La Terra està més a prop d'un forat negre del que es pensava, revela un estudi

Un nou mapa de la Via Làctia elaborat per experts espacials japonesos ha col·locat a la Terra 2.000 anys llum més a prop de el forat negre supermassiu en el centre de la nostra galàxia.

Aquest mapa ha suggerit que el centre de la Via Làctia i el forat negre que es troba allí es troben a 25.800 anys llum de la Terra. Això està més a prop de la valor oficial de 27.700 anys llum adoptat per la Unió Astronòmica Internacional el 1985, va dir l'Observatori Nacional del Japó.

A més, segons el mapa, el nostre sistema solar viatja a 227 quilòmetres per segon mentre orbita al voltant de el centre galàctic, això és més ràpid que el valor oficial de 220 quilòmetres per segon, ha afegit el comunicat.

Aquests valors actualitzats són el resultat de més de 15 anys d'observacions de el projecte japonès de radioastronomia VERA, segons un anunci publicat el dijous per l'Observatori Nacional del Japó. VERA és l'abreviatura de VLBI Exploration of Ràdio Astrometry i es refereix a el conjunt de telescopis de la missió, que utilitzen interferometria de línia de base molt llarga per explorar l'estructura tridimensional de la Via Làctia.

A causa de que la Terra està ubicada dins de la Via Làctia, és difícil fer un pas enrere i veure com es veu la galàxia. Per evitar això, el projecte va utilitzar l'astrometria, el mesurament precís de la posició i el moviment dels objectes, per comprendre l'estructura general de la Via Làctia i el lloc de la Terra en ella.

El forat negre es coneix com Sagitari A * o Sgr A * i és 4,2 milions de cops més massiu que el nostre sol. El forat supermassiu i la seva enorme camp gravitacional governen les òrbites de les estrelles al centre de la Via Làctia. Reinhard Genzel i Andrea Ghez van obtenir el premi Nobel de física 2020 pel seu descobriment. Hi ha diversos tipus de forats negres, i els científics creuen que els supermassius poden estar connectats amb la formació de galàxies, ja que sovint hi ha al centre dels sistemes estel·lars massius, però encara no està clar exactament com o quin es forma primer.