Dues associacions de jutges es planten davant Justícia i no aniran a reunions fins que es retiri la reforma del CGPJ

L'Associació Professional de la Magistratura (APM) i l'Associació Judicial Francisco de Vitoria (AJFV) han acordat que no acudiran a les reunions que convoqui el Ministeri de Justícia mentre es mantingui la Proposició de Llei presentada pels grups parlamentaris de PSOE i Unides Podem i que busca reformar el sistema d'elecció dels vocals del Consell General de Poder Judicial (CGPJ).

En un breu comunicat conjunt, les dues associacions indiquen que en compliment d'un dels seus principals fins "que és defensar la independència judicial" han decidit "no acudir a les reunions convocades ni a les reunions que ulteriorment s'organitzin pel Ministeri de Justícia per als pròxims dies ".

Adverteixen que no es pot parlar de plans de xoc o projectes de reforma "amb qui justifica, promou i dóna suport a un projecte de reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial que ataca de ple a la independència judicial" i situa a Espanya "fora dels valors i estàndards europeus de separació de poders ".

D'aquesta manera, les dues associacions --la APM és la majoritària en la carrera judicial-- ja avancen no acudiran a les reunions convocades pel ministeri i que se celebrarien per videoconferència amb el secretari d'Estat de Justícia, Pau Zapatero, els dies 19 , 20 i 27 d'octubre.

EL PLA DE XOC POSTCOVID

Després d'una reunió mantinguda la setmana passada, se'ls havia emplaçat a noves trobades. En concret el dilluns 19 s'abordaran els plans de xoc postcovid en l'ordre social i mercantil, es proposaran modificacions al pla actual i s'introduiran millores de cara a la segona fase que arrenca al gener de 2021.

Pel que fa a la del 20 d'octubre, les associacions de jutges i fiscals s'anaven a reunir amb el ministeri per anticipar el contingut de la Llei d'Agilització; i el dimarts 27 d'octubre es celebraria una reunió del grup de treball sobre la Llei de Discapacitat. Però ara, davant la negativa d'aquestes dues associacions a mantenir reunions amb el departament de Joan Carles Camp, aquestes reunions queden en l'aire.

La reforma 'exprés' per modificar la llei actual de nomenaments del Consell General de Poder Judicial (CGPJ) que es planteja amb la proposició de llei anunciada aquest passat dimarts pels grups parlamentaris de PSOE i Unides Podem, ha estat rebuda amb crítiques tant en el si de l'òrgan de govern dels jutges com en la majoria de les associacions -que el qualifiquen d ' "inconstitucional" - a excepció de jutgesses i jutges per la Democràcia (JJpD) que ho veuen com a alternativa al bloqueig actual.

"GEST BUIT DE CONTINGUT"

L'associació Fòrum Judicial Independent considera que no acudir als següents trobades amb Justícia com a mesura de protesta a la reforma del CGPJ és un "gest buit de contingut que únicament afectaria els ciutadans destinataris dels projectes ministerials".

Segons explica l'associació en un comunicat, l'objectiu de la col·laboració amb el Ministeri per a la tramitació dels plans de xoc i d'agilitació processal és "donar una resposta satisfactòria als ciutadans afectats per la pandèmia i la crisi econòmica". "És el bé comú dels ciutadans el que ens anima a fer-ho, aparcant les nostres diferències amb el Ministeri de Justícia", afegeix.

Per FJI, l ' "únic gest que està a l'altura del desafiament" de la reforma presentada pel Govern és que les altres associacions judicials (AJFV, APM i jutgesses i Jutges per a la Democràcia) és proposar la retirada de candidats a vocals de Consell General del Poder Judicial. "Els ciutadans i la majoria dels jutges no poden entendre que, canviant-les regles de joc sobre la marxa, hagi jutges i associacions judicials que se segueixin prestant al control polític de la justícia", destaca el comunicat.

En aquest sentit, demana seguir el "exemple" del president de la Sala Penal del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, que va renunciar al novembre de 2018 -abans que caduqués el mandat de l'òrgan de govern dels jutges, que es troba en funcions des de desembre d'aquest any-- a presidir el poder judicial, desmarcant-se de l'acord polític assolit llavors pel PSOE i PP i remarcant la seva independència judicial.

Així mateix, FJI afegeix que tot l'esdevingut en el transcurs de dos anys, com el missatge de l'exsenador popular Ignacio Cosidó en què celebrava els avantatges que suposaria tenir a Marchena al capdavant de la institució, "revelant el repartiment del poder judicial per quotes "; o les "pressions perquè el Consell no compleixi amb la seva comesa", no han suposat una altra cosa que "ratificar l'oportunitat i subratllar la importància moral d'aquell gest". "Creiem fermament que els jutges han de renunciar a participar en el repartiment polític del poder judicial", conclou el comunicat.