dimecres, 27 de gener de 2021

Compartir pis amb més de 40 anys: el sensellarisme ocult rere els desorbitats preus de lloguer a Barcelona

|

Que molts joves barcelonins no poden independitzar-se perquè els preus del lloguer a la ciutat són cada vegada més alts és una realitat coneguda, però no ho és tant el fet que moltes persones adultes i amb família han de compartir pisos o viure en "infrahabitatges" perquè no es poden permetre pagar un lloguer d'un habitatge sencer.  L'any 2019, el lloguer d'habitacions es va encarir un 2,9% a la ciutat de Barcelona, una xifra que continua amb la tendència a l'alta dels últims anys. 


Alquiler2 1 1



L'increment de preus ha provocat que molts adults, tant sols com amb famílies, hagin de compartir pis o llogar únicament una habitació. Aquesta és realitat que la Síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà i Planas, califica com a "sensellarisme ocult" en el seu últim informe, 'L'habitatge compartit a Barcelona', elaborat juntament amb la Càtedra Unesco d'Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili. 


En el nou estudi, la Síndica denuncia que moltes famílies i individus es veuen abocats a conviure amb altres famílies o persones en una vivenda, a viure en infrahabitatges en males condicions o fins i tot a ocupar vivendes privades o públiques, mentre les administracions no són capaces d'oferir una solució. El perfil de les persones que s’adrecen a la Sindicatura de Greuges explicant que viuen en habitacions sol ser  el de famílies monoparentals, persones immigrants i persones joves, entre altres. A aquests grups s’afegeixen persones soles, normalment majors de 50 anys, que cobren una pensió o prestació i que per diversos motius no s’incorporaran de nou al mercat laboral. Segons l'estudi, "fa molts anys que viuen en habitacions de manera més o menys estable, però en la major part dels casos amb canvis continus per problemes de convivència".


Per fer front a la situació, Vilà demana una "diagnosi"per identificar les situacions d'exclusió residencial de Barcelona i poder crear polítiques que "dignifiquin" la vida dels usuaris. 


Sense dades

La Síndica destaca que Barcelona és la ciutat més cara d'Espanya per compartir habitatge. A més, posa énfasi en la manca de dades, especialment en el cas del "sensellarisme ocult", que es produeix en els casos en què les persones viuen en habitatges inadequats o insegurs. Tot i que l'estudi és anterior a la pandemia, la crisi provocada per la covid-19 ha fet augmentar la demanda d'habitatge compartit, fet que corroboren les queixes dels ciutadans a la institució. 


L'estudi conclou que "si l’habitatge de què disposen les persones ho és de manera temporal i insegura, fet que no permet programar a mitjà i llarg termini les necessitats personals i familiars, o les persones es veuen obligades a realitzar un esforç econòmic desproporcionat, podem dir que no està garantit el dret a l’habitatge digne". I a més, des de la institució assenyalen que no disposar d'un habitatge digne comporta uns efectes psico-socials "més profunds", com l'impediment de realitzar-se com a persona, o la impossibilitat d'accés a la cultura i la feina.


Respostes eficients


L’Observatori Metropolità de l’Habitatge va concloure que les llars de lloguer són les que destinen un percentatge més alt dels seus ingressos en pagar les rendes, un 43,5%. El 2018, una familia que cobri uns 26.000 euros anuals havia de destinar un 41,2% dels seus ingressos a pagar un lloguer mitjà. En les llars on les remuneracions augmentaven a 36.000 euros, la quota destinada al lloguer baixava fins al 30%.


Per pal·liar aquesta situació, Vilà demana la creació d'una bossa d'habitatge públic que cobreixi la necessitat real que hi ha a la ciutat. La proposta de l'entitat és disposar d'un 15% d'habitatges a Barcelona que siguin de primera residència abans del 2027. 


Coneixedora que la proposta és difícil d'assolir, la Síndica de Greuges demana que les polítiques socials d'habitatge siguin una prioritat i que es planifiquin des del Consorci d'Habitatge de Barcelona. 


La situació actual, en què molts pisos turístics han abaixat el preu i es lloguen als ciutadans de Barcelona, tampoc ha ajudat a que l'habitatge sigui més accessible, ja que les condicions econòmiques de les persones que es troben en aquesta situació també han empitjorat durant la pandèmia. 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH