El Xat ANAR ha atès des de 2017 a 11.600 menors en risc de maltractament

 

El Xat ANAR ha atès des de la seva posada en marxa al novembre de 2017 un total de 11.643 peticions d'ajuda de nens i adolescents de tot Espanya, segons ha informat la Fundació ANAR, que va desenvolupar aquest servei amb el suport la Fundació 'la Caixa' i el Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 per ajudar els menors d'edat a través de les tecnologies i eines que ells utilitzen més habitualment.

Aquest servei "silenciós", que permet als nens, nenes i adolescents demanar ajuda fins i tot en presència dels seus agressors sense posar-los en perill, ha aconseguit la detecció de 4.500 casos greus des de la seva creació.

Tecnològicament dissenyat per esborrar automàticament a la banda de les víctimes, el Xat ANAR evita posar en risc al menor d'edat en cas de ser sorprès pel seu agressor, una característica que ha estat especialment útil per ajudar en els casos de violència intrafamiliar durant el confinament estricte provocat pel Covid-19.

En aquesta situació, Fundació ANAR va veure la necessitat d'ampliar el servei les 24 hores del dia, tots els dies de l'any (anteriorment l'horari d'atenció era de 16:00 a 24: 00h), atès que ningú més podia arribar a ajudar als més petits, tancats moltes vegades amb el seu propi maltractador.

"L'atenció a la infància en situació de dificultat o desemparament és una de les nostres prioritats i vam veure que, amb el Xat, podria ANAR multiplicar el seu impacte, com així ha estat, arribant a molts més menors d'edat i, sobretot, als que pateixen problemes més greus ", ha explicat el sotsdirector general de la Fundació Bancària 'la Caixa', Marc Simón.

GAIREBÉ EL 90% DELS XATS TENIEN GRAVETAT MITJA O ALTA

El 'Informe Xat ANAR 2017-2020' reflecteix que el 89,3% dels xats atesos tenien una gravetat mitjana o alta. Aquest servei es complementa amb el Telèfon ANAR, podent arribar a transformar-se automàticament en una trucada quan el cas així ho requereix per la seva urgència i gravetat.

A més, destaca que la urgència va ser mitjana o alta en el 81,1% dels casos atesos. La gravetat i la urgència dels menors d'edat atesos va originar un total de 12.423 derivacions a recursos jurídics i socials de tot el país.

En 436 casos d'extrema gravetat, ANAR va haver d'intervenir amb forces i cossos de seguretat i serveis d'emergència de forma immediata per evitar un desenllaç fatal.

El principal motiu pel qual els adolescents demanen ajuda a través del Xat ANAR són els casos de violència, seguits de problemes psicològics i emocionals que dificulten el seu dia a dia.

El maltractament físic i psicològic patit dins del seu pròpia llar és el principal motiu de les consultes per violència (42%), seguit de l'assetjament escolar amb un 7%, els abusos sexuals amb un 4,7%, un 3,1% de violència de gènere i un 2% de casos d'abandonament.

Mentre que la família, els Centres Escolars i altres adults del seu entorn consulten a través del Xat ANAR en major mesura per pautes educatives i evolutives, els més joves expressen, però, problemes psicològics greus. Entre ells destaquen: ansietat alta, idees o intents de suïcidi, autolesions, símptomes depressius, baixa autoestima, trastorns d'alimentació, soledat i por.

"El Xat ANAR revela que els adolescents moltes vegades viuen una soledat acompanyada, en la qual els adults que estan en el seu entorn NO són conscients dels problemes que de veritat els estan afectant", ha subratllat el director de programes de Fundació ANAR, Benjamí Ballesteros.

El Xat ANAR facilita l'obertura i la comunicació en casos molt greus que no havien estat capaços d'explicar abans a ningú. En aquest sentit, l'estudi indica que quatre de cada deu menors que van recórrer a ANAR a través del Xat (45,8%) patien el problema des de fa més d'un any, sense haver pogut explicar-ho a ningú o sense haver estat capaços de trobar una solució; i en més de la meitat dels nens / es i adolescents patien el problema diàriament (52,9%).

Per Ballesteros, "una de les pitjors formes de sofriment és patir un problema en silenci, durant molt de temps i diàriament". "En tractar-se d'un mitjà a què ells estan acostumats, és percebut com un canal accessible i segur, el que ha facilitat que ens expliquin problemes que no s'havien atrevit a comptar abans a ningú", ha explicat.

Disponible a tot Espanya, les comunitats de Madrid i València són les que van tenir major nombre de peticions d'ajuda seguides de Catalunya i Andalusia.

Al llarg d'aquests anys, especialment en el 2020 a causa de la crisi del Coronavirus, s'ha identificat "la necessitat dels menors d'edat de demanar ajuda de manera totalment immediata i segura, fins i tot en convivència amb els seus agressors i sense poder acudir a cap altre referent a demanar auxili sense ser descobert ".