El Suprem rebutja la impugnació de paternitat d'un condemnat per abús sexual que va deixar embarassada a la seva víctima

La demanda ja va ser desestimada en 2018 per un jutjat de primera instància de Huelva, decisió que va ser confirmada gairebé un any després per l'Audiència Provincial de Huelva i que ara és ratificada per la Sala del Civil de l'alt tribunal.

|
20200728150314

 

El Tribunal Suprem ha desestimat la demanda d'un home que pretenia impugnar la paternitat declarada en 1968 per una sentència ferma en què li van condemnar per estupre --relació sexual amb una persona menor d'edat valent-se de l'engany--. Aquesta resolució determinava la filiació de la filla nascuda de la víctima del delicte.


Façana de la seu de l'Tribunal Suprem.


La demanda ja va ser desestimada en 2018 per un jutjat de primera instància de Huelva, decisió que va ser confirmada gairebé un any després per l'Audiència Provincial de Huelva i que ara és ratificada per la Sala del Civil de l'alt tribunal perquè en la llei vigent en el moment dels fets no es contemplava la valoració de proves biològiques per determinar la filiació, tal com sol·licita el demandant.


Segons explica el Suprem, la realització d'aquest tipus de proves és possible des de 1981, quan el legislador va introduir una disposició transitòria sisena per "pal·liar les excessives dificultats que el sistema anterior posava a la investigació de la veritat biològica".


Així, a causa que els fets van tenir lloc abans d'aquesta data, la Sala rebutja la demanda --en què només es impugnava la paternitat reconeguda, no la condemna pel delicte sexual-- al considerar que procedeix l'aplicació analògica, ja que la sentència ferma sobre filiació és dictada d'acord amb el Dret anterior.


La sentència indica a més que el termini per impugnar aquesta paternitat ja ha finalitzat, ja que l'article 140 de el Codi Civil estableix el temps de quatre anys a l'entrada en vigor de la llei de 1981 per exercitar la seva acció i sol·licitar la pràctica de les proves biològiques. És a dir, que quan va interposar la demanda, al gener de 2017, ja havia transcorregut aquest període.


La resolució compta amb un vot particular discrepant signat per dos magistrats, que entenen que no seria aplicable el termini de caducitat de quatre anys previst en l'esmentat article i que procedia la devolució de les actuacions a l'Audiència Provincial de Huelva perquè resolgués sobre la prova biològica sol·licitat pel demandant i tornés a dictar sentència sobre el fons de l'assumpte.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA