El TC manté la inhabilitació especial a l'expresident Torra

 

El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat el recurs de súplica presentat per la defensa de l'expresident de la Generalitat Quim Torra i ha denegat suspendre cautelarment la seva inhabilitació especial mentre s'estudia el fons del recurs que va presentar contra la seva condemna per un delicte de desobediència .

La decisió coincident amb el sol·licitat per la Fiscalia i per Vox, personada com a acusació popular, que van instar la denegació de la suspensió de la condemna; si bé compta amb el vot discrepant del magistrat Juan Antonio Xiol, pertanyent a el sector progressista de tribunal de garanties.

El passat 6 d'octubre, el TC ja va celebrar un ple extraordinari per tractar la petició de Torra, que va ser rebutjada de forma unànime al no apreciar-urgència, si bé es va optar per obrir una peça separada perquè la petició de l'expresident presentava elements substantius específics que advocaven per un estudi meditat i contradictori de l'assumpte. Això volia dir que, després d'analitzar les al·legacions de les parts, el Constitucional tornaria a pronunciar-se sobre la suspensió, que és el que ha passat aquest dimarts.

En aquesta segona valoració, però, s'ha trencat la unanimitat inicial i el magistrat Xiol ha emès un vot particular en què discrepa de l'opinió majoritària a l'estimar que encara que s'hagi donat començament a l'execució de la pena, "en aquest cas no hi ha elements diferencials que justifiquin apartar-se dels precedents, de manera que, d'acord amb la jurisprudència constitucional (se solen suspendre les condemnes menors a cinc anys), hauria hagut de atorgar-se la mesura cautelar sol·licitada ".

El magistrat discrepant afegeix que, encara que s'hagi donat començament a l'execució de la pena d'inhabilitació especial -de fet Torra es va donar per destituït i ja no exerceix la Presidència de la Generalitat-, és possible acordar la seva suspensió en relació amb els efectes no esgotats, i que "com la pena d'inhabilitació imposada al recurrent és de curta durada (un any i mig), hauria hagut de atorgar-se la suspensió sol·licitada".

Segons la seva opinió, "els prejudicis generats per l'execució d'una sanció que implica la pèrdua d'un càrrec electe, que per la seva pròpia naturalesa no és susceptible de restitució una vegada que s'articulen els procediments legals de l'elecció d'un nou titular, i la possibilitat d'exercir altres ocupacions públiques són susceptibles de provocar una pèrdua de la finalitat de la protecció en cas de no accedir a la seva suspensió "sol·licitada en aquest cas.

La defensa de Quim Torra, que exerceix l'advocat Gonzalo Boye, va sol·licitar aquesta mesura cautelar de suspensió per intentar invalidar la inhabilitació del president mentre el tribunal de garanties estudia si li s'empara en relació amb la sentència que el va condemnar a un any i mig de inhabilitació per desobeir a la Junta electoral Central (JEC) quan aquest li va ordenar retirar símbols independentistes durant el període electoral de les eleccions del 28 d'abril de el 2019.

DONAR EFECTIVITAT DE LA DECISIÓ DEL SUPREM

Pel que fa a l'opinió majoritària de tribunal, l'acte notificat aquest dimarts, el ponent ha estat el magistrat Antonio Narváez, considera que "l'adopció de la mesura de suspensió sol·licitada suposaria una pertorbació greu d'un interès protegit constitucionalment, com és la garantia de l'efectivitat de l'actuació dels poders públics, en aquest cas del Poder Judicial ". Per tant, acordar la suspensió seria contrari a la un dels condicionaments establerts a l'art. 56.2 de la Llei Orgànica de Tribunal Constitucional.

Per aquesta raó, "la concessió de la mesura implicaria, no només ja la mera suspensió de l'execució d'una pena, sinó que comportaria també, deixar sense efecte una de les conseqüències jurídiques d'una pena d'inhabilitació especial que ja ha estat executada, com és la privació definitiva del càrrec públic de president de la Generalitat de què va cessar el mateix dia en què li va ser notificada la condemna ferma ".

El Tribunal entén que les circumstàncies concurrents en aquest cas permeten apreciar "la presència d'un interès general per mantenir la integritat dels pronunciaments de la jurisdicció ordinària". En definitiva, en aquest tràmit processal, per decidir sobre una pretensió cautelar, no pot efectuar l'anàlisi de la qüestió de fons ni anticipar indegudament el que ha de ser resolt en l'oportuna sentència.

D'altra banda, el Tribunal també desestima el recurs de súplica interposat pel recurrent contra la provisió de 6 d'octubre de 2020 que li va denegar la petició de suspensió cautelaríssima de la pena d'inhabilitació.

A més, en relació amb els perjudicis irreparables que, a entendre de la defensa, poden suposar les iniciatives de el president de Parlament de Catalunya per a la provisió de el càrrec de president de la Generalitat o, subsidiàriament, la convocatòria d'eleccions, la Sala es limita a assenyalar que "els efectes de les sentències que ara s'impugnen no s'estenen més enllà dels que es deriven de la pròpia condemna imposada, mentre que els que es refereixin a la provisió de el càrrec de President de la Generalitat, són efectes jurídics que res tenen a veure amb les resolucions objecte de recurs, sinó que obeeixen a el compliment de la normativa vigent, reguladora del funcionament ordinari de les institucions, que han d'exercir les seves respectives competències en aquelles situacions que així ho requereixin ".

Així, apunta el TC que les autoritats de la Generalitat són les que ostenten les competències per solucionar aquesta situació transitòria a través dels mecanismes previstos en l'ordenament jurídic vigent, assenyalant el mateix respecte de la possible convocatòria d'eleccions anticipades per impossibilitat d'investidura de un candidat a la presidència de la Generalitat. "Tots dos escenaris depenen de l'actuació de les institucions de la Generalitat de Catalunya en l'exercici legítim de les seves competències", apunta el TC.

Finalment, pel que fa a l'altre efecte de la pena d'inhabilitació, és a dir, la impossibilitat d'obtenir o ser elegit per al mateix càrrec o un altre de caràcter anàleg durant el temps de durada de la condemna, el TC assenyala que la indubtable dificultat de la seva reparació no impediria, si escau, l'efectiva reposició, si el recurs es resol -com és previsible- abans que finalitzi el període de condemna. "Tot i això, el perjudici que s'al·lega en aquest àmbit no revesteix la característica de real o imminent, ja que en aquest moment no hi ha convocat procés electoral algun a què pogués concórrer el demandant com a candidat, de manera que, a l'hora del dictat de aquest Acte, el perjudici que s'invoca s'ha d'entendre com hipotètic i la suspensió cautelar que se sol·licita és, en realitat, una tutela preventiva que no respondria a un perjudici real o imminent que, de moment, no s'ha produït ".

RECURS DAVANT EL TEDH

Segons una nota feta pública per l'oficina de Torra un cop notificat l'acte, aquesta decisió obre la porta del Tribunal Europeu dels Drets Humans en relació amb la inhabilitació, on acudirà la seva defensa al·legant que el procediment penal que va concloure amb la seva sortida de la Generalitat va atemptar contra la seva llibertat d'expressió.

"La decisió del tribunal no és cap sorpresa per al president Torra, però celebra el vot particular que valida els arguments presentats pels advocats defensors", afegeix la nota que retreu que no la decisió de tribunal de garanties vulneri el dret de defensa i de protecció legal.