Diego Cañamero acusa la CGT de voler "rebentar Marinaleda" i ballar-li l'aigua a la "premsa feixista"

La vaga de sis treballadores de el Servei d'Atenció Domiciliària (SAD) de l'Ajuntament de Marinaleda, està encenent l'ànim dels veïns i el líder de l'SAT andalús, Diego Cañamero ha sortit a el rescat del seu alcalde i amic, Sánchez Gordillo.

L'Ajuntament de Marinaleda s'ha negat a oferir la seva versió dels fets i es nega a dialogar amb les treballadores ni amb el sindicat CGT que les representa. El seu alcalde Sánchez Gordillo i el SAT no volen que un altre sindicat entri en aquest poble andalús i li rebentin el seu monopoli.

Diego Cañamero, en la seva intervenció davant els veïns de Marinaleda va acusar la CGT de voler "rebentar Marinaleda" i ballar-li l'aigua a la "premsa feixista" i el SAT ha trencat oficialment relacions amb la CGT per aquest conflicte obert.

Diego Rodríguez és secretari d'Acció Sindical de CGT a Andalusia explica que "El SAT ens va trucar al seu dia i ens va dir 'Marinaleda som nosaltres i nosaltres som Marinaleda'. El trist és que Cañamero, en el seu missatge en to de conflicte quasi armat, no fes menció a les condicions de les treballadores. Trucar a el poble de Marinaleda perquè s'aixequi contra les traïdores és una bestialitat, que un sindicat defensi la patronal, que és l'ajuntament, i faci la gent contra unes treballadores no té nom. A més que el SAT no té cap paper en aquest conflicte ".

El SAT està vivint un procés de desafecció semblant a el de Sánchez Gordillo. Molts simpatitzants de l'sindicat no entenen per què aquestes treballadores són feixistes i mesquines per defensar els seus drets laborals, i per què l'ajuntament es nega a negociar amb elles. Alguns veïns parlen en privat que el sindicat hauria coaccionat a 14 treballadores de la borsa d'ocupació d'ajuda a domicili de Marinaleda perquè signessin un document criticant a les seves companyes en vaga sota amenaça de no cridar-les més. Moltes d'aquestes suposades 14 signants han arribat a reconèixer en privat que van signar coaccionades, tot i estar en contra del que el document deia, perquè si no ho feien patirien les famoses 'tenebres' i no tornarien a treballar ".

Quan els que violen els drets elementals són col·legues, ara toca reprimir i picar

I va rematar en el mateix escrit: "És molt trist el que està passant. Tota la vida donant suport a el treballador, a l'obrer, a el de sota, i quan els que violen els drets elementals són col·legues, ara toca reprimir i picar a aquests treballadors, assetjar i destruir-los ".

Les vaguistes asseguren que mantindran la seva aturada cada dimecres fins que l'alcalde de Marinaleda, Sánchez Gordillo, les escolti o es resolgui la denúncia que han interposat contra l'ajuntament mentre aquest cobreix el 100% dels llocs de treball en vaga amb personal de la borsa d'ocupació cosa que viola la Llei de llibertat sindical i contempla sancions molt dures per a qui ho faci.

EL QUE DEMANEN LES TREBALLADORES DEL SAD DE MARINALEDA

Des de fa quinze dies les treballadores en vaga de l'SAD reben insults i denúncies judicials per reclamar els seus drets. Sis treballadores municipals s'han declararo en vaga per abús laboral.

Elles demanen que se'ls reconeguin l'antiguitat, els donin vacances i els deixin conciliar després de 20 anys treballant per a l'ajuntament. Les treballadores cobren menys de 1.000 euros en contractes de deu mesos, cosa que els impedeix generar antiguitat o gaudir de vacances.

I encara estan aterrides mantindran la vaga. Es diuen Mari Cruz, Conchi, Mari Carmen, Isa, Anna i María José no poden més i per això han anat a la vaga. Tenen entre 38 i 53 anys i han decidit plantar cara i defensar els seus drets.

Han dut a l'Ajuntament de Marinaleda (Sevilla), dirigit des de 1979 per l'històric líder jornaler Juan Manuel Sánchez Gordillo (Candidatura Unitària de Treballadors), fins als tribunals perquè les seves condicions de treball han estat modificades de forma "unilateral i arbitràriament" des del passat 1 d'agost.

Segons ho entenen elles amb els nous torns i horaris no poden conciliar la vida familiar i laboral, no els ve reconeixent l'antiguitat tot i portar molts anys treballant consecutivament i se'ls ha fixat "condicions laborals inferiors" a les fixades en e l Estatut bàsic de l'Empleat Públic.

Les treballadores, que ostenten diferents responsabilitats en la secció sindical de CGT, creada a primers de el passat mes de juliol, també han interposat una denúncia contra l'Ajuntament davant la Inspecció de Treball "per incompliments de normes laborals i frau en la contractació".

En un escrit dirigit a les treballadors a finals d'aquest agost, el mateix Sánchez Gordillo va traslladar la seva "estranyesa inusitada" perquè "es convoquin accions un cop iniciat el procés negociador", que són "legtimas però infundades i fora de temps", argumentant que la nova organització de l'servei exigeix torns partits i que les jornades han passat a 37,5 hores "com la llei exigeix".

"Mai hem tingut vacances", indica Conchi, que porta 23 anys treballant en ajuda a domicili en el poble. L'Ajuntament les apuntava a la desocupació a l'estiu per després tornar a contractar-les, denuncien. "Això és 'o ho prens o ho deixes". Porto des de 2012 intentant agafar-me una mica de vacances, però si estant en el SAE em diuen de la Roda per treballar a l'estiu no puc dir que no ", explica Anna.

"L'antiguitat la tenen a zero", explica Miguel Montenegro, secretari general de CGT Andalusia, que denuncia "el tracte a un col·lectiu tan feminitzat".

El 2010 van fer un intent de reivindicar la seva situació, sobretot pel que fa a aquesta "absència de vacances" que "sí vénen contemplades en els nostres contractes", però llavors "havia molta por". El 2012, Conchi apunta que va "un pols" a l'Ajuntament, peo sense èxit. "Jo no em podia permetre estar tres mesos sense treballar i havia de buscar-me una altra cosa", recorda una d'elles. "El descans també és necessari", comenta Conchi, la més veterana.

La majoria són mares o tenen els seus propis depenientes a casa, i compten amb una experiència mitjana de 15-20 anys cadascuna en el servei. Se senten "damnificades" i aspiren que "l'alcalde que proclama els drets de l'treballador també defensi els nostres".

Les treballadores consideren que s'hauria d'haver consensuat amb la plantilla els torns i horaris de les treballadores, en els quals es respectessin les 35 hores setmanals, els descansos setmanals i entre jornades, els trenta minuts per esmorzar i els temps de desplaçament entre usuaris de cara a no minvar el seu dret a el temps mínim d'atenció que tenen concedit per les administracions per salvaguardar tant els drets de les treballadores de l'servei com respectar íntegrament les prestacions socials de les persones dependents.