Fiscalia ultima el seu informe sobre el rei emèrit, que previsiblement exonerarà a Joan Carles I per la seva inviolabilitat

La Fiscalia del Tribunal Suprem ultima la investigació oberta al Rei emèrit per possible cobrament de comissions irregulars i la seva ocultació en paradisos fiscals, que previsiblement serà tancada sense sol·licitar a l'alt tribunal l'obertura de causa penal, segons avança El Confidencial.

La clau estaria en l'aplicació extensiva de la inviolabilitat prevista a la Constitució, de la qual va gaudir fins a la seva abdicació al juny de 2014 i que podria ser aplicada als fets investigats.

Les últimes notícies que havien transcendit des del Ministeri Públic podrien haver fet pensar en un moviment contrari, ja que el fiscal de sala que dirigeix la investigació, Juan Ignacio Campos, va admetre en un informe donat a conèixer el passat 1 d'octubre que la comissió rogatòria sol·licitada a la Fiscalia de la República i Cantó de Ginebra, tot i que en aquestes dates no havia estat emplenada en la seva totalitat-, obria "noves perspectives" i la necessitat de ser complementada amb la pràctica d'altres diligències, "que sens dubte obriran un ventall de possibilitats impossibles de valorar "en aquest moment.

Camps ha fet aquestes manifestacions en un escrit en el qual sol·licitava la inadmissió a tràmit de la querella presentada el passat mes de juliol per l'associació independentista Òmnium Cultural contra Joan Carles I per presumptes delictes de corrupció, de blanqueig de capitals i de frau fiscal relacionat amb l'origen de la seva presumpta fortuna en comptes a l'estranger.

Segons la informació coneguda aquest divendres, l'equip de fiscals que analitza aquest assumpte ja hauria arribat a una conclusió, contrària a judicialitzar aquest assumpte, i treballa en un informe que serà molt dur en el relat de fets atribuïts al pare de Felip VI, si bé conclouria que cal aplicar en tot cas el principi d'inviolabilitat.

Això pot ser per dos motius, o bé els fets presumptament delictius - relatius al cobrament de comissions relacionades amb l'AVE a la Meca i altres operacions, així com a la gestió opaca d'aquests fons-- es van cometre abans de l'abdicació, per la qual que no generen responsabilitat penal; o bé s'opta per aplicar a aquest assumpte que assenyala pel dictamen de Congrés dels Diputats que va qualificar d ' "absoluta" i amb "efectes permanents" la irresponsabilitat penal de l'exmonarca.

Al seu dia, segons recorda el diari digital, l'informe li va servir a l'PSOE per oposar-se a la constitució d'una comissió d'investigació parlamentària sobre els negocis de l'Rei emèrit que havia estat sol·licitada pels grups parlamentaris d'ERC, JxCAT, PNB, Bildu, BNG, Més País, Compromís i la CUP. En tot cas, encara s'estarien practicant diligències menors, però la idea és que l'informe pugui notificar abans de Nadal.

La investigació fiscal està dirigida a establir la participació de Joan Carles I en fets penalment rellevants ocorreguts amb posterioritat al mes de juny de 2014, moment en què va deixar d'estar protegit per la inviolabilitat que l'article 56.3 de la Constitució reconeix al Cap de l'Estat ". Una part important ha estat també dirigida a estudiar si les activitats presumptament delictives estan o no prescrites.

EQUIP REFORÇAT A FISCALIA

El passat mes de juliol, la Fiscalia va reforçar l'equip de fiscals que investiguen a l'Rei emèrit. Als quatre fiscals de l'Suprem especialistes en delictes econòmics sota la direcció de l'fiscal de Sala Juan Ignacio Campos es van sumar Rosa Ana Morán, que dirigeix la Unitat Especialitzada en Cooperació Penal Internacional de la Fiscalia General de l'Estat (FGE). Completen l'equip d'experts Paloma Iglesias, José Antonio del Turó i Juan Carlos López Coig.

Per a la seva anàlisi, els fiscals espanyols han comptat amb part de la investigació remesa per les autoritats suïsses per possibles delictes relacionats amb un dipòsit de 100 milions de dòlars ingressats en el compte de la fundació panamenya Lucum, vinculada a l'Rei emèrit.

Es tracta de documents relatius a les declaracions davant la Fiscalia de país helvètic del gestor de comptes Arturo Fasana, de l'advocat Dante Canònica i de la que va ser amiga íntima del monarca Corinna Larsen, a la qual Joan Carles I va acabar donant gran part d'aquesta quantitat .

La documentació respon a la comissió rogatòria emesa des d'Espanya fa ja diversos mesos sol·licitant informació sobre aquest assumpte, encara que no ha arribat tot el reclamat.

En tot cas, el que s'investiguen són possibles conductes comeses després de la abdicació del rei Joan Carles, al juny de 2014, relacionades amb el moviment de diners i que podrien constituir delictes de blanqueig de capitals i contra la Hisenda Pública.

Les finances del Rei Joan Carles porten anys sota sospita, si bé a mitjan el passat mes de març, tot just decretat l'estat d'alarma per la pandèmia, aquest assumpte va tornar a primera línia informativa després de diverses informacions publicades a la premsa suïssa i britànica, provocant que la Casa Reial anunciés que Felip VI renúncia a l'herència que podria percebre del seu pare i suspenent la seva assignació anual.

Del compte vinculat a la fundació Lucum van sortir els gairebé 65 milions d'euros transferits a un altre compte de Bahames a nom de Corinna Larsen i que ella en la seva declaració davant la Fiscalia suïssa s'emmarca en una donació, en un "regal no sol·licitat" per a ella i el seu fill pel "afecte" que els tenia.