El Rei subratlla que Espanya és una "democràcia plena" i reivindica la concòrdia

El Rei Felip VI ha subratllat aquest dijous la "democràcia consolidada i plena" que és Espanya com a actiu per superar la crisi generada per la pandèmia i ha al·ludit a més a valors "que són d'abast universal però que es van plasmar per primera vegada a Europa i a Amèrica en les Constitucions, autèntics pactes entre ciutadans ".

"Ens referim per descomptat a la llibertat i la igualtat, i també, per dir-ho amb la memorable fórmula clàssica, a la fraternitat, a la qual nosaltres habitualment fem referència com la concòrdia", ha dit en el 'Fòrum La Toja', en un moment del seu discurs en el qual feia referència al fet que la missió de la seguretat col·lectiva és precisament defensar uns valors i una manera de vida.

En un acte marcat en aquesta ocasió per la pandèmia i en plena discussió política sobre la relació de Govern amb el cap d'Estat, el Rei ha remarcat com fortaleses d'Espanya davant la crisi la seva democràcia, la seva modernitat i la seva ciutadania.

Espanya, ha dit, és "una societat avançada que no s'oblida de les seves tradicions, que gaudeix d'una llengua i una diversitat lingüística i cultural reconegudes a tot el planeta i que projecta valors com la solidaritat, la seguretat i la tolerància". I ha afegit que aquests valors no són "només per a èpoques de bonança, sinó també de crisi" com l'actual.

LA COHESIÓ SOCIAL NECESSITA EQUITAT

Democràcia, modernitat i ciutadania són, ha dit, actius amb què compta Espanya per sortir de l'actual crisi, per a la qual no hi ha "receptes màgiques". Això sí, ha afirmat que la sortida no s'ha de veure com un "impossible retorn" a l'anterior sinó com una "oportunitat de transformació en base a d'economies verdes i digitals" i un impuls "inclusiu" perquè "no es pot desenvolupar una societat amb valors i cohesió social si falta l'equitat ".

Felip VI ha començat la seva intervenció en gallec, per referir-se a fòrum com a lloc de diàleg per identificar reptes comuns, i ha dirigit paraules en portuguès, tenint en compte que també està convidat el president de la República Portuguesa, Marcelo Rebelo de Sousa.

A l'auditori hi havia els expresidents de Govern Felipe González i Mariano Rajoy, que intervenen divendres al Fòrum; la ministra d'Indústria Comerç i Turisme, Reyes Maroto i el president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, que li ha expressat "afecte i admiració" per la seva persona i per la monarquia constitucional. Després del discurs del Rei tot els assistents s'han posat en peu i li han dedicat un llarg aplaudiment.

Bona part de les seves paraules han estat dedicades a la projecció internacional d'Espanya. "En totes les converses entre Portugal i Espanya l'Atlàntic serà sempre un eix fonamental de la nostra projecció i la nostra forma d'estar al món", ha apuntat Felip VI.

De fet, ha remarcat que els dos països són "nacions europees i americanes". "Sense Amèrica, tan present en la nostra Història, seríem una altra cosa, molt menor sens dubte", ha prosseguit el Rei, afegint que amb Amèrica dues cultures "s'eixamplen fins a fer-universals".

"També es barregen amb d'altres, transformant-se en cultures afins però diferents, orgullosament americanes, en un procés de creació col·lectiva impulsat i propiciat històricament", ha continuat Felip VI, unes paraules pronunciades just un dia després que el president mexicà, Andrés Manuel López obrador, afirmés que no descarta una disculpa d'Espanya pels greuges de la conquesta.

El Rei ha recordat que l'Atlàntic és també, a través de l'OTAN, una organització amb la qual Espanya i Portugal estan tots dos compromesos i que és el "espai central" de la seguretat col·lectiva i que Europa i Amèrica del Nord només se senten segures si ambdues ho estan.

I s'ha referit al "procés de reflexió" que l'OTAN ha obert per adaptar-se als nous desafiaments de seguretat procedents d'actors estatals, no estatals o vinculats a pandèmies, a efectes del canvi climàtic o a les noves realitats tecnològiques en l'espai i el ciberespai.

SEGURETAT I IDENTITAT POLÍTICA

A més, ha deixat clar que la seguretat no és independent de la "identitat política" perquè la seva raó de ser és protegir els valors de la societat. Aquí ha esmentat els valors "clàssics" però ha demanat tenir en compte altres contemporanis, com el respecte a l'entorn i el dret a la privacitat en l'àmbit digital.

D'aquesta manera, ha demanat centrar esforços en la lluita contra el canvi climàtic i l'ús racional dels recursos, perquè tenen impacte en tots els àmbits, des de la salut a la geoestratègia.

LA TECNOLOGIA HA RES OLDRE PROBLEMES, NO CREAR EXCLUSIÓ

En la mateixa línia, ha recalcat que la tecnologia ha d'estar orientada a "assegurar el benestar de les persones ia solucionar problemes", no a crear desigualtat, "exclusió o un instrument que pugui lesionar el dret a la intimitat personal o familiar, o el d'accedir a informació veraç i contrastada.

Per sortir de la crisi, ha assenyalat també que el "sector exterior està cridat a ser, novament en aquesta ocasió, un potent i principal motor de creixement", al mateix temps que s'atenen les "necessitats vitals urgents" dins d'Espanya.

També ha fet esment al capital humà i empresarial, i al patrimoni històric i cultural i per tot això ha dit que Espanya "assumeix una responsabilitat en el disseny de l'arquitectura internacional del futur" per contribuir a superar la crisi apostant pel multilateralisme perquè la sanitat, el medi ambient o els fluxos migratoris es gestionin sempre mirant el bé comú.

"Espanya, com Portugal, és un país europeu que reconeix la importància de la integració per a l'estabilitat política i la prosperitat social i econòmica, que es projecta de forma natural cap al Mediterrani i que, amb Portugal, contribueix a articular a l'Atlàntic la gran família iberoamericana, que avui també pateix els efectes de la pandèmia global ", ha resumit.