El TSJC inhabilita els exmembres de la Mesa i absol Boya

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat els exmembres de la Taula de Parlament Anna Simó (ERC), Ramona Barrufet, Lluís Corominas i Lluís Guinó (JxSí) a 20 mesos d'inhabilitació per no acatar a Tribunal Constitucional (TC ) i tramitar resolucions relacionades amb el procés independentista, i ha absolt l'exdiputada de la CUP Mireia Boya.

La sala civil i penal també ha imposat als quatre condemnats una multa de 30.000 euros a cadascun, la mateixa quantitat que va sol·licitar la Fiscalia, i en la sentència, detalla que la pena d'inhabilitació especial inclou la prohibició de ocupar càrrecs electes i d'exercir funcions de govern o administració, tant a nivell local, provincial, autonòmic, estatal o supraestatal, durant un any i vuit mesos.

A més, el tribunal imposa a cada condemnat el pagament d'un 10% de les costes de l'opinió, incloent les de l'acusació particular, que va exercir l'Advocacia de l'Estat, i considera que van actuar sabent estar incomplint les resolucions de TC, de manera conjunta i concertada, amb "actuacions personals, conscients i voluntàries, encoratjades per una determinada ideologia política compartida lliure i legítimament per tots ells".

En el judici, que es va celebrar del 21 al 24 de juliol, es va discutir la tramitació de les resolucions de la Cambra catalana relacionades amb el procés sobiranista, que la Taula va tramitar en la legislatura anterior i que van ser reiteradament impugnades pel TC, a més de la ratificació en el ple de Parlament de les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent i els Pressupostos de 2017, que incloïen una partida suposadament dedicada a finançar possibles referèndums i que va ser declarada inconstitucional.

Així mateix, es condemna els exmembres de la Taula per tramitar la proposta de llei del referèndum i de transitorietat jurídica, que la Cambra va votar en els plens el 6 i 7 de setembre de 2017, així com la resolució de la declaració d'independència del 27 d'octubre de 2017.

ABSOLUCIÓ DE MIREIA BOYA

En el cas de Boya, el tribunal ha acordat l'absolució per unanimitat perquè no va ser advertida personalment pel TC i, com no era membre de la Taula de Parlament, "no ostentava una posició d'intervenció" en la tramitació de les resolucions.

En aquest sentit, la sentència exposa que per cometre un delicte de desobediència cal tenir una condició d'autoritat o funcionari, de manera que l'implicat "es trobi en disposició de complir o, almenys, d'impedir o obstaculitzar el compliment del que que s'ordena en la resolució judicial, bé perquè sigui el destinatari de la mateixa bé perquè, tot i no sent-ho, sigui el competent per fer-ho".

La Fiscalia va demanar per Boya la mateixa pena que s'ha imposat als exmembres de la Taula de Parlament, mentre que l'Advocacia de l'Estat va demanar al tribunal que li imposés una condemna d'un any i quatre mesos d'inhabilitació.

INVIOLABILITAT PARLAMENTÀRIA

Durant el judici, les defenses van esgrimir que la tramitació de resolucions està emparada per la inviolabilitat parlamentària, i van retreure que el tribunal encausara "uns fets de naturalesa política com a resposta de l'Estat a una ideologia dissident".

El tribunal desestima l'argument al sostenir que "la inviolabilitat parlamentària ha de decaure quan el seu exercici es a part de la finalitat que el justifica, que no és altra que la d'assegurar, a través de la llibertat d'expressió de tots els parlamentaris, la lliure formació de la voluntat institucional del corresponent òrgan legislatiu", i considera que els exmembres de la Taula van actuar al marge de les seves funcions com a parlamentaris.

"No pot erigir-se en raó per defugir el compliment de les resolucions de TC, ni pot servir de cap manera d'argument perquè la Cambra autonòmica es consideri legitimada per atribuir-se la potestat de vulnerar l'ordre constitucional", afegeixen els magistrats sobre la inviolabilitat parlamentària .

A més, apunten que la ideologia independentista dels parlamentaris és assumible per l'ordenament jurídic constitucional i intranscendent, en les seves paraules, per al Codi Penal: "En definitiva, encara que pogués semblar ociós haver de dir-ho, no és cert que aquí es jutgi la ideologia dels acusats".