Susana Jiménez (Hospital de Bellvitge): "Un 15% dels pacients que presenten trastorns amb el joc d'apostes prèviament han tingut problemes amb els videojocs"

La doctora Susana Jiménez Murcia, especialista en Psicologia Clínica i coordinadora de la Unitat de Joc Patològic i Adiccions del Comportament a l'Hospital Universitari de Bellvitge, ha tingut una conversa amb CatalunyaPress per a parlar de la ludopatia, un problema molt present a la societat i sovint, invisibilitzat.  

- Com podem identificar a un ludòpata?

D'entrada dir que la paraula ludopatia ha caigut en desús. Els nous manuals diagnòstics de trastorns mentals incorporen el que abans es coneixia com "joc patològic" o "ludopatia" en la classificació d'"addiccions a substàncies i trastorns relacionats" i això ha fet que es canvii el nom. Ara es diu "trastorn de joc", perquè la idea es posar èmfasi en la patologia i no en la persona, disminuint l'estigma que habitualment acompanya a aquesta problemàtica. 

Deixant això de banda, per a identificar els malalts, habitualment el que passa és que l'activitat de joc deixa de ser una activitat de lleure i es converteix en una necessitat, pel que la persona acaba invertint més temps i més diners del que realment es pot permetre. Juguen amb la idea de recuperar els diners que han perdut i entren en una dinàmica que els és molt difícil o impossible d'aturar: perden diners, se senten culpables i menteixen a casa per tapar aquesta conducta. Aquesta activitat acaba tenint repercussió en tots els nivells de vida de la persona: les famílies solen dir que els veuen tancats, poc comunicatius, diferents,...És tot un quadre de símptomes que, per identificar-ho ràpidament, es podria resumir en: comencen a tenir problemes econòmics i un estat emocional de més aïllament i menys comunicació. 

- Un dels símptomes més identificables és la mentida? 

És un d'ells, però no és el més identificable. Moltes vegades les famílies venen insistint en el punt de la mentida, afirmant que a més de tenir problemes amb el joc són mentiders compulsius. Però bé, els expliquem que això no és així i els fem preguntes com si mentien abans. En la majoria de casos no es així, només ho fan des que estan jugant. La mentida només és un dels símptomes de l'addicció i en el procés de recuperació, els malalts ho acaben superant. 

La psicòloga explica que hi ha nou símptomes per a identificar a un ludòpata. Si en compleix entre quatre i cinc, es tractaria d'un malalt lleu. En cas de complir-ne set, seria un cas moderat. I 8 o 9, seria greu. 

- Qualsevol persona que jugui a aquests tipus de jocs es susceptible de caure en la ludopatía? 

Per a caure en el trastorn intervenen factors de tipus individuals, ambientals ,i inclús biològics. La combinació de tots ells és el fet que ho provoca. De totes maneres, és cert que el joc d'aposta té un potencial addictiu molt important. S'ha vist que no és un trastorn homogeni, sinó molt heterogeni, on és poden identificar molts subgrups de jugadors. Entre aquests subgrups hi ha un que presenta molts trets de personalitat que els predisposa a caure: una elevadíssima impulsivitat; la cerca constant de sensacions fortes; una baixa tolerancia a la frustració; molt poca tolerància a l'aburriment i amb moltes dificultats per a prendre decisions i organitzar la seva vida. Aquest grup acostumen a començar molt joves a jugar i habitualment ho combinen amb el consum de substàncies. Però també hi ha un altre grup format per persones totalment funcionals, com les persones d'edat avançada que no havien jugat en la vida i quan es jubilen , cauen en la addicció. En aquests grups, el que acaba influenciant més és el potencial addictiu del joc. 

- Heu detectat trastorns dels joc en els jugadors professionals?

És un col·lectiu que no veiem habitualment a les consultes. Sí és possible i hem tingut algun cas, de fet hi ha molts documentats en la literatura científica, perquè es una activitat de risc i és molt fàcil passar la frontera i que l'activitat professional s'acabi convertint en una addicció, com passa amb els professionals dels videojocs. Els jugadors professionals han de tenir molta disciplina, un horari molt pautat, molt control emocional davant de moments adversos, el que els converteix en un perfil molt específic de persona que pot fer aquesta activitat sense tenir problemes. I tot i així, dit per ells mateixos, la frontera és molt fina i és possible que en determinades situacions hagin saltat a l'altra banda. 

La publicitat del joc a la televisió hauria d'anar en la direcció contraria, i no amb personatges o 'celebrities' que ens diuen que està molt bé jugar mostrant una vida plena de glamour.

- Com valores la gran visibilitat que té el joc a la televisió? Habitualment podem veure a famosos promocionant el joc...

El que s'hauria de promoure és just el contrari: campanyes de sensibilització dirigides a la població perquè entenguin que, tot i ser una activitat lúdica, té un risc potencial molt alt. La publicitat del joc a la televisió hauria d'anar en la direcció contraria, i no amb personatges o 'celebrities' que ens diuen que està molt bé jugar mostrant una vida plena de glamour. 

També s'hauria d'informar de les probabilitats reals de guanyar els premis, posant exemples de situacions que un pensa que són poc probables, com que et caigui un llamp a sobre, i que siguin aplicables a la probabilitat real que hi ha de guanyar un premi en qualsevol dels jocs d'aposta. És necessari donar a la població eines per a pensar i no fer-los caure en disrupcions i idees màgiques. 

- Ha canviat el perfil del jugador en els últims anys? 

En els últims deu anys a la Unitat de Bellvitge no hem notat un increment de casos, amb una mitjana de 350 nous casos anuals, però el que sí estem veient és un canvi de perfil. El 2020, hem tingut un 84,5% de consultes per joc patològic, un 57,5% per joc presencial, majoritàriament escurabutxaques i un 26% per joc online. El joc presencial continua sent el predominant, però ha caigut molt mentre creixen les consultes per joc online. Si comparem les dades de 2010 amb les de 2020, la prevalença del joc online s'ha multiplicat per deu, mentre que les consultes per joc presencial han baixat. A més els jugadors online comencen més joves i passa molt poc temps des que comencen a jugar fins que arriben a consulta.

Respecte als joves, de 2010 a 2019 hi ha hagut un increment de més del 12% de casos de pacients entre 16 i 25 anys. L'any passat aquest col·lectiu va aglutinar el 17,4% de les consultes. No és el més habitual, però tenim casos de 16 i 17 anys que ja han arribat a consulta i per tant, portaven un temps jugant. En aquesta franja d'edat el joc número 1 és l'aposta esportiva. 

Un 33,5% dels addictes al joc presenta algun altre trastorn emocional o consum de substàncies associat

- És habitual combinar el joc amb estupefaents? 

La comorbilitat del joc és molt habitual. En les dones sol estar associat amb els trastorns com la depressió i en els homes, amb l'addicció a l'alcohol i substàncies. Un 33,5% dels addictes al joc presenta algun altre trastorn emocional o consum de substàncies associat. El tabac és el més habitual (61,2%),  seguit de l'alcohol (15,6%) i altres drogues (10,3%). 

- Quins jocs creen més addicció?

El joc que té menys potencial addictiu són les loteries, exceptuant el 'rasca', per la seva immediatesa. Aquests jocs de resultat ràpid són els més perillosos, com són les màquines escurabutxaques, que és dels més addictius que existeix  i estan per tot arreu. A més, no tenen control d'accés per a poder jugar i acaben sent utilitzades per menors. Respecte als jocs de casino, els més perillosos són el pòquer i la ruleta. 

- Les crisis provoquen que augmentin els problemes joc?

Sí, això ho vam confirmar el 2010, que van tenir gairebé 100 casos més dels que solem tenir habitualment, coincidint amb un dels pitjors moments de la crisi econòmica que van patir. Molts pacients deien que després d'haver perdut la feina pensaven que el joc podia ser una font d'ingressos, una manera de solucionar els problemes econòmics. I clar, això mai passa, sinó tot el contrari. 

- Què opina dels videojocs? Poden fomentar els trastorns del joc?

Segons els nostres estudis, un 15% dels pacients que presenten trastorns amb el joc d'apostes prèviament han tingut problemes amb els videojocs. És a dir, sí pot ser una porta d'entrada especialment ara que la industria del videojoc cada cop utilitza més estratègies perquè els usuaris paguin per millorar. Els que tenen més potencial addictiu aquí a consulta són els jocs èpics online que no tenen final, com el Fortnite, el World of Warcraft o el League of Legends.