Recuperades 474 obres de l'industrial Muñoz Ramonet que ocultaven les seves filles i néts

|

La Guardia Civil recupera 474 obras desaparecidas del legado de Muñoz Ramonet



La Guàrdia Civil ha recuperat 474 obres que estaven desaparegudes de la col·lecció de l'industrial Julio Muñoz Ramonet llegades a l'Ajuntament de Barcelona, i que tenien guardades en els seus domicilis i en magatzems les quatre filles de Muñoz Ramonet i dos néts.


El tinent d'alcalde de Cultura de Barcelona, Joan Subirats; el tinent d'el Grup de Patrimoni Històric de la UCO, Juan José Àguila, i l'advocat de la Fundació Muñoz Ramonet, Marc Molins han explicat la situació en una roda de premsa davant dels mitjans aquest divendres.


Investigadors de la Unitat Central Operativa (UCO) han confiscat un total de 376 pintures i dibuixos, 87 miniatures, quatre escultures, quatre ivoris i tres tapissos, entre els quals destaquen peces de Marià Fortuny i Eugenio Lucas i retaules gòtics, entre altres.





Les obres s'han recuperat en una operació de la Guàrdia Civil coordinada i dirigida pel jutjat número 29 de Barcelona, que instrueix la causa penal interposada en 2014 per la Fundació Julio Muñoz Ramonet contra les filles de l'empresari.


Àguila ha explicat que el passat febrer es va fer una primera confiscació d'obres d'art després de ser localitzades a través d'empreses de transport i d'emmagatzematge especialitzades i, en una segona operació, es van requisar noves obres en els domicilis dels investigats.


"Les obres estan en diferents punts sota custòdia jurisdiccional", ha afegit Àguila, i mentre algunes romanen als magatzems on s'han trobat, les que estaven en els domicilis dels investigats s'han traslladat a al Museu d'El Prado i a l'Reina Sofia.


INVENTARIS TROBATS
A més, en aquests registres es van localitzar inventaris, assegurances econòmics de les obres i diferents documents per a la investigació, tot i que ha recordat que encara queda una àmplia seriosa d'obres per localitzar, "paradoxalment les més valuoses i importants" entre les reclamades.


Aquesta absència està integrada per prop de 50 pintures i dibuixos, set escultures, 173 miniatures i 13 ivoris, entre les quals hi ha taules gòtiques, pintures renaixentistes i barroques, i dibuixos de Fortuny, entre d'altres.


Vila ha subratllat que els inventaris trobats han posat "llum" sobre la quantia i la descripció de les obres que formaven part d'aquest llegat, que fins ara es desconeixia, de manera que algunes de les obres confiscades podrien no formar part de la col·lecció.


LITIGIO JUDICIAL
Després d'un litigi judicial, el Tribunal Suprem va confirmar la sentència que l'Audiència de Barcelona va dictar el 30 de gener de 2009, ratificant així que el llegat de l'industrial Julio Muñoz Ramonet pertany a l'Ajuntament de la capital catalana.



Greco



Muñoz Ramonet, que va morir el 1991 a Suïssa, va deixar a la ciutat dues finques --i tot el seu contingut--, ubicades als carrers Muntaner 282 i Avenir 26, i entre els béns figuren 'La verge del Pilar' de Goya i ' l'anunciació 'd'El Greco.


QUI ERA JULIO MUÑOZ RAMONET


Julio Muñoz Ramonet (1912-1991) va ser un empresari barceloní dedicat a la producció i importació de cotó. D'origen humil, va aconseguir la seva riquesa gràcies a l'estraperlo en els anys 40 i, al costat del seu germà Álvaro, va comprar el 1945 la finca del carrer Muntaner 282-290, entre els carrers Marià Cubí i Avenir de Barcelona. L'edifici, al Palau de l'Marquès d'Alella, va ser encarregat a principis de segle XX a l'arquitecte Enric Sagnier per Camil Fabra i Fontanills, alcalde de la ciutat el 1893, primer marquès d'Alella i destacat empresari tèxtil (Societat Industrial de Filats Fabra i Coats).





Els germans Muñoz van comprar el palau a les propietàries, les nétes de Fabra, per quatre milions de les antigues pessetes. El llegat de Julio Muñoz inclou també el palau contigu (Avenir 26-28), que va ser la residència de la mare, Florinda Ramonet, neboda de l'propietari dels famosos magatzems El Barato, i de soltera Florinda Sindreu.


Muñoz Ramonet va aconseguir la seva col·lecció d'art quan va adquirir La Unió Industrial Cotonera, una concentració de catorze fàbriques catalanes de cotó, creada el 1929. Un dels seus dotze fundadors, Ròmul Bosch i Catarineu, va aportar el 1934 la seva col·lecció de pintura, una de les més importants de país, com a garantia d'un préstec de quatre milions de pessetes que el ICAF (Institut Contra l'Atur Forcos, de la Generalitat de Catalunya) havia concedit al seu grup empresarial, la Unió Industrial, i que es va comprometre a pagar en deu anys. El preu de la col·lecció es va fixar en quatre milions, a pagar en deu anys; avui es parla d'un valor de trenta, mil milions (1). Va ser llavors quan la col·lecció de Bosch i Catarineu va quedar en dipòsit en diferents museus de Barcelona - entre ells el Museu d'Art de Catalunya, antecedent de l'actual MNAC; el Museu d'Arqueologia i el d'Arts Decoratives.


Julio Muñoz va pagar el crèdit de 1934 a través de la venda o donació de la propietat de part de les obres dipositades. D'aquesta manera va passar a posseir una col·lecció amb obres de grans pintors, tant espanyols (Berruguete, Velázquez, Ribera, Carreño de Miranda, Murillo, Viladomat, Goya, Zurbarán, Sorolla, Fortuny, Casas, Urgell, etc.) com europeus (El Greco, Grünewald, Botticelli, Rafael, Rembrandt, Tiépolo, Tiziano, Mengs, Monet, Corot, Delacroix, Renoir o Gainsborough, entre d'altres).


Segons el Registre d'Adquisicions de 1968, a el llegat de Ramonet, no només es va anar afegint cases, un entramat d'empreses i diversos Rolls Royce, sinó nombroses obres d'art. Unes 500 en total. Pertanyien totes a la col·lecció Bosch i Catarineu, que va adquirir de rebot a l'comprar la Unió Tèxtil Cotonera. A l'sembla, eren pintures a l'oli, retaules i gravats de diferents escoles.


Podien veure per tot el palauet, però més que respondre a una determinada sensibilitat estètica, aquelles obres tenien sentit únicament i exclusivament com a inversió.


Des de la dècada dels anys 40 els germans Muñoz Ramonet van crear un enorme imperi econòmic a Barcelona: van comprar establiments destacats de la ciutat com el Palau Robert i l'Hotel Ritz, o els magatzems El Siglo i El Águila; a més de fundar nombroses empreses, com la Companyia Internacional d'Assegurances (CIS), Comar Societat Anònima, o la Companyia Internacional de l'Suro, entre d'altres. Sens dubte, també va resultar molt beneficiós per a l'empresari el seu matrimoni amb Carmen Villalonga de Jáudenes, filla d'Ignacio Villalonga, president de Banc de València, i de el Banc Central entre 1943-1970.



Malgrat la seva "prometedora" trajectòria, molt beneficiada pel règim franquista i el seu sogre banquer, a mitjans de la dècada dels 80 i després de la separació de la seva dona, Julio Muñoz va ser acusat d'estafa i falsedat documental arran de la crisi de la Companyia Internacional d'Assegurances i la fallida dels magatzems El Siglo. L'empresari va fugir a Suïssa el 1986 per esquivar les seves causes pendents amb la justícia espanyola, ja que s'enfrontava a la petició fiscal de deu anys de presó i a el jove jutge Baltasar Garzón.


A Suïssa va viure Julio Muñoz fins a la seva mort, a l'Hotel Quellenhof, a Bad Raga z (cantó de Saint Gallen) el 9 de maig de 1991; després va ser traslladat a Barcelona i enterrat en la seva gran panteó familiar de l'cementiri de Montjuïc.




Les quatre filles de Julio Muñoz - Carmen, Isabel, Helena i Alejandra Muñoz Villalonga - van descobrir que el seu pare havia atorgat un testament a Suïssa, que elles desconeixien, a l'abril de 1988. En aquest document, redactat en alemany, l'empresari llega els palaus dels carrers Muntaner i Avenir, i tot el seu contingut, a la ciutat de Barcelona. L'única condició imposada era que l'ajuntament de la ciutat vetllés pel manteniment, la conservació i la difusió dels edificis i la seva col·lecció, mitjançant la creació d'una fundació que portés el seu nom i en la qual hi fos present el consistori com a patró. Les quatre germanes van ocultar durant anys a l'Ajuntament de Barcelona l'existència d'el document i el llegat de l'empresari a favor de la ciutat.


Segons les filles, l'herència del seu pare pertanyia en realitat a una de les seves empreses, Culturarte, de la qual elles asseguren que eren accionistes des de poc abans de la mort del seu pare. A l'abril de 1991 es va dur a terme a l'empresa, de la qual el seu pare era l'únic accionista, una ampliació de capital social de 150.000 euros a 1,2 milions d'euros mitjançant l'emissió de noves accions que van subscriure tres de les germanes, una operació que es va realitzar un mes abans de morir el seu pare.


Van passar gairebé quatre anys des de la mort de Julio Muñoz fins que l'Ajuntament de Barcelona va tenir notícia del seu testament. El 1994 Bernd Walter, un antic col·laborador de Muñoz, va enviar una carta des Röthenbach a Pasqual Maragall, llavors alcalde de la ciutat, en la qual li explicava en què consistia el llegat que Barcelona havia rebut i de què la ciutat no tenia encara cap notícia .


El consistori no va fer gaire cas a aquest sorprenent anunci, fins que Walter va tornar a insistir en 1995, enviant aquest cop una còpia al diari El País: Walter estava disgustat perquè les filles no li retornaven un préstec de 15.600 euros que ell havia fet anys enrere a l'financer.

Finalment, l'ajuntament va crear aquest mateix any la Fundació Julio Muñoz Ramonet, de caràcter privat, i va decidir reclamar l'herència.


20 ANYS DE LITIGIS ENTRE LES hereves I L'AJUNTAMENT DE BARCELONA


Les germanes Muñoz Villalonga es van enfrontar a l'Ajuntament per la propietat dels edificis i la col·lecció d'art que contenien, els detalls no s'especificaven en el testament. Les filles de juliol van presentar una demanda de nul·litat de l'testament al tribunal de Landquart (Suïssa), argumentant que estava redactat en alemany, idioma que el seu pare no coneixia. En contra del que elles esperaven, al maig de 2001 la justícia suïssa va declarar vàlid el testament, basant-se en que es va traduir a l'francès, llengua que l'empresari barceloní sí dominava.


Uns anys després, la Fundació Julio Muñoz Ramonet, beneficiària de l'llegat, va interposar una demanda de reclamació en el Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Barcelona. La sentència va confirmar per segona vegada la validesa de l'testament de Juliol Muñoz, ia més obligava les seves filles a lliurar les obres incloses en l'herència a la Fundació, oa pagar les peces amb els diners de l'herència o amb el seu propi patrimoni.


El punt més interessant d'aquesta sentència és que prova que en els anys posteriors a la mort del seu pare, les germanes Muñoz van aprofitar per fer desaparèixer moltes de les grans obres de la col·lecció. Els documents van revelar que, a l'octubre de 1991 van subscriure, a través de l'empresa Culturarte, una pòlissa d'assegurances amb l'empresa Zurich per valor de 1,8 milions €, per cobrir el trasllat de 325 obres des de Barcelona a un palauet del carrer Villanueva de Madrid.


Igualment van contractar els serveis de l'experta nord-americana en art Lori Gross per assessorar en l'elecció de les obres, planificar el trasllat a l' palauet de Villanueva número 18 des de Barcelona, i un cop a Madrid supervisar la seva desembalatge, tal com va quedar reflectit en una factura per la qual se li va pagar per tota aquesta feina 300.000 pessetes (1.800 euros) al febrer de 1992. Un mes més tard, al novembre de 1991, les germanes van assegurar la col·lecció traslladada a l'palauet per 21 milions €.



PALAUET




Com era d'esperar, les filles de Muñoz Ramonet van recórrer aquesta sentència desfavorable a l'Audiència Provincial de Barcelona, que al febrer de 2009 va donar de nou la raó a l'consistori, declarant que la ciutat era la titular de l'llegat. Les hereves van presentar un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem, que el març del 2012 va confirmar que Barcelona és la propietària dels edificis i la col·lecció d'art que contenien el 1991, moment de la mort de Julio Muñoz. Llavors sí, i en compliment d'aquesta sentència de l'Suprem, les filles van lliurar les claus de les finques a Tribunal. Al juliol de 2013, els tècnics de l'Ajuntament van poder accedir per primera vegada als dos palaus.


La mala notícia és que les obres mestres, que havien donat gran fama a la col·lecció original de l'industrial, no hi eren. Els tècnics no van trobar ni rastre de les obres dels grans pintors que formaven la col·lecció. Sabem que entre les obres hi havia escultures, tapissos, gerros de Sèvres, 1.300 miniatures i més de 700 quadres signats per Fortuny (26), Goya (18), El Greco (12), Anglada Camarasa, Martí Alsina, Sorolla (7 obres de cadascun), Nonell, Rembrandt (4), Murillo, Cases, Madrazo, Winterhalter i Zurbarán (3), Mengs, Monet, Pantoja de la Cruz i Rafael (2), (...) seguit d'un gran nombre d'autors amb una sola obra, com Berruguete, Carreño de Miranda, Corot, Delacroix, Giordano, Meléndez, Renoir, Ribalta, Tiepolo, Tiziano, Vayreda, Velázquez, Veronese, Zuloaga, el mateix Boticelli o el poc prolífic Grünewald que aportava l'obra més cara: 1 esbós de les temptacions de Sant Antoni valorat en 1 milió d'euros.


En el seu lloc es van trobar obres dels segles XIX i XX, de molt menys valor. Entre els autors: Jordi Curos, amb més de cent obres, Jordi Rollán (22), Arcadi Orpí (84), Michelle Broeders (14) o Joan Josep Garí (41). L'informe qualifica el conjunt de "irregular" ja que les obres no "semblen haver estat escollides per criteris d'excel·lència o raresa que tindria en compte un col·leccionista autèntic, sinó segurament amb un afany merament decoratiu, i en alguns casos determinats, de relació personal amb els seus autors.



FURTS





Davant la desaparició del millor de la col·lecció d'art i la nul·la col·laboració de les hereves, l'Ajuntament de Barcelona va optar per la via penal, i va presentar una querella criminal contra elles per apropiació indeguda de, al menys els 672 objectes artístics, i per estafa processal, ja que van intentar fer creure que el llegat pertanyia a Culturarte i que elles eren els seus representants.





Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH