Betlem de Nadal al Monestir de Pedralbes

El vell rètol que encapçala l'arc d'entrada a la plaça sobre la qual s'obre el monestir de la Clarisses de Pedralbes resa "Caserío de Pedralbes, Districte Municipal de Sarrià, Caserna de Ponent". Fa molts anys que va desaparèixer la porta i l'entrada ofereix pas franc a un dels racons més bonics i tranquils de la ciutat, un cenobi d'origen medieval que ha arribat miraculosament conservat als nostres dies. Va estar sota la protecció de Consell de Cent fins a 1714 i després la de l'Ajuntament de la ciutat, a què es va incorporar al segle XX la Diputació provincial. Durant la II república, la Generalitat el va declarar monument històric. I en ple segle XXI segueix acollint a set monges de clausura que ara desenvolupen la seva recollida vida monàstica en un recinte modern annex, el que ha permès que el monestir pròpiament dit estigui obert al públic per a la visita de ciutadans i turistes.

Als tresors que es guarden és aquest recinte s'uneix a les festivitats nadalenques un Betlem format per vint diorames sobre la vida de Jesucrist que formen part de la col·lecció del museu, als quals s'afegeixen altres dues obres creades expressament creades per a aquesta ocasió. Contemplem l'exposició en companyia d'Ana Castellano Tresserra, directora del museu, i d'Agustín Termens, autor d'un dels nous pessebres. Es tracta d'un diorama de grans dimensions amb fons inspirat en l'arquitectura de l'Egipte faraònic i en aquest racó esquerre apareix, degudament il·luminat, un mínim naixement, sense més figures que les de la Mare de Déu, Sant Josep i el Nen. Un pessebre es podria dir feminista, ja que, a diferència de la quasi totalitat d'obres d'art d'aquesta temàtica, el nadó no està en mans de la mare, sinó del pare. L'altre pessebre ha estat dissenyat per Manuel Trullas i el diorama, d'estructura clàssica, és una escena tradicional en què tenen cabuda gairebé tots els personatges units a la història evangèlica.

El comú denominador de totes dues obres són les escultures, fruit de la feina de Montserrat Ribas. Nascuda a Sabadell, va iniciar la seva formació artística a 1968, any en què va començar a cursar estudis de Belles Arts. A més de dirigir la seva pròpia escola d'escultura i modelatge a Castellar de Vallès (1978-1997), va ser durant trenta anys l'escultora de la signatura Elisa, les figures decoratives han participat en diverses exposicions i poden trobar-se en nombrosos països europeus, als Estats Units, al Canadà i al Japó. Les obres que ha realitzat per a aquests betlems tenen com a base la pols de ceràmica i la pols de marbre barrejats amb resina, mentre que els acabats són executats a mà, amb diverses capes de polit i un toc final de pintura.

Vam preguntar a la senyora Català sobre la repercussió que la situació creada per la pandèmia ha tingut en les visites al museu del monestir de Pedralbes i ens diu que, en efecte, s'ha notat molt l'absència de visitants estrangers. Però que, en tot cas, aquests mai van superar el 40% dels visitants rebuts, el que vol dir que la majoria són barcelonins, de manera que la incidència ha estat menor. Hi ha hagut, amb tot, alguns dies nefastos; el pitjor, aquell en el qual va arribar un sol visitant en tota la jornada.

La directora ens recorda la propera celebració del centenari de la incorporació de Sarrià a Barcelona. Va ser l'últim municipi absorbit per la gran ciutat i es va resistir numantinament al fet que aquesta annexió pogués dur-se a terme. En el seu antic ajuntament, avui oficina municipal del districte, penja un enorme retrat de la Reina Regent que va prometre a la corporació sarrianenc que mentre ella regnés Sarrià mai perdria la seva independència i ho va complir. El cas és que va acabar signant el seu fill, el rei Alfons XIII ...

La directora del museu de Pedralbes anuncia que el dissabte 12 de desembre el recinte museístic, amb l'exposició de pessebres, romandrà oberta lliurement al públic.