Canvi d'hora el diumenge: a les 03.00 hores tornaran a ser les 02.00 i es recuperarà l'horari d'hivern

La matinada de diumenge que ve, 25 d'octubre, finalitzarà l'horari d'estiu quan a les 03.00 hores es retardin els rellotges i de nou tornaran a marcar les 02.00 hores a Espanya. D'aquesta manera, es recuperarà un any més l'horari d'hivern, d'acord amb la Directiva Europea del Canvi d'Hora que s'aplica en tots els Estats de la UE.

Al febrer de 2018, a proposta de Finlàndia, l'Eurocambra va votar sobre la possibilitat d'acabar amb el canvi d'hora. Tot i rebre 384 vots en contra i només 153 a favor, el Parlament Europeu es va comprometre a estudiar la viabilitat del canvi d'hora i va obrir una consulta pública, en la que més del 80% dels 4,6 milions de ciutadans que van participar, es van mostrar a favor d'acabar amb els canvis d'hora.

Tot i que la Comissió Europea va aprovar l'eliminació del canvi d'horari, el març d'aquest any la comissió de Transport i Turisme del Parlament Europeu va apostar per endarrerir fins a l'any 2021 l'eliminació del canvi d'hora bianual proposat per la Comissió Europea per a abril d'aquest any , de manera que les capitals tinguessin més temps per decidir si el país es queda amb l'horari d'estiu o el d'hivern. Països com Portugal ja han decidit que continuaran amb el canvi d'hora estacional.

Les primeres disposicions sobre l'horari d'estiu es van adoptar a Europa el 1980 i des de l'any 2000, amb l'esmentada directiva, van quedar establertes les regles que marquen el seu inici al març i la seva finalització a l'octubre.

El canvi d'hora va començar a generalitzar-se a partir de 1974, a partir de la primera crisi del petroli, quan alguns països van decidir avançar el rellotge per aprofitar millor la llum del sol i consumir així menys electricitat en il·luminació. S'aplica com a directiva des de 1981 i ha estat renovada successivament cada quatre anys.

Si bé, des de l'aprovació de la Novena Directiva pel Parlament Europeu i del Consell de la Unió el gener de 2001, el canvi s'aplica amb caràcter indefinit. La Directiva està incorporada a l'ordenament jurídic espanyol per Reial decret 236/2002, d'1 de març.

El canvi d'hora s'efectua sempre l'últim diumenge del mes d'octubre en el cas de l'horari d'hivern, quan el rellotge es retarda una hora, i l'últim diumenge del mes de març, quan s'avança una hora el rellotge i comença l'horari d'estiu.

EL CAS D'ESPANYA

A Espanya, l'Executiu va crear una comissió de 14 'savis' per determinar la conveniència o no d'eliminar el canvi d'hora estacional i, en cas de decisió afirmativa, decidir quin horari era més adequat, el d'estiu o el d'hivern.

Al març de l'any passat, aquesta comissió va presentar un informe en el qual no va arribar a cap "resolució concloent", tenint en compte la "gran quantitat de repercussions d'impacte" que té aquesta mesura en camps com l'econòmic o el cultural.

Espanya geogràficament està situada en l'ús GMT +1 coincidint amb la major part d'Europa, excepte Regne Unit, Irlanda i Portugal, que es mantenen en l'UTC / GMT + 0. Aquesta adscripció de fus és la que marca des de 1940 l'hora oficial espanyola, avançada en 60 minuts a l'hora universal.

A la latitud d'Espanya les hores de sol són les mateixes, aproximadament deu a l'hivern i unes 14 a l'estiu, però no es fa de dia o de nit a la mateixa hora a l'est que a l'oest, podent haver més d'una hora de diferència d'un extrem a l'altre. Vigo, per exemple, és la ciutat europea en què més tard es fa de nit.

ESTALVI ENERGÈTIC

D'acord amb la normativa vigent, el canvi d'hora d'estiu a hivern es produeix l'últim diumenge d'octubre a tot Europa, d'acord amb la Directiva Comunitària del Canvi d'Hora, que és d'obligat compliment amb l'objectiu d'aconseguir un estalvi energètic .

Segons estimacions de l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDEA), el potencial d'estalvi en il·luminació podria arribar al voltant de 300 milions d'euros, l'equivalent al 5 per cent del total. D'aquesta quantitat, 90 milions correspon al potencial de les llars espanyoles, fet que suposa un estalvi de 6 euros per llar i 210 milions restants s'estalviarien als edificis del terciari i en la indústria.

Per la seva banda, la Comissió d'Indústria, Recerca i Energia de Parlament Europeu, va publicar al febrer de 2019 un informe en el qual es puntualitza que els canvis estacionals d'hora poden produir estalvis en el consum d'energia, però que són marginals i que no hi ha certesa que s'obtinguin en tots els estats membres.

L'informe també indica que hi pot haver estalvis en il·luminació, però que no és tan obvi que passi el mateix amb la calefacció, ja que podria fins i tot augmentar el seu consum. A més, segons han indicat els experts, els resultats són difícils d'interpretar ja que estan molt influenciats per factors externs, com ara la meteorologia, la geografia i el comportament dels usuaris.

A Espanya, no hi ha informes actualitzats que permetin assegurar que el canvi d'hora porti associats estalvis energètics. A més, les noves exigències d'eficiència energètica en il·luminació, en els sistemes de climatització, i en els propis edificis, així com la progressiva introducció de l'autoconsum alteren significativament les anàlisis que originalment s'utilitzaven per calcular aquestes dades.

D'altra banda, la comissió encarregada d'estudiar la conveniència o no d'eliminar canvi horari estacional, va dictaminar que Espanya havia de mantenir el seu actual fus horari, un debat paral·lel al del canvi d'hora estacional i en què alguns s'inclinaven per que Espanya adoptés el fus horari de Londres i Portugal enfront del de Berlín.