dilluns, 19 de octubre de 2020

Aquest 17 de octubre Miguel Delibes hauria fet cent anys

|

Aquest dissabte, 17 d'octubre de 2020, l'escriptor Miguel Delibes hagués complert 100 anys, un centenari que s'ha vist condicionat per la pandèmia de COVID-19, malgrat la qual cosa s'han succeït en aquests mesos les iniciatives i activitats per commemorar el naixement de l'autor de 'l'Heretge' o 'Els Sants Innocents'.


Miguel Delibes posa amb la seva Espiga d'Or de Seminci.


Miguel Delibes Setién va néixer en un habitatge situat al número 12 del Sobre Recoletos de Valladolid el 17 d'octubre de 1920. Tercer de vuit germans, va estudiar Primària a les Germanes Carmelites i Bachillertato al Col·legi Lourdes, el qual va concloure en 1936.


L'esclat de la Guerra Civil va coincidir amb el seu ingressar a l'Escola de Comerç i la seva formació en modelatge i dibuix a l'Escola d'Arts i Oficis. Dos anys després i davant la imminència de la seva mobilització en la contesa, es va enrolar com a voluntari en l'Armada.


Acabada la contesa, va tornar a Valladolid i va concloure els seus estudis de Comerç, i després va començar a formar-se en Dret. El 10 d'octubre de 1941 va començar la a treballar com a caricaturista en el diari El Nord de Castella i el 1942 publicaria el seu primer article periodístic, 'L'esport de la caça major'.


El 1945 va guanyar les oposicions a la Càtedra de Dret Mercantil de l'Escola de Comerç de Valladolid i va començar a simultaniejar la docència i la pràctica periodística.


El 23 d'abril de 1946 va contreure matrimoni amb Ángeles de Castro i al febrer de l'47 naixerà el primer dels set fills de la parella, Miquel. Aquest any també va acabar d'escriure la seva primera novel·la, 'L'ombra del xiprer és allargada', amb el que el gener del 1948 guanyaria el premi Nadal.

PROBLEMES AMB LA CENSURA

La seva segona novel·la, 'Encara és de dia' va veure la llum el 1949 tot i les nombroses retallades a què la va sotmetre la censura, la qual també va retirar un manual d'història escrit per Delibes per les seves classes com a nou catedràtic d'Història de l'Escola de Comerç.


El 1950 hi va haver de fer repòs per un avís de tuberculosi a què va seguir el naixement de la seva quarta filla, Elisa. Al desembre Miguel Delibes va publicar la seva tercera novel·la, 'El camí', amb la qual va aconseguir la seva consagració literària. La següent, 'El meu idolatrat fill Sisí', sortiria a la venda al juliol de 1953, mentre que el 1954 va aparèixer la seva primera col·lecció de contes, 'La partida'.


'Diari d'un caçador', novel·la que va començar a escriure aquest any i va publicar en 1955, li va valer el Premi Nacional de Literatura. Aquesta novel·la tindria com a seqüela 'Diari d'un emigrant', que juntament amb el llibre de viatges 'Un novel·lista descobreix Amèrica (Xile en l'ull aliè)', naixeria arran d'una visita a país andí convidat pel Cercle de Periodistes de Santiago de Xile.


El 1957 va publicar 'Migdiades amb vent sud', guardonat amb el Premi Fastenrath per la Real Acadèmia Espanyola. Aquest any es va traduir per primer cop una novel·la de l'autor, concretament 'El camí' al portuguès.


Entre 1958 i 1966 va dirigir El Nord de Castella --després la seva dimissió el 1963 pels seus enfrontaments amb el ministre d'Informació i Turisme Manuel Fraga va continuar com a director a la ombra-- i el 1959 va publicar, gràcies a una beca de la Fundació March, la seva setena novel·la, 'La fulla vermella'.


El 1960 va publicar un llibre de cròniques rurals amb gravats de Jaume Pla titulat 'Castilla', de què s'editen únicament 150 exemplars. Aquest text es reeditaria quatre anys més tard amb el títol de 'Velles històries de Castella la Vella', alhora que als Estats Units s'editava 'El camí', amb 18 il·lustracions de l'autor.


Davant la censura imperant, Miguel Delibes va optar per la literatura per denunciar la situació d'abandonament del medi rural en 'Les rates', reconeguda el 1962 amb el Premi de l'Associació Espanyola de Crítics Literaris. Aquest any va ser pare per setena i última vegada. De la mà d'Ana Mariscal, 'El Camí' va ser portada al cinema.

LITERATURA CINEGÈTICA

El 1963 va publicar el seu primer llibre de caça, 'La caça de la perdiu roja' i el seu tercer volum de cròniques viatgeres, 'Europa: parada i fonda', en el qual recull els seus viatges a Itàlia, Portugal, Alemanya i França. Un any més tard es mudarà durant sis mesos als Estats Units per exercir com a professor visitant del Departament de Llengües i Literatures Estrangeres de la Universitat de Maryland, de què sortiria en 1966 el seu llibre 'USA i jo'.


Delibes va participar el 1965 en el doblatge a l'espanyol de la pel·lícula 'Doctor Zhivago', del director britànic David Lean. Un any després publicaria una de les seves obres més cèlebres, 'Cinc hores amb Mario'.


Convidat per les Universitats de Praga i Brno, Miguel Delibes visita Txecoslovàquia només uns mesos abans que la Unió Soviètica avorti la la Primavera de Praga, títol que donaria a un llibre de cròniques prèviament recollides a la revista Triunfo, en què l'escriptor compte les seves experiències en aquell país. Quan el llibre està en impremta, es produeix la invasió russa que Delibes constata i condemna.


L'1 de febrer de 1973 va ser elegit membre de la Reial Acadèmia Espanyola, per ocupar la butaca 'i', vacant per la mort de l'historiador Julio Guillén. Al desembre també es va convertir en membre de la Hispanic Society of America i va publicar 'El príncep destronat'.


El 22 de novembre de 1974 va morir, als 50 anys, la seva dona, Ángeles, una absència que va marcar la vida de l'escriptor. Aquest mateix any TVE va presentar al Festival de Montecarlo l'adaptació televisiva de 'La mortalla', que no obstant això no es va emetre a Espanya fins a 1993.


Antonio Giménez-Rico va portar a cinema la novel·la 'El meu idolatrat fill Sisí' el 1976, encara que amb el títol de 'Retrat de família', a la qual va seguir, el 1977, l'adaptació d'El príncep destronat', sota la direcció de Antonio Mercero i rebatejada com 'La guerra de papà', mentre que Josefina Molina va realitzar una sèrie televisiva de cinc capítols sobre 'el camí' que va resultar premiada al Festival de Praga.


Al novembre de 1978 va publicar 'El disputat vot del senyor Cayo' mentre que un any més tard es va estrenar al Teatre Marquina de Madrid l'adaptació teatral de 'Cinc hores amb Mario'. També el 1979 es van recollir els seus textos narratius a 'Castella, el castellà i els castellans'.

'SANTS INNOCENTS'

El 1981 va publicar la seva famosa novel·la 'Els sants innocents', portada al cinema per Mario Camus el 1984 i amb la qual Alfredo Landa i Francisco Rabal compartirien el premi a millor actor al Festival de Cannes. El 1982 va rebre el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres, que compartiria amb Gonzalo Torrent Ballester, i dos anys més tard, el Premi Castella i Lleó de les Lletres.


El Govern francès li va concedir el desembre de 1985 el títol de cavaller de l'Ordre de les Arts i les Lletres. Un any més tard, Valladolid ho reconeixeria com a Fill Predilecte de la ciutat i el 1991 el Ministeri de Cultura li atorgaria el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles.


El 1993 rebria l'Espiga d'Or de la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid (Seminci), així com el Premi Cervantes, que li seria lliurat a l'abril de l'any següent.


L'Associació de la Premsa de Valladolid va concedir el 1997 el I Premi de Periodisme que porta el seu nom. Un any més tard va haver de ser intervingut quirúrgicament per un càncer i va publicar la seva última novel·la, 'L'heretge', la qual mereixeria a l'any següent el Premi Nacional de Narrativa.


El seu últim llibre, 'La terra ferida (Quin món heretaran els nostres fills?)', Veuria la llum el 2005, un any abans que la Societat General d'Autors d'Espanya (SGAE) el proposés com a candidat al Premi Nobel juntament amb Francisco Ayala i Ernesto Sábato.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH