Vuit anys de presó per a l'expresident de Pescanova Manuel Fernández de Sousa per manipular els comptes

Fa no tant era l'empresari més poderós de Galícia, capaç de condicionar les polítiques de les administracions amb una simple trucada de telèfon. Avui, l'ensorrament del castell de cartes que va construir Manuel Fernández de Sousa-Faro ha acabat per posar-lo a les portes de la presó.

L'Audiència Nacional ha condemnat a vuit anys de presó a l'expresident de Pescanova Manuel Fernández de Sousa-Faro ia penes que van dels sis mesos als tres anys i mig de presó per a onze acusats de l'excúpula de la companyia per les pràctiques irregulars que van posar en marxa per tal d'obtenir finançament bancari per a l'empresa i per manipular els comptes de l'entitat per poder captar inversors que van acabar perdent els seus diners.

L'empresari i la seva dona, darrere, durant el judici a Madrid

Aquest no és l'únic plet per la fallida que va arribar a l'Audiència Nacional. A finals de setembre la dona i fills de l'empresari eren absolts d'un delicte de blanqueig de capitals . Malgrat considerar provat que van ocultar a Hisenda 2,5 milions en efectiu a Andorra, el tribunal els va exculpar entenent que era plausible, com van al·legar, que els diners no procedís de Pescanova, si no d'un negoci de cavalls.

No sembla que el patriarca de la família vagi a córrer la mateixa sort, tot i que encara podria recórrer a instàncies judicials superiors.

MENYS PENA QUE LA SOL·LICITADA

En la sentència, els magistrats de la Secció Quarta del Penal absolen set dels 19 acusats i condemnen als altres dotze a penes sensiblement inferiors a les sol·licitades per les acusacions, a l'entendre que els delictes de falsedat en document mercantil, estafa, falsejament de comptes anuals i falsejament d'informació econòmica i financera es van cometre en concurs medial i no poden ser penats de manera independent.

A més de les persones físiques, l'Audiència Nacional ha condemnat, entre altres, a les persones jurídiques Pescanova SA ja BDO Auditors a penes de multa ia satisfer diferents quantitats en concepte de responsabilitat civil que, en alguns casos, arriben als més de 51 milions d'euros per les quantitats que van acabar perdent alguns dels inversors.

PRÀCTIQUES IRREGULARS DES DE LA DIRECCIÓ DE PESCANOVA
La sentència, de 610 pàgines, relata una sèrie de pràctiques irregulars dutes a terme des de la direcció de Pescanova, al front es trobava el seu president executiu i president del consell d'administració, Manuel Fernández de Sousa-Faro, que comptava amb la col·laboració de els responsables dels departaments més rellevants, com el d'administració, Alfredo Pérez Uros; el financer, dirigit per Antonio Taboas, i determinats empleats de confiança com José Manuel Gil González o Ángel González Domínguez.

COMPTES FALSES
Els fets provats de la sentència relaten com, a consecuencia de la crisi financera que va començar a detectar-se en 2008, el president de la firma gallega, amb l'objecte de poder seguir gaudint del finançament bancari del qual depenia Pescanova per l'esforç inversor exercit en els anys anteriors, va planejar, juntament amb un grup de persones de la seva confiança, entre els quals es trobaven els responsables dels departaments administratius i financer, seguir obtenint finançament a través d'una sèrie de mecanismes o pràctiques irregulars a fi de seguir obtenint finançament bancari.

Un cop obtinguda aquest finançament es van dur a terme una altra sèrie de manipulacions en els comptes anuals o altres documents oficials que reflectien la situació financera de l'empresa "per aconseguir uns resultats positius que no es corresponien amb la situació real i, que, després de ser oficialment publicats, permetien captar nous inversors i desplaçar al finançament bancari i les seves excessives comissions ".

EMPRESES NOMÉS PER falsejar FACTURES

Entre els mecanismes il·lícits ideats pels condemnats, el tribunal destaca les operacions de comerç internacional amb filials d'ultramar que va permetre a Pescanova obtenir finançament bancari a través de "crèdits documentaris" milionaris, a esquena de les pròpies filials i sense que els seus quantitats coincidissin amb les dades que apareixien en la comptabilitat de Pescanova.

A més, els acusats van crear una sèrie d'empresa fictícies, les anomenades "societats instrumentals" amb les que també van simular operacions de compravenda de peix que els va permetre contractar pòlisses de crèdit i línies de facturatge que eren abonades amb pagarés que descomptaven en els bancs permetent tenir tresoreria durant la vigència dels finançaments bancàries.

Aquestes operacions de compravenda inexistents que es van reflectir en la comptabilitat amb coneixement de l'auditor intern i que van ocultar en gran mesura el passiu bancari, assenyala la Sala, unit als continus neteos (compensacions d'actius amb passius i de crèdits amb deutes) i la falta de l'adequat control per part de l'responsable de l'auditor extern, càrrec que ostentava Santiago Sañé Figueres, pertanyent a la signatura BDO Auditors SL., que no va posar cap excepció a la formulació dels comptes i altres documents oficials que l'entitat havia de posar en coneixement de la Comissió Nacional del Mercat de valors, va motivar que un cop publicats els bons resultats elaborats fictíciament per l'entitat, persones físiques i jurídiques invertissin importants sumes de diners que van perdre com a conseqüència que la realitat de la situació econòmica i financera de Pescanova era molt diferents de la publicada en els comptes.

ENGANY ALS BANCS

Segons expliquen els magistrats al llarg de la seva sentència, la primera fase de l'estratègia duta a terme pels acusats va consistir en la creació de les formes il·legals de finançament i la creació fictícia d'una sèrie d'operacions comercials de compravenda; aquestes operacions serien les constitutives d'un delicte de falsedat en document mercantil comès per particulars.

En la segona fase, en la qual es desenvolupa el finançament bancari a través de línies factoring o de pòlisses de descompte bancari es va consumar el delicte d'estafa, de què el de falsejament era el mitjà. Els enganyats per la societat eren els bancs i el mecanisme de l'engany van ser les factures, "transformades en remeses de factures suposadament vinculades a uns inexistents contractes de compravenda de peix".

A partir d'aquí, la tercera fase va consistir en trasladar als comptes anuals una imatge amb beneficis i amb poca deute financer, "molt diferent de la real, que es va transmetre perfectament a el públic en general i als inversors en particular". Un cop aconseguida aquesta bona imatge irreal, es tractava de captar inversors que els permetés una situació financera més relaxada que la pròpia del finançament bancari.

En aquesta tercera fase el tribunal conclou que també es produeix una relació concursal medial entre el delicte de falsejament dels comptes anuals i el de falsejament de la informació econòmica i financera.

D'aquesta manera el tribunal conclou que els quatre delictes estan en una única relació de concurs medial.

EL MATRIMONI ES VA PORTAR ELS DINERS A PORTUGAL I A LA XINA

La sentència considera acreditat que el president de Pescanova i la seva dona, Rosario Andrade, van treure 4 milions i mig d'euros dels comptes d'Espanya i van ingressar els diners en dues entitats bancàries de la localitat portuguesa de Valença, després que es conegués que les comptes no reflectien la situació real de Pescanova i s'haguessin presentat les primeres querelles i que van tractar de transferir els diners a un compte prèviament oberta a Hong-Kong.

La sentència explica que ell com a autor i la seva dona com a cooperadora necessària, van tractar d'impedir que una part de la devolució del préstec dels 6 milions prestats pel president de Pescanova a nom de Sodesco estigués a l'abast dels inversors de Pescanova i per a això van treure els diners d'Espanya a dos comptes oberts a Portugal. La intenció de matrimoni, indica la sentència, era traslladar part de la devolució dels 6 milions des dels comptes de Kiwi SA, d'Espanya a Portugal i des de Portugal a la Xina, per a això, Rosario Andrade va obrir un compte en el "chartered Bank of China "de la ciutat de Hong Kong.

Recull doctrina de TS i explica que el delicte d'aixecament de béns és un delicte de mera activitat que consisteix en l'actuació del deutor, sobre els seus propis béns, destinada a mostrar-real o aparentment insolvent davant de tots o part dels creditors, amb el propòsit de frustrar els crèdits que haguessin pogut atendre totalment o parcialment amb aquests béns.

VERSIÓ DELS CONDEMNATS

Durant el judici els dos acusats van reconèixer sense embuts les transferències d'Espanya a Portugal encara que van discrepar del seu caràcter delictiu i van al·legar que la seva intenció no era amagar patrimoni als inversors de Pescanova, sinó poder utilitzar el seu patrimoni a la vista dels inconvenients derivats de la situació econòmica de la societat.

Per aquests fets, l'expresident de Pescanova resulta condemnat a dos anys de presó i a un la seva dona per delicte d'aixecament de béns.

En la seva sentència, el tribunal rebutja les dilacions indegudes al·legades pels acusats que, entre d'altres arguments, esgrimien l'extensa durada de la instrucció i del judici. La Sala recorda que les sessions només es van veure interrompudes a causa de la pandèmia durant el període de confinament i afegeix que gràcies a la retransmissió diari de la vista per la TV pública gallega es van evitar possibles problemes de salut per als advocats i els mateixos acusats, el que va evitar que el judici s'hagués de suspendre. Tota la causa de Pescanova supera els 80.000 folis d'extensió.