu per ajudar-los a sortir d'aquesta situació , encara que, en el cas que la seva situació patrimonial estigui fortament deteriorada, els ajuts es podrien traduir a l'entrada de l'Estat en el capital.

En el marc d'aquesta mesura, el consell rector podria nomenar nous consellers en les empreses. No obstant això, un cop se li plantegin les diferents opcions d'ajuda, l'empresa pot acceptar les condicions o denegar a través dels seus òrgans de decisió, com són les juntes generals d'accionistes o les pròpies reunions de consell d'administració.

A causa que els efectes de la pandèmia encara segueixen causant estralls en l'economia pels continus rebrots, el previsible seria que, un cop les empreses analitzin la situació en la que els ha deixat la crisi en la presentació dels seus comptes al març de l'any que ve, a partir de llavors es plantegin sol·licitar aquest ajut. El termini de sol·licituds acaba el juny de 2021.