El TEDH rebutja revisar el cas d'una de les condemnades pel setge al Parlament el 2011
Valida la postura de TC, que va rebutjar emparar per la falta de rellevància constitucional de la seva demanda.
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha fet pública una resolució aquest dijous per la qual declara inadmissible el recurs d'Olga AJ, condemnada pel Tribunal Suprem a tres anys de presó per participar en el setge als diputats del Parlament va lamentar de Catalunya al juny de 2011 en protesta per les retallades socials.
La cort europea avala així la postura adoptada en el seu dia pel Tribunal Constitucional (TC) espanyol, que va rebutjar la demanda de la condemnada a l'apreciar que el seu recurs no tenia la rellevància constitucional que exigeix la llei perquè aquest òrgan es pronunciï sobre un cas .
La sentència considera que no es pot aplicar en aquest cas l'article 35 de la Convenció Europea de Drets Humans invocat per la defensa, que és la que permet rectificar violacions de la Convenció per part dels estats membres de Consell d'Europa.
Segons el relat de fet inclòs en la sentència de Estrasbrugo, la demandant va ser acusada juntament amb una vintena de persones que havien participat en la protesta sota el lema "Paralitzar el Parlament, no permetrem l'aprovació de retallades", per la seva aparició en nombrosos enregistraments de vídeos del que va passar al voltant de Parlament.
Tant el Govern com la cambra autonòmica van participar en el procediment penal obert després que ha passat per l'Audiència Nacional, que al juliol de 2014 la va absoldre dels delictes contra les institucions de l'estat, atemptat terrorista, associació il·lícita dels quals havia estat acusada.
L'Audiència Nacional va considerar acreditada, però, que Olga costat d'altres enjudiciats va tractar d'impedir que els parlamentaris catalans entressin a la cambra, si bé ha considerat que el que ha passat podia emmarcar-se en el seu dret fonamental a manifestar-se i que hi va haver abús d'aquest dret.
Tant la Fiscalia com la Generalitat i el Parlament van recórrer al Suprem, que el maig del 2015 va acollir els criteris de les acusacions i va condemnar Olga a tres anys de presó per un delicte contra les institucions de l'Estat. La resolució va comptar amb el vot particular discrepant d'un dels magistrats de l'alt tribunal.
La defensa de la jove va al·legar davant del Tribunal Constitucional que, si s'escau s'havia produït una vulneració de diversos drets constitucionals, com el dels declarats en els articles 24 (dret a un judici just), 20 (llibertat d'expressió), 21 (llibertat de reunió) i 25 (principi de legalitat), si bé el recurs va ser admès per no complir els criteris d'admissibilitat que preveu la llei orgànica que regeix el funcionament del LOTC consistent en justificar l'especial importància constitucional de el recurs.
Segons reitera el TEDH en les seves sentència, "condicionar l'admissibilitat d'un recurs d'empara a l'existència de circumstàncies objectives i al seu justificació per part de l'autor de el recurs no és, en si mateix, contrari a el dret d'accés al Tribunal Constitucional", per el que valida la postura de la cort de garanties espanyola en aquest cas.
Escriu el teu comentari