"Dones en primera plana" o com les dones van conquerir la igualtat a l'Espanya de segle XX

|

Doria és un periodista competent i audaç, capaç d'analitzar l'actualitat amb ploma acerada, però alhora un profund coneixedor de la història recent, que és la que ens permet comprendre el present de forma adequada. I ha expurgat una sèrie de publicacions fonamentalment Estampa, però també Crònica, Ara, Barcelona gràfica i fins i tot el diari ABC- per recopilar una antologia de textos periodístics, la major part dels anys trenta, que ens ajuden a entendre la lluita de les dones per anar guanyant cotes d'igualtat i assumir progressivament funcions que antany estaven incomprensiblement reservades als homes. El resultat és «Dones a primera pàgina» (Edhasa).


Llibres Dones en primera plana.



Ha utilitzat per a això textos de diversos professionals de l'època, alguns d'ells dones com Josefina Carabias, Magda Donato (en realitat Carmen Eva, germana de Margarita Nelken), Rosa Maria Arquimbau, Irene Falcón o Félix Centeno (pseudònim de María Luz Morales) , però també nombrosos homes, els més coneguts, Jacinto Miquelarena, Antonio G. de Linares (Antonio González Linares) o Braulio Solsona, (amic d'Azaña i que va ser governador de diverses províncies en temps de la república).


Segurament suscitarà un somriure llegir la peripècia de Maria Goiri que en 1893 es va presentar a San Bernardo amb la pretensió de matricular-se en Filosofia i lletres i la van admetre perquè no hi havia norma que ho impedís, però la van obligar a anar diàriament al deganat des d'on un bidell l'acompanyava a cadascuna de les classes, en què s'asseia separada dels seus companys homes. Va ser una pionera en uns temps en què, com va escriure Carabias, només hi havia tres sortides decents per a la dona: el matrimoni, el convent o l'estanc. A poc a poc les dones van ser guanyant protagonisme propi i a aquella intrèpida van seguir altres que van aconseguir graduar-se principalment com a mestres o advocades. Algunes van conquistar fins i tot l'alcaldia de petits municipis al País Basc. I hi va haver altres que van exercir com a esportistes, aviadores o toreres.


Però el problema fonamental era el de la mentalitat, comú a tots dos sexes. N'hi haurà prou amb citar dos exemples que la dona no era aliena a aquest problema. Lolita Capdevila, la "reina dels mercats de Barcelona" (en els anys trenta es van posar molt de moda aquests certàmens) va declarar al seu entrevistador, Manuel P. de Somacarrera, que la seva aspiració suprema era "ensopegar si pot ser amb un home que em vulgui molt i em doni pocs disgustos "i la lletrada Pilar Padrosa es lamentava a Solsona que les dones preferien als homes com a advocats.


També resulta significatiu constatar que, malgrat el que es diu, la república mai va establir una igualtat total. Va costar bastant atorgar el vot a la dona (i ho va aconseguir, com se sap, una diputada de dretes, Clara Campoamor) i va haver-hi professions que van continuar vedades (jutges, magistrats o registradors de la propietat), mentre que els partits polítics veien la seva incorporació amb recança, excepte el Socialista i el Radical Socialista i va caldre crear una Unió Republicana femenina per crear-los acomodament (afegeixo de la meva collita que les llibertàries van haver de crear durant la guerra civil «Dones lliures», tenint en compte que entre els seus se li les veia amb recel i de fet, mai va haver cap dona amb paper rellevant; Montseny va ser ministra, sí, però un vers lliure entre la seva gent).

 

Doria culmina el seu antologia amb dos textos impactants: el d'Antonio G. de Linares sobre l'assassinat de Hildegart Rodríguez Carballeira, la "filla perfecta", per la seva mare Aurora i el de Donato, que es va fer passar per boja per ingressar al manicomi de dones (on, per cert, havia estades de primera i de tercera) i una coda final: m'ha entendrit la cita que fa de Maria "la Biyosa", una professió ja desapareguda que era l'exercida en els teatres i cabarets de Barcelona per la dona que tenia cura del vestuari dels i les artistes. Jo vaig conèixer -i vaig entrevistar- a l'última, la senyora Cinta, que exercia de tal en el «Barcelona de nit» del carrer de les Tàpiesf...

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH