Gairebé 2,5 milions de persones a Espanya tenen una feina i són pobres

La realitat de ser treballadors i ser pobres afecta gairebé 2,5 milions de persones (13% dels treballadors), segons es desprèn d'una nova entrega de la sèrie 'Focus' de la Fundació FOESSA, que porta per títol 'Vulneració drets: Treball decent ', presentat amb motiu de la celebració de la Jornada Mundial pel Treball decent, aquest 7 d'octubre.

Segons el document --que analitza els reptes als quals s'enfronta el treball decent en l'estructura social i econòmica d'Espanya, les condicions de precarietat que condueixen a la feina indecent i els efectes socials que es produeixen quan l'ocupació no garanteix una vida digna - el 13,5% de la població té una jornada laboral a temps parcial, però gairebé la meitat d'ells pateixen la parcialitat indesitjada.

La temporalitat en les contractacions i la curta durada és una altra de les realitats que assota el mercat laboral espanyol: a l'agost d'aquest 2020, i segons l'Informe del Servei Públic d'Ocupació Estatal, només un 8,6% dels nous contractes van ser indefinits , mentre que els temporals van aconseguir el 56,3% el total signats en aquest mes i, d'aquests, el 37,8% van tenir una durada inferior a 7 dies.

L'informe també adverteix que la inestabilitat laboral greu arriba a 7,8 milions de persones que viuen en llars on el seu sustentador principal manté una relació molt insegura amb l'ocupació. Aquesta realitat afecta el 16,4% de les famílies.

Les famílies en inestabilitat laboral greu pateixen serioses dificultats econòmiques que es reflecteixen en no disposar de diners per afrontar despeses imprevistes (52%) o haver-se vist en l'obligació de demanar ajuda econòmica a parents o amics (42%).

La fragilitat de l'espai bàsic de seguretat, l'habitatge, és una altra conseqüència d'aquesta situació, ja que 3 de cada 10 famílies en inestabilitat laboral greu no tenen diners suficients per afrontar despeses relacionades amb l'habitatge.

L'informe assenyala també que la privació de la feina decent afecta més a aquells sectors i grups humans molt exposats a l'estacionalitat i a les conjuntures socioeconòmiques, com l'hostaleria, el turisme o els serveis auxiliars. Al comparar la base de cotització mitjana de l'hostaleria amb la mitjana dels treballadors de país el resultat és que els sous són un 40% més baixos.

En relació a la feina en l'àmbit domèstic, destaca que només hi ha registrades 38.274 persones com cotitzants en aquest sector professional, el que indica que bona part de les treballadores (sector altament feminitzat) realitzen la seva tasca sense els drets i la protecció que haurien de tenir. D'altra banda, el salari de personal domèstic és fins a un 52% inferior a la mitjana entre les dones.

El document també posa en relleu que les dificultats per accedir a una feina decent són especialment significatives entre les dones i la població d'origen estranger. En el cas de les dones destaca la important desigualtat salarial respecte als homes, que mesura en termes de bretxa salarial arriba un guany mitjana inferior del 21%.

Així mateix, la població d'origen estranger pateix de forma especialment greu la vulneració el dret a la feina decent. Fins i tot quan la situació administrativa és regular, la desigualtat salarial mesura en termes de bretxa salarial arriba un guany mitjana inferior del 24% entre els treballadors estrangers.

Amb tot això, denuncia que els sistemes de protecció pública a la desocupació no han sabut adaptar-se a la mutació que ha tingut lloc en el mercat laboral, recalcant que només el 24,8% de les llars sustentats per una persona en situació d'inestabilitat laboral greu reben algun tipus de prestació per desocupació o renda mínima d'inserció.

MÉS DE 15.000 PERSONES VAN ACONSEGUIR UNA FEINA EL 2019 GRÀCIES A CÀRITAS

Un total de 15.368 persones van aconseguir un treball en 2019 gràcies al programa d'ocupació de Càritas, segons recull en l'informe 'Economia Solidària 2019' de l'ONG, que també ha estat presentat aquest dimecres.

En aquest programa van participar 78.976 persones, el que significa que el 19,5% va aconseguir trobar una feina. El perfil predominant de les persones que van participar en el programa d'ocupació és el de dona, de procedència espanyola, de més de 45 anys i amb estudis bàsics.

El document també assenyala que durant l'any passat, es van realitzar 1.057 accions formatives en què van participar 16.276 persones, i 29.755 persones van ser ateses pels serveis d'intermediació laboral. Al costat d'això, 689 persones van participar en accions d'autoocupació.

A més de donar suport a les persones perquè trobin un lloc de treball en el mercat laboral, a Càritas també es promouen iniciatives capaces de generar ocupació a través de les empreses d'inserció, iniciatives sense ànim de lucre on més de la meitat dels treballadors són llocs de treball d'inserció.

En aquest sentit, a data d'avui, Càritas compte en tot el país amb 73 iniciatives d'economia social, que suposen un total de 1.787 llocs de treball, dels quals 985 són llocs de treball d'inserció pels quals van passar 1.353 persones en 2019. Gràcies a l'impuls a l'ocupabilitat d'aquestes empreses d'inserció, 287 persones han trobat feina en el mercat normalitzat.

Un altre àmbit estratègic de l'acció de Càritas en el marc de l'economia solidària és el seu suport al comerç just, que es concreta en una xarxa estatal integrada per 33 botigues i 114 punts de venda, que l'any passat van facturar gairebé 582.000 euros. A més, es van dur a terme 520 accions de sensibilització entorn al consum responsable, el comerç just i les finances ètiques. Aquest treball a favor de la creació d'ocupació decent es recolza en el compromís actiu de 3.184 voluntaris i 984 contractats.

En termes econòmics, la inversió total destinada per les 70 Càritas Diocesanes de tot Espanya als seus recursos i projectes d'ocupació i economia social el 2019 va ser de 45.857.329 euros. D'aquests, 31.219.095 euros es van invertir en els programes d'ocupació, 482.596 euros en activitats de comerç just i 14.155.638 euros es van destinar a les iniciatives d'economia social.