Biden desfarà tots els embolics de Trump durant els seus primers mesos de mandat

El president electe dels Estats Units, Joe Biden, dedicarà els primers dies de l'inici del seu mandat, el proper mes de gener, a dues tasques fonamentals: la lluita contra el coronavirus i l'eliminació de les ordres executives signades pel qui seria ja el seu predecessor, Donald Trump, sempre que no prosperi l'anunciada batalla legal que el magnat novaiorquès vol emprendre per disputar el resultat de la votació.

Si finalment les demandes de Trump no prosperen, Biden assumirà el càrrec el proper 20 de gener amb quatre objectius en ment: la reincorporació immediata del país a l'Organització Mundial de la Salut i els acords mediambientals de París, així com la suspensió del vet d'entrada a residents de certs països musulmans i la represa del protocol d'estada per a migrants illegals que van arribar al país quan eren menors d'edat; els anomenats "somiadors" o "dreamers", segons han informat fonts de la campanya al 'Washington Post'.

Segons aquestes fonts, els principals assessors de Biden porten mesos assegurant-se que Biden aterra a la Casa Blanca amb un pla específic. Per començar, Biden anunciarà aquest mateix dilluns els dotze integrants d'un comitè d'experts per combatre l'epidèmia de coronavirus, segons fonts properes al president electe que ha citat la cadena CNN.

Aquesta comissió, d'acord amb les fonts, estarà dirigida per tres copresidents: l'exdirector de la sanitat pública nord-americana Vivek Murthy, l'excomisari d'Alimentació i Medicaments David Kessler i la professora de la Universitat de Yale Marcella Nunez-Smith.

No obstant això, ni Biden ni els assessors perden de vista la situació actual. A les demandes de Trump s'hi suma una crucial doble elecció al Senat a Geòrgia, el proper 5 de gener, que podria decantar la cambra alta del Congrés per Biden i els demòcrates. En cas contrari, si roman sota control de l'oposició republicana, Biden es podria veure obligat a imposar la seva potestat presidencial, un model de presa de decisions no gaire ben vist pels votants del Partit Demòcrata pel seu caràcter unilateral.

"L'equip de polítiques de Biden està molt centrat en el poder executiu del president, i si el Senat es converteix en un obstacle, l'Administració Biden podria fer servir el model d'ordres executives a tort i a dret", segons una font.

Una opció per accelerar el procés consistiria en el nomenament d'un gabinet "en funcions" que no necessitaria obligatòriament l'aprovació del Senat --una tàctica que també va fer servir Trump--. No obstant això, l'equip de Biden encara no contempla aquesta opció obertament, tot i que alguns noms hagin començat a surar en l'ambient, com el de l'exaxmbaixadora a l'ONU Susan Rice com a nova secretària d'estat o el precandidat presidencial Pete Buttigieg com a secretari per a Afers de Veterans de guerra, segons 'Politico'.

FI DE L''ERA TRUMP'

El cas és que Biden planeja revertir la decisió de Trump d'anul·lar no menys d'un centenar de normes mediambientals i salut pública que es van promulgar durant el mandat de Barack Obama, de qui Biden en va ser vicepresident, i instaurar un nou codi ètic a la Casa Blanca que obliga la seva administració a mantenir-se al marge de les investigacions del Departament de Justícia, després d'anys d'intromissió de Trump.

Sobre la lluita contra la pandèmia, a més de l'equip esmentat, Biden té intenció de reunir-se amb l'epidemiòleg Anthony Fauci, un dels rostres més coneguts de la lluita contra el virus als EUA, i protagonista des de fa un temps de nombrosos desacords amb Trump per la reticència del president que es negava a recomanar l'ús obligatori de la mascareta com a mesura de protecció.

En aquest sentit, Biden també desitja nomenar un responsable de la producció i distribució de proves, futures vacunes i material mèdic, d'acord amb les fonts consultades pel diari nord-americà.

Per exercir aquesta tasca, l'equip de transició de Biden, liderat pel seu assessor Ted Kaufman, ja ha rebut els permisos de seguretat pertinents a l'hora d'informar-se sobre els detalls de tots aquests àmbits tractats.

No obstant això, també s'estan preparant pel que podria ser una difícil transició, tenint en compte que al president sortint, Donald Trump, li queden dos mesos de mandat, i poques intencions de concedir la derrota.

TERMINIS

El període entre les eleccions i el 20 de gener, en els casos en què hi ha canvi de president, té una funció molt destacada als Estats Units perquè permet al mandatari entrant conformar el seu equip i contactar amb l'Administració sortint, per assimilar tots els aspectes de la maquinaria de l'Estat.

És durant aquests dos mesos quan el president entrant duu a terme el procés de selecció del seu equip de govern, una tasca àrdua si es té en compte que als Estats Units hi ha 4.000 càrrecs polítics. Haver d'esperar per exemple fins al desembre, demoraria aquest procés, cosa que ja li va passar en el seu moment a George W. Bush.

En aquest sentit, l'equip de Biden té molt en compte que és l'Administració de Serveis Generals (GSA) per les seves sigles en anglès qui dictamina que els resultats de les eleccions són definitius, cosa que permetrà a l'equip de transició de Biden expandir la seva feina i obtenir accés als fons del Govern.

Per això, els assessors del president electe diuen estan preparats per emprendre accions legals si l'administradora, Emily W. Murphy, que va designar Trump, retarda aquesta decisió, segons fonts properes a la campanya.

Pamela Pennington, portaveu de la GSA, ha assegurat que Murphy determinaria "el candidat aparentment reeixit quan el guanyador quedi clar segons el procés establert a la Constitució". Fins que es prengui aquesta decisió, recorda, l'equip de transició de Biden continuaria rebent accés limitat als recursos governamentals.

La pantanosa transició de Trump a Biden tindria pocs paral·lels històrics, rivalizada potser només al 1860-1861, quan els estats del Sud es van separar abans que Abraham Lincoln assumís el càrrec, i 1932-1933, quan Herbert Hoover va provar de soscavar Franklin D. Roosevelt i evitar que implementés les seves polítiques del New Deal.