El desànim de la població augmenta amb l'arribada de noves restriccions

La segona onada del Covid-19 ja és una realitat a Catalunya i el desànim està calant profundament en la població. L'oasi que va transcórrer durant els mesos estivals sembla ja llunyà i el confinament total es percep, cada vegada més, com una realitat inevitable. Els ciutadans ja no canten el 'Resistiré' ni aplaudeixen als balcons, perquè ja no hi ha massa a celebrar: sembla que el virus estará entre nosaltres molt de temps.

Els bars i restaurants han tancat, i ara també ho faran tots els establiments culturals. Mentrestant, els hospitals es van omplint. La foto fixa de virus a Catalunya actualment no convida a l'optimisme, i a molts ciutadans els costa assumir la situació.

"Tinc ansietat", explica Rut, un jove de 26 anys que viu a Barcelona. Com tots, recorda com va viure el primer confinament, i gairebé no es creu que pugui viure el segon. "Dilluns vaig haver de sortir de casa a comprar te per relaxar-me perquè el cap no em parava de donar voltes", diu Elkin, un altre jove de Barcelona. Laura explica que porta tres dies plorant i amb pressió al pit. Fa mesos que la pandèmia la va separar de la seva parella per estar en països diferents i ara, que per fi anaven a viure junts, han vist com el Covid tornava a frustrar els seus plans. Aquestes són algunes de les històries de persones que han parlat amb CatalunyaPress, i com sempre, quedaran moltes més per explicar.

EL RISC DE TALLAR LA SOCIALITZACIÓ

El coronavirus és capritxós i per no propagar-se necessita que les persones deixin de socialitzar, un fet molt perjudicial per a qualsevol. A la fi, l'ésser humà és una espècie social, que necessita interactuar amb altres congèneres per a ser feliç. El cervell està dissenyat per socialitzar i, quan no ho fa, pateix alteracions.

L'evidència d'investigacions molt diverses suggereix que tenir llaços socials forts es relaciona amb una vida més llarga. En canvi, la solitud i l'aïllament social es relacionen amb problemes de salut, depressió i major risc de mort primerenca.

Aquests estudis s'han fet molt reals durant la primera onada de la pandèmia. D'acord amb les dades d'una investigacií duta a terme per Elma Research Institute a sis països europeus (França, Alemanya, Gran Bretanya, Itàlia, Espanya i Polònia) patrocinat per Angelini Pharma el 10 d'octubre (Dia Mundial de la Salut Mental), durant el confinament el 58% de ciutadans han tingut símptomes de trastorns psicològics amb una durada de més de 15 dies, amb pics del 69% a Espanya, 63% a Itàlia, el 63% a Gran Bretanya - Països on l'impacte del COVID-19 ha estat més forta - i amb un percentatge inferior al 50% a Alemanya (47%).

ELS EUROPEUS ESTAN AL LÍMIT

Caterina Gramaglia, de 42 anys, una actriu de teatre a Roma, explica a The Washington Post que en comparació amb la primavera, se sent menys amarrada, menys segura de què fer. La primera vegada que van tancar els teatres a Itàlia per a ella una oportunitat per a la quietud, però ara sent "una gran por". "Generalment estem acostumats a buscar i trobar solucions, però ara no sabem on anar. Hi ha una mena de desesperació generalitzada ", lamenta l'actriu. Les principals ciutats del seu país estan vivint disturbis cada nit a causa de les restriccions imposades per l'Executiu italià.

A Alemanya, els carrers s'estan omplint d'hostalers que temen arruïnar-se davant les mesures del Govern alemany, que preveu el tancament de bars i restaurants. A Liverpool, Anglaterra, els propietaris dels gimnasos han desafiat la policia negant-se a tancar, explicant que les seves instal·lacions havien de seguir obertes no només per diners, sinó també per mantenir la salut mental.

A París, els mitjans de comunicació expliquen que el "ambient era gairebé fúnebre" aquest dimecres abans de l'anunci d'un segon confinament. Les vies d'accés a la capital es van omplir de parisencs que semblaven voler fugir de les conseqüències de la segona onada.

"Havíem predit que hauria aquesta segona onada, però nosaltres mateixos estem sorpresos per la brutalitat del que ha estat succeint durant els últims 10 dies", Jean-François Delfraissy, immunòleg i president del consell assessor científic de govern francès sobre el coronavirus. resposta, va dir a la ràdio RTL de França.