El joc en línia, la pandèmia que arrasa entre els joves espanyols

La ludopatia és una pandèmia silenciosa que està arrasant Espanya. Molts experts asseguren que aquesta malaltia és una de les principals epidèmies de segle, per la seva capacitat per enganxar a la població i per la dificultat extrema que comporta abandonar l'hàbit.

Segons la Federació Espanyola de Jugadors d'Atzar Rehabilitats (FEJAR), "la ludopatia consisteix en una alteració progressiva del comportament per la qual l'individu sent una incontrolable necessitat de jugar (jocs d'atzar), menyspreant qualsevol conseqüència negativa. Es tracta d'una addicció on no es consumeix cap substància, encara que de vegades va acompanyada d'altres substàncies com tabac, alcohol o drogues ", afirmen des del col·lectiu.

Un ludòpata es pot distingir d'un jugador sa a través d'una sèrie de símptomes: enganys a la família i amics; reiteració de l'activitat per recuperar els diners; la utilització del joc com a estratègia per escapar d'altres problemes; la inquietud i irritabilitat quan no es juga; la necessitat de jugar en quantitats creixents, o una alta preocupació pels jocs d'atzar, expliquen des FEJAR.

El jugador mitjà a Espanya és un home de 36 anys amb feina i que s'introdueix en el joc a través de les escurabutxaques dels bars. No obstant això, l'edat en què els jugadors comencen a tenir problemes de ludopatia ha baixat dràsticament: de 29 a 19 anys des de 2014 fins ara.

EL JOC ONLINE, EL GANXO PERFECTE PER ALS JOVES

La ludòpates, fins fa poc, només han estat present en les escurabutxaques dels bars i en casinos, entorns regulats on no podien accedir els més joves. Avui dia la situació és totalment diferent: l'arribada del joc en línia ha fet que aquest negoci tingui una difusió molt més gran.

Segons la Direcció General d'Ordenació del Joc (DGOJ), entre 2012 i 2017 la facturació del joc en línia a Espanya va créixer un 387%, superant els 13 milions d'euros. Segons el mateix estudi, el creixement ve propulsat, principalment, per l'arribada de persones cada vegada més joves. De fet, un 13% dels menors assegura haver apostat diners a través d'Internet malgrat que la legislació ho prohibeix.

Segons les últimes enquestes publicades per Moncloa, més d'un milió i mig de persones es juguen els seus diners en jocs d'atzar en línia (el 3,5% de la població). En el cas dels joves, el percentatge arriba al 10%. Per a la Federació Espanyola de Jugadors d'Atzar Rehabilitats (FEJAR), el percentatge puja fins al 25%.

Altres estudis, com el realitzat per la Generalitat de València, ofereixen dades encara més contundents: més del 55% de joves de la Comunitat ha provat els jocs d'atzar i un 13% frega la ludopatia, assenyalant que el joc en línia és el principal culpable d'aquestes xifres tan voluminoses. En el mateix estudi es revela quin és el joc preferit entre la població jove a Internet: les apostes (27%) lideren enfront d'altres jocs més clàssics com el pòquer (8%) o el bingo (4%).

El principal problema de l'arribada d'Internet és la dificultat per vigilar si els jugadors compleixen la majoria d'edat. Abans un adolescent havia de falsificar el DNI o fer qualsevol martingala per poder accedir a un local de joc. Avui el panorama és totalment diferent: tot i que tots els operadors de joc en línia requereixen ser major d'edat per accedir als seus serveis, a Internet tothom pot camuflar la seva identitat. Un adolescent de 14 anys amb una targeta de crèdit sostreta als seus pares només necessita mentir davant el control d'edat que tenen les pàgines web per accedir a un món en què la seva edat és totalment invisible.

UNA ADOLESCÈNCIA ALTERADA

Els joves afectats per una addicció al joc acaben patint greus problemes mentals. Segons el gabinet de psicòlegs MensActiva, els afectats tenen "tendència a l'abandonament de la vida social: són joves que comencen a aïllar-se en excés ja no estar interessats en cap tipus de socialització".

Aquesta manca de socialització els porta a la "agressivitat i canvis bruscos d'humor", amb "respostes violentes si se'ls interromp o se li indica que deixi l'ordinador, la tablet, el mòbil o qualsevol altre dispositiu que estigui usant", expliquen des el gabinet.

La conseqüència final és la "incapacitat per desenvolupar amb normalitat altres activitats o responsabilitats del dia a dia", derivant en un "baix rendiment escolar" i "trastorns d'ansietat i depressió".

JOC ONLINE, MOLT MÉS ADDICTIU QUE EL PRESENCIAL

L'Hospital Sant Joan de Déu alerta sobre la perillositat del joc en línia, molt més addictiu del presencial. Segons expliquen des del centre mèdic, "la principal característica del joc en línia és que es pot jugar des de qualsevol lloc, en qualsevol moment i és anònim". Per aquest motiu, "els jugadors s'enganxen a edats més joves" i "és la causa principal de ludopatia entre els menors de 26 anys.

A més, el joc en línia, a diferència de presencial a les sales de jocs, atrau joves de totes les classes socials. De vegades, el perfil de l'addicte són joves "amb estudis secundaris o universitaris i un nivell adquisitiu més elevat". A més, les apostes esportives "arrosseguen a persones que ho veuen com una activitat associada a l'esport", alerten des de l'hospital.

LA PUBLICITAT DEL JOC

Per frenar el creixement exponencial d'aquest hàbit entre el públic amb menys edat, el Ministeri de Consum ha regulat la publicitat d'aquest tipus de negocis, que fins ara es podia emetre en horari infantil. Des que es va publicar la llei, els anuncis sobre jocs d'atzar només es poden fer de 1:00 a 5:00 del matí. A més, tampoc poden utilitzar a personatges famosos per incitar al joc.

No obstant això, aquesta llei no afecta els esdeveniments esportius i la promoció de les seves apostes, un dels principals focus de ludopatia entre els joves.

EL COVID-19, UN PAS CAP ENRERE

No obstant això, aquestes mesures han estat totalment insuficients davant l'arribada del Covid-19, que ha obligat a la població a confinar els seus domicilis. Aquesta situació ha estat el brou perfecte per al creixement dels jocs en línia. La Federació Espanyola de Jugadors d'Atzar Rehabilitats (FEJAR) va alertar a l'abril que l'atenció psicològica relacionada amb problemes de ludopatia es va disparar un 50% durant el confinament.

"Estem molt més preocupats i tenim molta demanda. No parem de rebre trucades perquè en alguns casos, la situació de desestructuració familiar i de deutes aclapara més si cap als pacients en aquests moments tan durs ", va explicar a ConSalud, Joan Lamas, responsable i psicòleg d'aquesta entitat.

La situació de l'addicció al joc s'agreuja mentre el govern central i els autonòmics sembla que no s'assabenten massa ¿Inverteixen prou diners en tractar els ludòpates? Segons les famílies i els professionals, no. Mentrestant, hi ha associacions que estan lluitant per tirar endavant als afectats i altres que, en canvi, encara que siguin minoria, sembla que tenen interessos particulars. Seguirem informant en els propers articles.