La Generalitat descobreix una "segona part" del seu refugi antiaeri de la Guerra Civil

El Govern ha descobert un nou refugi antiaeri de la Guerra Civil al subsòl proper a Palau de la Generalitat, al centre de Barcelona, annex al ja conegut, en una investigació secreta que s'ha prolongat durant les presidències de Carles Puigdemont i Quim Torra .

En un comunicat aquest dimarts, l'oficina del President detalla com, el 2016, el president del Taller d'Història de Gràcia, Josep Maria Contel, va fer arribar uns plànols d'una suposada ala desconeguda del refugi a la unitat de subsòl dels Mossos d''Esquadra, que, al seu torn, els van remetre a la Conselleria de Presidència, tal com van avançar Eldiario.es i TV3.

Des de llavors, el Govern ha investigat amb discreció el possible accés a l'habitacle, descobrint que no corresponia amb el traçat rectilini de formigó que descrivien els plans, sinó amb una galeria subterrània i zigzaguejant, de 26 metres de llarg i que data de 1645.

Estava parcialment coberta de runa pels esforços de règim franquista, en els primers mesos de 1939, de tapiar totes les entrades a refugis antiaeris; en el seu descobriment han col·laborat tècnics de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) amb un georadar.

El refugi a què porta el túnel, a què es va poder accedir per primera vegada a l'octubre de 2018, després d'estar 80 anys tancat, va ser construït durant el mandat de Lluís Companys i, segons els experts, probablement estava destinat originalment a la protecció de personal de la Generalitat però es va acabar obrint a la ciutadania, d'acord amb la presència d'algun gargot amb traç infantil.

Es tracta d'una estructura rectangular, feta de formigó armat i encofrat, de 13 metres de llarg i gairebé 9 d'ample, i amb 4 murs divisoris; disposava d'il·luminació elèctrica i ventilació.

En el seu interior s'han trobat llaunes de conserva, claus, cargols, monedes, metralla o un orinal, així com diverses peces.

La troballa complementa al refugi ja conegut a la planta subterrània de Palau de la Generalitat; suposa, segons el Govern, una "segona part" del complex.