Espanya ha perdut més d'un milió de llocs de treball a temps complert al 2020

Foment del Treball ha presentat aquest dimarts el seu Informe de Cojuntura Trimestral on parlen d'"un context econòmic de recuperació", tot i que alerten que hi ha "un clima d'incertesa molt elevada" a causa de la crisi del Covid-19 que comporta "conseqüències negatives en la presa de decisions d'empreses i consumidors".

Es tracta d'una situació que comporta un risc alt, ja que, de seguir aquesta incertesa, la recuperació es podria alentir i provocar que la sortida de la crisi arribi més tard. De moment, en termes d'hores treballades, a Espanya la contracció de l’ocupació respecte al 3er trimestre de l’any anterior va ser del 6,2%, la qual cosa representa la pèrdua de 1.012.000 llocs de treball a temps complet, informen des de la patronal. 

"En una primera instància, la gestió econòmica de la pandèmia requeria de mesures urgents per facilitar l’accés a la liquiditat per part dels agents econòmics, però en la segona ona, és fonamental proporcionar ajudes a les empreses per subsistir i evitar que els riscos d’insolvència es materialitzin" assenyala l'informe de Foment.  

Des de foment alerten que si aquestes ajudes no arriben "hi haurà una forta destrucció d’ocupació, i de caràcter permanent".  Tots els organismes internacionals estan ja posant el focus en els plans d’estímuls de mesures econòmiques d’urgència dissenyats pels diferents països. El missatge, segons Foment, és clar: "una dolenta i defectuosa gestió de les ajudes pot tenir efectes perniciosos sobre l’economia, de manera que moltes empreses no aconsegueixin sobreviure".

Gràfic de Foment del Treball. Font: Comissió Europea

EL TIMING DE LES AJUDES ÉS CLAU 

La clau de la gestió de les polítiques econòmiques d’urgència davant la pandèmia radica en el ritme d’implementació de les ajudes, apunta l'informe. Tant en la seva introducció oportuna, per ajudar les empreses a travessar problemes de liquiditat o de solvència a causa de les restriccions sanitàries, com en la seva correcta retirada, el ritme de la qual haurà d’adequar-se a l’evolució de la situació conjuntural. "Les ajudes i incentius no han d’eliminar-se molt ràpid ni mantenir-se indefinidament" assenyala la patronal. 

MÉS INVERSIÓ PÚBLICA

L’FMI assegura que la millor manera de guiar tant l’estratègia de recuperació com la de futur és la inversió pública, recorden des de Foment. Especialment pensant en la inversió pública en infraestructures donat el seu efecte multiplicador i la seva capacitat de reduir les desigualtats a partir de transformacions estructurals.

La patronal denuncia que "en només una dècada el nivell d’inversió pública s’ha reduït a més de la meitat". Reconeixen que es "deu a l’impacte de la Gran Recessió de 2008 en les finances públiques" però des d’aleshores "només s’ha recuperat unes dècimes". 

Demanen que aquesta inversió sigui precisa per aconseguir que transformi la economia i generi "millores de productivitat" que, segons Foment, "ajudaran a llarg termini a l'economia davant els reptes mediambientals, socials i de competitivitat". 

COJUNTURA ECONÒMICA D'ESPANYA I CATALUNYA

Tenint en compte el context econòmic actual i l’elevat nivell d’incertesa respecte al desenvolupament de la pandèmia i la seva afectació en l’economia, Foment destaca alguns elements en relació als indicadors de conjuntura per a Espanya i Catalunya:

- L’indicador de confiança del consumidor del CIS per a Espanya, ha tornat a baixar per quart mes consecutiu, aconseguint els 48,5 punts, per sota del nivell del mes d’abril que va ser el més baix de la sèrie. A l’octubre, l’indicador de situació actual es troba en els 28,2 punts i el d’expectatives en els 68,8. En el curt termini, els consumidors mostren un nivell molt baix de confiança amb la situació actual.

- El finançament augmenta en el cas de les empreses (5,0%), mentre que en famílies disminueix (-0,4%), encara que ho fa pel menor finançament a l’habitatge (-1,3%), ja que el crèdit al consum puja (2,3%).

- El dèficit consolidat (sense CCLL) va ascendir al –6,8% del PIB, la qual cosa implica un augment molt considerable enfront del -1,6% respecte al mateix període de 2019. L’increment del dèficit fiscal es deu a una reducció dels ingressos de 5,3%, juntament amb una expansió de la despesa de 10,9%. Catalunya va registrar una capacitat de finançament 848 milions d’euros, enfront del dèficit de 401 milions d’igual període de l’any anterior. La millora del dèficit de Catalunya s’explica perquè els recursos (11,7%) van créixer a un ritme major que les despeses (6,3%).

- El reflex de la COVID-19 en la balança exterior s’observa en la caiguda del saldo positiu del compte de turisme que va passar a ser de 400 milions d’euros, enfront dels 4.600 milions del mateix mes de l’any anterior.