divendres, 22 de gener de 2021

El Parlament europeu demana que s'apliqui de forma automàtica l'euroordre en cas de sedició

|

La comissió de Llibertats Civils, Justícia i Interior (LIBE) del Parlament europeu ha demanat una reforma del marc de l'Ordre Europea de Detenció i Lliurament (OEDE) per ampliar la llista de delictes pels quals s'ha de procedir a l'extradició automàtica d'un sospitós si així ho reclama la Justícia d'un altre soci de la UE, per exemple per a incloure accions violentes contra la integritat constitucional en un Estat membre.

Toni Comín i Carles Puigdemont, en una sessió plenària de Parlament Europeu


Aquesta reivindicació té la forma d'un informe d'iniciativa pròpia que ha estat adoptat en comissió parlamentària amb 45 vots a favor, 14 en contra i nou abstencions i que podria sotmetre ja a la votació del pròxim ple de l'Eurocambra, previst del 14 al 17 de desembre.


"L'objectiu últim és millorar aquest instrument clau de cooperació judicial entre els països de la UE per evitar que els responsables de delictes greus puguin evitar l'acció de la justícia traslladant-se a un altre estat membre de la Unió", ha expressat l'eurodiputat responsable de l'informe , Javier Zarzalejos (PP).


Una de les claus que defensen els eurodiputats és que la llista de 32 delictes que ja reconeix el mecanisme per procedir a una extradició automàtica sigui ampliat, per reduir els casos en què les autoritats han de comprovar la doble incriminació -és a dir, que el delicte està tipificat en els dos països implicats- abans d'autoritzar l'execució de l'euroordre.


Segons el parer dels eurodiputats, aquesta condició de doble incriminació mina el principi de confiança mútua entre els Estats membre i complica l'aplicació de les euroordres, de manera que advoquen per ampliar el llistat de 32 delictes per incloure crims contra l'ordre públic i la integritat constitucional amb l'ús de la violència.


També identifiquen altres delictes de caràcter transnacional que no es perseguien de la mateixa manera quan la UE va crear aquest instrument fa 15 anys i creuen que haurien de ser motiu d'extradició automàtica, com la usurpació d'identitat, crims de genocidi, abusos sexuals o alguns delictes mediambientals i d'evasió fiscal.


La vicepresidenta de LIBE i eurodiputada de Ciutadans, Maite Pagazaurtundua, ha celebrat l'adopció de l'informe perquè segueix la línia defensada per la seva formació que reclama a la Comissió Europea una reforma de l'euroordre per aclarir "conceptes, definicions i es reforcin els béns jurídics protegits , especialment els relacionats amb l'Estat de dret, així com els nous crims transnacionals que són producte de la transformació digital ", ha explicat en un comunicat.


Una altra de les reivindicacions que recull l'informe és reforçar el principi de reconeixement mutu per assegurar que un Estat membre ha de reconèixer i executar les OEDE emeses per un soci de la UE, excepte en determinats casos molt específics que es basin en criteris objectius i no depengui de si el delicte pel qual es reclama a l'acusat sigui o no delicte a l'Estat en el qual es troba.


En aquest sentit, el ponent Javier Zarzalejos ha defensat que "un sistema de cooperació més ambiciós i més àgil entre els estats membres, sustentat en la confiança mútua. La no aplicació de l'euroordre hauria de ser l'excepció".


Com a exemple, el document recull la jurisprudència derivada del cas de l'etarra Nativitat Jáuregui recentment extradida a Espanya des de Bèlgica, país que va rebutjar diverses vegades lliurar a l'acusada i els tribunals finalment van acceptar executar aquest mes de novembre la tercera euroordre emesa contra ella.


"La impunitat derivada d'un rebuig infundat d'execució d'una ordre de detenció europea, pot tenir també un impacte negatiu en l'Estat de Dret, sistema judicial, en la confiança pública en les institucions, en les pròpies víctimes i en la societat en genera ", en opinió de Pagazaurtundúa.


A més, l'informe parlamentari recull també la preocupació per la manca de dades sòlides i fiables sobre el nombre de euroordres executades i denegades en cada Estat membre i adverteixen de problemes per al bon funcionament d'aquest instrument com són les condicions desiguals de detenció i presó, la proporcionalitat, la doble representació legal o qüestions vinculades a l'Estat de dret.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH