Espanya o EUA? Canàries separa durant mesos a mares i fills que arriben en pastera

Mig món es va posar les mans al cap quan Donald Trump va anunciar que separaria a mares i fills a la frontera nord-americana amb Mèxic. Ara, aquesta pràctica també s'ha dut a terme a Espanya, concretament a les Canàries, on la Fiscalia de Las Palmas va ordenar que els menors que arriben en pastera han de ser separats dels seus pares fins que una prova d'ADN confirmi el parentiu.

Fins al moment hi ha hagut almenys 12 casos de fills separats dels seus familiars després d'arribar en pastera. Segons la Fiscalia, amb aquesta acció pretenen assegurar-se que les dones que arriben amb nens a Espanya són realment les mares d'aquests nens. L'objectiu és evitar situacions, entre altres, de tracta de menors. Però no s'ha tingut en compte que aquesta decisió vulnera el protocol d'atenció als nens migrants, que estableix que només es pot separar les mares dels seus fills en cas de "risc imminent".

Un cop separats, la Fiscalia ordena fer proves d'ADN per comprovar el parentiu. Encara que aquest procediment sol trigar unes dues setmanes, a les Canàries, els menors i les seves mares han estat separats fins a tres mesos.

Fa tan sols una setmana un grup de mares va denunciar en un vídeo que el passat 27 d'agost havien estat separades dels seus fills. "Des que vam arribar a Espanya el 27 d'agost, no hem tornat a veure als nostres fills. Hi ha noies joves aquí, casades, promeses i embarassades, que també volen veure les seves parelles. Hi ha altres que volen anar a la Península a treballar. Aquí no hi ha feina, això és com una presó", lamentaven.

Segons ha informat la Fiscalia, la decisió de fer les proves a totes les mares i fills es va prendre després de la desaparició de diversos nens que havien arribat amb dones que deien ser les seves mares. Abans d'obtenir les proves d'ADN, alguns dels menors van desaparèixer, i en rebre els resultats de les proves es va comprovar que no tenien parentiu.

Diverses oenagés, així com la directora directora general de Protecció a la Infància del Govern de Canàries, Iratxe Serrano, van denunciar fa una setmana que la decisió de la Fiscalia vulnera els drets dels nens, però la Fiscalia va reafirmar que la seva instrucció era posar els menors a disposició dels òrgans de protecció de la infància i que eren aquests òrgans els que havien de valorar si separaven els menors de les seves famílies. Després de la denúncia, el fiscal superior de les Illes Canàries, Luis del Río, va assegurar que s'havia procedit a "reavaluar la situació" per veure si era o no "proporcionat separar els nens i les seves mares".

Uns dies després, les mares van poder retrobar-se amb els seus fills, tal com expliquen a Catalunya Press des de Missió Cristiana Moderna, una església de Fuerteventura que ha acollit durant els últims anys a migrants, i com va anunciar en el seu compte de Twitter Helena Maleno, fundadora del col·lectiu Caminant Fronteres.

Què passarà a partir d'ara?

Yaiza Martín, treballadora de Missió Cristiana Moderna, explica que des de l'entitat encara no estan satisfets amb el lliurament dels nens a les seves mares i que des de l'església volen seguir amb la denúncia. Els preocupa què passarà amb els menors que arribin a partir d'ara. "No sabem si els protocols han canviat o simplement s'ha posat un pedaç al tema donant-los ràpid els nens a les mares", es pregunta.

Segons explica, els únics menors que han arribat des de llavors ho van fer sols, de manera que encara no s'ha produït cap cas com els d'agost que qüestioni de nou la decisió de la Fiscalia.

Àngel Manuel Hernández, el pastor de l'església, detalla a Catalunya Press que de moment, l'únic que ha dit la Fiscalia és que  "supervisarà les videotrucades entre les mares i els menors per mitjà d'un tècnic, que valora si són les mares o no. També van enviar una carta a comissaria central perquè agilitzin les proves d'ADN".

Casos similars a Melilla

El Defensor del Poble ha denunciat la separació de menors i els seus familiars, ja que és una situació que s'ha produït en diverses ocasions a la frontera de Melilla. Tot i que va ser la pròpia institució qui va recomanar a les comunitats fer proves d'ADN per evitar situacions de tracta o adopcions il·legals, també els aconsellaven habilitar centres en els quals es faci un seguiment dels adults i els menors per comprovar el seu parentiu.

L'oenagé Women's Link denuncia que aquesta pràctica es produeix des de 2013 a Andalusia i a Melilla. D'altra banda, Patricia Fernández, de l'entitat Coordinadora de Barrios, que lluita contra l'exclusió social, va denunciar a TV3 que la pràctica és "sistemàtica" a Melilla, i va posar de manifest la vulneració dels convenis internacionals que suposa.

A l'informe de 2019, el Defensor del Poble assegura que "considera excessiva la demora en la remissió dels resultats, la qual cosa denota la necessitat de millorar i agilitzar els procediments incoats per a la identificació de menors acompanyats". I és que són molt poques les ocasions en què l'adult que assegura ser familiar d'un nen en realitat no té parentiu amb el menor. En 2019, de les 651 proves d'ADN que es van fer, només 39 van ser negatives.