dimecres, 14 de abril de 2021

La lectura única de la Llei de Cambres enfronta a les cambres amb els agents socials, les associacions empresarials i les patronals catalanes

|

Res a canviat en paraules de diverses associacions empresarials d'encà que a principis  del 2020 no es va aprovar la Llei de Cambres per manca d'acord amb els agents econòmics i socials i la convocatoria d'elecciones autonòmiques.



EuropaPress 3197750 pleno parlament catalunya




Però segons manifesten en la seva nota de premsa d'aquest dijous diverses associacions empresarials "fa pocs dies coneixíem la voluntat d’aprovar la nova Llei de Cambres per lectura única" . 


Davant això sis associacions empresarials "territorials, representatives d’una gran part del teixit empresarial de Catalunya" afirmen "NO estem d’acord amb que el tràmit d’aquesta Llei es faci per lectura única". 


I per això demanen  com a indispensable "que s’obri un ampli procés de debat que tingui en compte les competències i serveis que ja cobreixen les associacions empresarials territorials, des de la proximitat i amb afiliació voluntària".


Entre les Associacions contraries es troba la Federecació Empresarial del  Gran Penedés, l'Unió empresarial de l'Anoia, ACEBAEBALLFOEG i la Federació d'Associacions i Gremis Empresarials del Maresme. 



Asociacions


Per tot això, les entitats sotasignats," demanem als Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya que No donin suport al tràmit per lectura única de la nova Llei de Cambres".


APROFUNDINT EN LA DISPUTA ENTRE LES PATRONALS I LES CAMBRES CATALANES


L’esborrany de la nova llei de cambres catalanes, que la Generalitat tenia previst tramitar durant aquest any, va derivar al febrer en una disputa entre les patronals i la Cambra de Comerç de Barcelona amb acusacions creuades de voler monopolitzar la representativitat empresarial. 


La proposta va generar les primeres friccions entre la Cambra de Comerç de Barcelona i les patronals PimecFoment del Treball. El Departament d’Empresa i Coneixement, impulsor de la iniciativa, s’ha mantingut al marge, tot i que va expresar el seu desig de reduir el nombre de representants escollits per les empreses al plenari de les cambres.


En el cas de la Cambra de Comerç de Barcelona, dels 60 membres, 14 són designats per les companyies que més aporten econòmicament pel seu finançament. I el model de finançament de les entitats és una de les qüestions que la Conselleria ha de solucionar, després que l’any 2010, l'Estat suprimís per llei les quotes camerals obligatòries. I la Generalitat, amb competències exclusives sobre aquest àmbit, ha hagut d'adaptar la llei de bases estatal.


El conflicte s’ha generat a partir de les propostes que ha enviat el Consell de Cambres de Catalunya, encapçalat per Joan Canadell, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, per afegir a la llei catalana  ser "un actor obligat de consulta i participació en els organismes i àmbits participatius, on es decideix sobre infraestructures, canvi climàtic o digitalització i la necessitat que la normativa recuperi una aportació econòmica obligatòria o estable per finançar les cambres", tal com passava abans. 


Així mentre les empreses que formen part de la Cambra tenen una adscripció obligatòria, l’adhesió a les patronals és voluntària.



La resposta de la patronal Pimec en paraules del seu president, Josep González, va ser qualificar el text de "despropòsit que intenta usurpar el paper històric de les patronals i convertir la Cambra en una competidora directa. Cal mantenir o millorar les funcions de les cambres, però sense reduir-ne el pes de la resta d’entitats".


Per a la Cambra de Comerç s’hauria de reprendre el sistema d’aportacions, mentre que les patronals no ho consideren necessari. 



Camaradecomerciodeespaa




Per la seva banda CECOT no es va voler pronunciar sobre el conflicte però va reivindicar l'importància de "treballar conjuntament amb altres agents pel foment de l’activitat econòmica i crear una definició legislativa clara de les funcions de cada entitat".



L’esborrany en el que treballa la conselleria d’Empresa i Coneixement advocava per atorgar fons públics a les cambres en la seva qualitat de prestadores de serveis a les empreses. Les patronals veien en aquesta mesura una possible pèrdua d’ingressos per a les seves entitats. Encara que principalmente la normativa cerca resoldre de manera definitiva la formula per finançar les 13 cambres de comerç catalanes. 


ALGUNES POSICIONS POLÍTIQUES 


Àngels Chacón, exconsellera d'Empresa i candidata del PDECat a la presidència de la Generalitat, s'ha mostrat molt cauta en la seva valoració i únicament recorda que com a consellera ja va impulsar un decret “per a democratitzar les cambres, definir les seves funcions i establir el seu finançament. Però en paral·lel  intentem buscar un consens amb les cambres i amb els agents socials”. És a dir, un punt d'equilibri entre el que demanda el Consell de Cambres que lidera Joan Canadell i les patronals Foment del Treball i Pimec. Però just quan mantenia l'última reunió amb patronals i sindicats, el passat 3 de setembre, Chacón va ser destituida com a consellera.


Des del PDECat es considera que tant el conseller d'Empresa, Ramon Tremosa, com el vicepresident, Pere Aragonès, haurien de fer un posicionament públic sobre la proposició de llei que ha arribat al Parlament en obert enfrontament amb patronals, agents socials i associacions empresarials. També demanen un posicionament al conseller de Treball, Chakir El Homrani, com a responsable de la concertació social a Catalunya.

Tremosa1 53222


En lloc de la fórmula de la lectura única d'un text presentat pels grups parlamentaris sense passar pel Consell Executiu de la Generalitat, des de el PDeCAT opinen que hauria estat preferible un decret llei. En primer lloc, perquè el Govern es faria responsable d'aquest i en segon lloc, perquè podria haver-se debatut en el Parlament amb major profunditat.


La tesi que sostenen diversos membres del PDECat és que “les cambres han de tenir un marc i no poden estar supeditades a contractes-programa periòdics, perquè això equival a una situació de precarietat, però a l'hora de definir funcions cal buscar un cert consens, perquè no es pot tirar endavant una llei en contra dels agents socials”.


En aquest context, l'aprovació de la llei és incerta, perquè JxCat i ERC no disposen de majoria suficient en el Ple del Parlament i haurien de comptar amb el suport d'almenys un altre grup.  La via d'urgència va ser rebutjada per la junta de portaveus, on la CUP es va abstenir. Els grups d'oposició tenen, a més, la possibilitat de plantejar el tema al Consell de Garanties Estatutàries.


LES CAMBRES VOLEN L'APROVACIÓ DE LA LLEI


Els presidents de les tretze Cambres de Catalunya han reclamat al Parlament que aprovi la proposició de llei que les regula en lectura única abans que s’acabi la legislatura . 



Joancanadell 1




“Les cambres tenim molt a fer per ajudar a superar la crisi. Si no aproveu aquesta llei, aturareu les cambres. Insistim una vegada més: partits polítics, no atureu les cambres”, ha clamat el president del Consell de Cambres de Catalunya i de l’ens cameral barceloní, Joan Canadell. 



Les cambres han carregat contra les patronals a qui acusen de donar arguments que no són reals i de tenir por de perdre força en la representativitat empresarial. “Hi ha patronals que fa 25 anys que no escullen un president”, ha etzibat Canadell.


El secretari general del Consell de Cambres de Catalunya, Eduard Borràs, ha defensat que les acusacions d’inconstitucionalitat de la norma que esgrimeixen les organitzacions empresarials i els sindicats no són vàlides. 


També ha afirmat que el procediment de tramitació en lectura única és legal sempre que es respecti el temps necessari per a presentar esmenes.Els presidents de les entitats han admès que aquesta fórmula de tramitació no és la més idònia però és l’única que permet salvar el projecte, que està pendent d’aprovar des del 2015, quan expirava el termini perquè les comunitats autònomes adaptessin la normativa cameral bàsica estatal al seu territori.


“Només pretenem fer allò que ja han fet gairebé totes les comunitats autònomes. És trist”, ha dit Canadell. 


En aquesta regulació, s’hi inclou una aportació de fons públics que quedaria recollida en els pressupostos catalans. Ara mateix, les cambres no reben recursos públics que no siguin finalistes, és a dir, dedicats a projectes concrets; una situació que s’allarga des que es va eliminar el recurs cameral permanent fa 10 anys.


FOMENT, PIMEC, CCOO, UGT DEMANEN QUE ES RECONSIDERI LA TRAMITACIÓ PER LECTURA ÚNICA

Els agents socials econòmics més representatius de Catalunya (FOMENT, PIMEC, CCOO, UGT), han demanat als diferents grups parlamentaris que reconsiderin la tramitació i validació per lectura única de la proposició de llei de representació en l’àmbit institucional i del finançament de les cambres de comerç, indústria, serveis i navegació de Catalunya i el seu Consell General, presentada el passat 30 d’octubre. 



ElconsellerdeTerritorioySostenibilidadDamiCalvetyelpresidentedeFomentdelTreballJosepSnchezLlibre




Sindicats i patronals volen evitar les accions legals que se’n puguin derivar, així com els conflictes institucionals que es podrien produir si aquesta llei fos validada, tal com està plantejada.


Els agents socials justifiquen aquesta petició per les següents raons:


1. La realitat estructural de les cambres de comerç i la representació que tenen atribuïda, ja que l’adscripció de les persones físiques i jurídiques que realitzen activitats empresarials és merament administrativa i en cap cas representativa.


2. El regiment jurídic bàsic de les cambres (i els pronunciaments, tant del Tribunal Constitucional com del Consell Consultiu), les inhabilita per assumir la representació del món empresarial. Constitueix, per tant, una clara vulneració del rol que la Constitució atribueix a les organitzacions empresarials i sindicals al seu article 7, i del diferent paper que l’Estatut d’autonomia de Catalunya atribueix a unes i altres a l’article 45.


Seguirem informant..





Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH