dilluns, 30 de novembre de 2020

Colau és selectiva en la col·laboració publicoprivada

Carmen P. Flores

La col·laboració publicoprivada és necessària per tirar projectes endavant, perquè les administracions no disposen de recursos econòmics suficients. A més, crea llocs de treball i activa l'economia. Hi ha determinades formacions polítiques que utilitzen d'una banda la demagògia del que és públic contra el privat com si els dos fossin incompatibles, que no ho són. Després apliquen la teoria contrària segons els seus interessos.


L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, durant la roda de premsa presencial i telemàtica, a Barcelona, Catalunya, (Espanya), a 18 de setembre de 2020.


En moltes ocasions aquests governants utilitzen tota l'artilleria al seu abast per vendre només el públic com a teoria ideològica quan sabem que no ho és. El cas paradigmàtic és l'aigua i la insistència de l'alcaldessa Colau per aquest assumpte per vendre que vol remunicipar l'aigua, quan l'aigua és pública i la gestió privada, com ara vol fer amb l'habitatge metropolità. És una qüestió personal d'alguns membres del seu equip de govern, i d'ella mateixa, que volen fer-li la punyeta a l'empresa que fa el treball.


Mentrestant, d'altra banda, l'alcaldessa de Barcelona està buscant soci privat per a l'operador d'habitatges de lloguer a l'Àrea Metropolitana. L'empresa Metròpolis Barcelona va ser creada fa ja uns mesos i pretén tenir un equilibri econòmic i la col·laboració publicoprivada. En aquests moments es troba en l'últim tram per elegir el soci privat que posi la pasta. Tindrà beneficis? , que ningú ho dubti.


Són quatre les empreses que han passat a l'última fase del concurs després d'haver "demostrat" que els seus comptes són solvents, sense mirar-ne la seva procedència. Qui són les agraciades?: Habyco-Construccions Rubau, Oaktree-Sdin Residencial-Sogeviso (que es va quedar amb la cartera immobiliària del Sabadell), Cevasa-Neinor Homes i Visoren.


Algunes d'aquestes empreses són fons d'inversions voltors que no cal explicar quins són els seus objectius que en teoria són contraris a la ideologia del partit de l'alcaldessa. I altres d'aquestes empreses "solvents" han tingut més d'un merder. La quarta està vinculada a la tan famosa (no fa tant de temps) Proinosa que fa ja uns anys va copar molts titulars dels mitjans de comunicació, que s'ha transformat i segueix construint per tot el territori català.


Com és possible que l'alcaldessa Colau se senti ara tan còmoda i no posi cap pega en aquesta col·laboració publicoprivada, ni tingui objeccions a l'entrada de fons voltors o grans forquilles o empreses que han hagut de donar comptes a la justícia? Què està passant? Ha canviat d'opinió? O senzillament és selectiva a la col·laboració publicoprivada.


Tampoc Colau ha mostrat en el seu ajuntament la més mínima inquietud quan segueix contractant a una empresa, INIPRO, que ha estat denunciada a Tarragona i està pendent de judici en la peça que correspon a l'ajuntament de Viladecans. I el més preocupant són els diners que ha adjudicat a l'empresa que va néixer en aquesta població i que són quanties molt i molt importants. INIPRO a Viladecans ha treballat en àrees on els responsables polítics han estat tant d'Iniciativa (ara anomenats dels Comuns) com de PSC. Es dóna la circumstància que a l'ajuntament de Barcelona l'àrea de contractació amb aquesta empresa és dels Comuns de Colau on hi ha una regidora que prové de l'antiga Iniciativa. Si en salut es parlava en el seu dia de la soci-convergència existeix ara un soci-comuns?


Ja sabem que en la política dos més dos no necessàriament han de ser quatre, més aviat depenen dels seus actors i als que dirigeixin les operacions. La coherència no és precisament la millor virtut de l'alcaldessa de la ciutat de Barcelona i presidenta de l'AMB. "Hi ha gent que funciona com una escopeta de perdigons: pensa una cosa, sent una altra i els seus actes es dispersen sense direcció", diu molt freqüentment el psicòleg i escriptor italià Walter Riso. Es cregui o no es cregui en la col·laboració publicoprivada, el que no es poden tenir són manies persecutòries, això no hauria de ser normal.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH