Així ha estat la legislatura de Torra, el primer president de la Generalitat inhabilitat mentre era al càrrec

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha estat inhabilitat aquest dilluns després que el Tribunal Suprem hagi ratificat la sentència de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per desobeir les ordres de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar els llaços grocs de la façana de al Palau de la Generalitat durant la campanya de les eleccions generals del 2019. Es converteix així en el primer president català inhabilitat en l'exercici del càrrec des de la restauració de la democràcia.

Torra deixa de ser president dos anys i quatre mesos després d'accedir al càrrec en una investidura convulsa, ja que el pla inicial de la seva formació era investir de nou a Carles Puigdemont. Es converteix en el segon president de la Generalitat inhabilitat en any i mig després que l'expresident Artur Mas fos inhabilitat el 5 de febrer de 2019 --ja no ocupava el càrrec-- per impulsar la consulta ciutadana de el 9 de novembre de 2014 i el tercer consecutiu en acabar als jutjats, després del propi Mas i Puigdemont.

LEAL A PUIGDEMONT

Tot i haver estat sempre vinculat a l'independentisme, el president avui inhabilitat no es va incorporar a la política institucional fins a les eleccions de el 21 de desembre de 2017, després de l'1-O i el 155, quan es va integrar com a independent i com a número 11 per Barcelona en la llista de JxCat liderada per l'expresident Carles Puigdemont.

Després de les investidures fallides de Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull, el seu nom va començar a sonar com a possible candidat a la Presidència fins que el mateix Puigdemont el va designar com el seu successor i va ser investit el 14 de maig de 2018.

Torra sempre ha mostrat la seva lleialtat a l'expresident amb el qual ha reconegut que contrasta opinions abans de prendre les seves decisions, com la de no convocar eleccions abans de la seva inhabilitació, --Puigdemont va reconèixer haver comentat amb Torra l'assumpte en una conversa en la qual li traslladar que ell no era partidari--.

De fet, sempre ha considerat que el seu predecessor era el president legítim, com va dir en les seves primeres paraules del discurs d'investidura on va aclarir que es considerava un president provisional: "Jo no hauria de ser aquí, no hauria d'estar fent aquest discurs ni demanar la confiança de la Cambra ".

CONTRA EL CASTELLÀ

Torra havia ocupat el càrrec de president d'Òmnium després de la mort de la seva antecessora Muriel Casals. Llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va treballar durant anys a l'empresa privada abans de traslladar-se a Suïssa, on va ser executiu d'una companyia asseguradora dos anys, i va tornar a Catalunya per dedicar-se a l'articulisme i a l'assaig polític.

Alguns dels seus articles publicats abans de ser president han estat objecte de polèmica, com el titulat 'La llengua i les bèsties' en què Torra deia: "Ara mires al teu país i tornes a veure parlar a les bèsties (...) bèsties amb forma humana que igualment supuren odi. Un odi pertorbat, nauseabund, com de dentadura postissa amb floridura, contra tot el que representa la llengua ", pel qual grups de l'oposició com Cs i el PP sempre ho han titllat de supremacista.

Des que va arribar al càrrec, va expressar que la seva prioritat era fer efectiva la independència de Catalunya i va arribar a plantejar que hi hauria un altre 'momentum' perquè el sobiranisme aconseguís amb èxit la república, però el seu mandat ha estat marcat per les diferències estratègiques, les divisions constants entre els dos socis de Govern --JxCat i ERC-- i la discussió dins de l'independentisme sobre optar per la confrontació o el diàleg amb l'Estat.

Malgrat haver-se mostrat sempre molt reticent a dialogar amb el Govern, Torra es va reunir amb Pedro Sánchez, per primera vegada al desembre de 2018 al Palau de Pedralbes, el que suposava el restabliment de les relacions entre la Generalitat i el Govern després dels fets de 2017, tot i que aquest intent de diàleg va acabar fracassant.

Més tard, al febrer de 2020 Sánchez es va convertir en el primer president de Govern en acudir a la Generalitat des de José Luis Rodríguez Zapatero el 2007, i tots dos van liderar la primera i única reunió de la taula de diàleg sobre el conflicte català, que ERC i el PSOE van pactar per la investidura de Sánchez, i que Torra va acabar assumint tot i el seu escepticisme inicial.

Aquestes mostres de diàleg s'han anat alternant durant el seu mandat amb crides a la confrontació amb l'Estat i, després de la sentència de l'1-O, va arribar a proposar al Parlament fer un referèndum d'autodeterminació en aquesta legislatura.

GOVERN DIVIDIT

No obstant això, el moment més important de la divisió entre JxCat i ERC es va produir el 29 de gener, quan Torra va perdre l'acta de diputat després que el Tribunal Suprem avalés la decisió de la JEC de retirar-li l'escó per la seva inhabilitació, i va acusar ERC de manca de lleialtat, pel que va anunciar que convocaria eleccions després que s'aprovessin els pressupostos de la Generalitat de 2020.

Des d'aquell moment han passat set mesos i, tot i que els comptes es van aprovar a l'abril, la signatura d'una convocatòria electoral no ha arribat a produir-se perquè la pandèmia del coronavirus va suposar un canvi en les prioritats.

A l'igual que la resta de la seva Presidència, el tram final del seu càrrec també ha quedat marcat per la desunió entre l'independentisme i, especialment, entre JxCat i ERC, en aquest cas sobre com respondre a la seva inhabilitació.

Com ja va passar amb la sentència de l'1-O, la sentència que ratifica la seva inhabilitació també ha arribat sense acord entre els socis de Govern --ERC demanava convocar eleccions abans de quedar suspès i JxCat ho rebutjava- i obre un escenari ple d'incerteses amb l'Executiu català en funcions.

POLITITZACIÓ UNA CAUSA PENAL

La querella que li ha costat la Presidència a Torra va ser presentada per la Fiscalia, a la qual es va unir Vox, i es va admetre a tràmit a l'abril de 2019. Després del processament, el judici contra el president va començar el 18 de novembre, i el seu arribada a la vista va consistir en tota una escenificació de suport de tot el món independentista cap al president.

Un cop a la vista, Torra va reconèixer els fets, si bé va apuntar en la seva defensa que l'ordre de la JEC era il·legal i impossible de complir, un argument de caràcter més polític que jurídic que la seva defensa va repetir davant del Tribunal Suprem durant la vista de cassació.

"No vaig complir les ordres, o el que és el mateix la desobedecia, era impossible complir una ordre il·legal, dictada per un òrgan il·legal i no podia fer-la per no vulnerar els drets dels ciutadans", va afirmar davant la sala que va acabar condemnant.

RESISTÈNCIA "contumaç I OBSTINADA"

La sentència va arribar el passat 19 de desembre, quan el Tribunal Superior va condemnar a una pena d'inhabilitació d'any i mig per a l'exercici de càrrecs electes i a una multa de 30.000 euros per "la seva contumaç i obstinada resistència" a complir les ordres de la JEC.

La repercussió política d'aquesta decisió va quedar en suspens atès que la condemna encara no era ferma si hi havia recurs davant el Suprem, cosa que Boye es va afanyar a anunciar. Per la seva banda, la Fiscalia va demanar la seva inadmissió de pla, el que d'haver-se acceptat per la Sala Penal de l'alt tribunal hauria accelerat l'execució de la condemna, i per tant la inhabilitació de el president.

El tribunal va optar per contra per admetre la cassació i per la celebració d'una vista pública per revisar la condemna, que es va fixar per al passat 17 de setembre.