ADN de dos pous negres centenaris revela la salut intestinal a l'Europa medieval i l'Orient Mitjà

L'anàlisi de dues latrines dels segles XIV-XV a Jerusalem i Riga (Letònia) ha identificat alguns dels microbis que residien a les entranyes d'aquestes poblacions preindustrials, llançant llum sobre com els continguts intestinals han canviat des de l'època medieval.

Un nou estudi publicat a la revista 'Transaccions filosòfiques de la Royal Society B', constitueix un primer intent d'utilitzar els mètodes de detecció de bacteris antigues, pioner en estudis d'epidèmies passades, per caracteritzar la diversitat microbiana del contingut intestinal antic de dues latrines medievals.

Les troballes proporcionen informació sobre els microbiomas de les poblacions agrícoles preindustrials, el que pot proporcionar un context molt necessari per interpretar la salut dels microbiomes moderns.

Al llarg dels anys, els científics han observat que els que viuen en societats industrialitzades tenen un microbioma notablement diferent en comparació amb les comunitats de caçadors-recol·lectors de tot el món.

A partir d'això, un creixent cos d'evidència ha relacionat els canvis en el nostre microbioma amb moltes de les malalties del món industrialitzat modern, com la malaltia inflamatòria intestinal, les al·lèrgies i l'obesitat. L'estudi actual ajuda a caracteritzar el canvi en els microbiomas intestinals i destaca el valor de les latrines antigues com a fonts d'informació biomolecular.

Piers Mitchell, de la Universitat de Cambridge, al Regne Unit, és especialista en els continguts intestinals de persones del passat a través de l'anàlisi de substrats inusuals. A l'observar el contingut de les latrines arqueològiques i els excrements dessecades sota el microscopi, ell i el seu equip han après molt sobre els paràsits intestinals que afectaven als nostres avantpassats.

"L'anàlisi microscòpica pot mostrar els ous de cucs paràsits que vivien en els intestins, però molts microbis a l'intestí són simplement massa petits per veure'ls --comenta Mitchell--. Si anem a determinar què constitueix un microbioma saludable per a la gent moderna, hauríem de començar a observar els microbiomes dels nostres avantpassats ?? que van viure abans de l'ús d'antibiòtics, el menjar ràpid i altres trampes de la industrialització ".

Kirsten Bos, especialista en ADN bacterià antic de l'Institut Max Planck per a la Ciència de la Història Humana i colíder de l'estudi, es va mostrar escèptica sobre la viabilitat d'investigar el contingut de les latrines que havien estat fora de servei durant molt de temps.

"A del principi no estàvem segurs de si les firmes moleculars del contingut intestinal sobreviurien a les latrines durant centenars d'anys. Molts dels nostres èxits en la recuperació de bacteris antigues fins ara han vingut de teixits calcificats com ossos i càlculs dentals, que ofereixen condicions de preservació molt diferents. No obstant això -assenyala Bos--, realment esperava que les dades d'aquí canviessin la meva perspectiva ".

L'equip va analitzar els sediments de les latrines medievals a Jerusalem i Riga, que daten de segle XIV a la XV dC El primer desafiament va ser distingir els bacteris que alguna vegada van formar l'intestí antic de les que van ser introduïdes pel medi ambient, una conseqüència inevitable de treballar amb material arqueològic.

Els investigadors van identificar una àmplia gamma de bacteris, arqueobacteris, protozous, cucs paràsits, fongs i altres organismes, inclosos molts taxons que se sap que habiten en els intestins dels humans moderns. "Sembla que les latrines són fonts valuoses d'informació tant microscòpica com molecular", conclou Bos.

Susanna Sabin, alumna de doctorat de l'MPI-SHH que va codirigir l'estudi, va comparar l'ADN de la latrina amb el d'altres fonts, inclosos els microbiomes de les poblacions industrials i d'alimentació, així com les aigües residuals i el sòl.

"Vam descobrir que el microbioma a Jerusalem i Riga tenia algunes característiques comunes: mostraven similituds amb els microbiomes moderns de caçadors recol·lectors i els microbiomes industrials moderns, però eren prou diferents com per formar el seu propi grup únic. No coneixem una font moderna que alberga el contingut microbià que veiem aquí ", admet.

L'ús de latrines, on es barregen la femta de moltes persones, va permetre als investigadors una visió sense precedents dels microbiomes de comunitats senceres.

"Aquestes latrines ens van proporcionar informació molt més representativa sobre la població preindustrial més àmplia d'aquestes regions que la que tindria una mostra fecal individual --explica Mitchell--. Combinar evidència de microscòpia òptica i anàlisi d'ADN antic ens permet identificar la sorprenent varietat de organismes presents en els intestins dels nostres avantpassats ?? que van viure fa segles ".

Tot i la promesa d'aquest nou enfocament per investigar el microbioma, persisteixen desafiaments. "Ens caldrà molts més estudis en altres llocs arqueològics i períodes de temps per comprendre completament com va canviar el microbioma en els grups humans al llarg del temps --assenyala Bos--. No obstant això, hem fet un pas clau al demostrar que la recuperació de l' ADN dels antics continguts intestinals de latrines passades pot funcionar ".