dissabte, 27 de febrer de 2021

Gaudí: "Barcelona 24H", un homenatge musical a la joventut ia la ciutat comtal

|

No és fàcil fer teatre amb els temps que estem vivint. Per aquest motiu abundin les reposicions d'obres estrenades en temporades anteriors, circumstància que permet gaudir d'aquelles que, en el seu moment i per qualsevol causa que possiblement hàgim oblidat, ens vam perdre. Per exemple, "Barcelona 24H" que acaba de reposar-se en el Teatre Gaudí.


Teatre Barcelona 24H



Es tracta d'un musical de petit format, gènere que ha tingut un extraordinari arrelament a Nova York i a altres ciutats avançades en el món de l'espectacle perquè permet desenvolupar projectes sense necessitat de realitzar les quantioses inversions que exigeixen els grans musicals convencionals. En aquest tipus d'espectacles només cal que la música sigui enganxosa, l'argument agradable i, el més important, els intèrprets idonis. Perquè tot va a recaure sobre ells. ¿L'escenografia, el vestuari? No direm que són prescindibles, però n'hi ha prou amb elements senzills fàcilment transformables o movibles i roba de carrer. Això sí, amanit amb molta il·lusió i ganes de fer passar una estona divertida a el públic.


Doncs bé, aquestes condicions les reuneix "Barcelona 24H". Sobre un text i una partitura de Pau Barbarà, amb arranjaments i direcció musical de Didac Flores, Marc Flynn ha compaginat la tasca escènic de la Laia Fontan, Jaume Casals, Anna Piqué i Àlex Sanz. Els quatre havien participat prèviament en altres musicals i la seva experiència es detecta fàcilment en la soltesa amb la qual interpreten els respectius papers, el mestratge amb què combinen text parlat amb els cantables i, en fi, i el dinamisme amb el que es mouen en escena des dels quatre fronts que ofereix aquest teatre de forma quadrangular, que permet que l'acció sorgeixi de qualsevol d'aquestes cantonades.


No cal dir que el fil argumental és senzill, encara que els personatges resulten creïbles en una Barcelona que identifiquem immediatament amb el Paral·lel i la Sala Apolo: tals la fotògrafa que acaba de trencar la seva relació sentimental, la noia pija de Sarrià, el noi romàntic o l'executiu ambiciós i superficial que es troben i teixeixen una xarxa de relacions que constitueixen l'eix de l'acció dramàtica amb la col·laboració puntual del dependent "paki" del comerç 24 hores, paper que combina l'executor de la partitura.


"Barcelona 24H" és, per tant, el clàssic musical el veritable rerefons és l'homenatge a una ciutat alegre i faldicorta, en la qual resideix una joventut que vol viure, però també divertir-se, que vol aconseguir habitatge propi i independitzar-se, però que es veu obligada a mantenir-penjada dels seus pares. Afegiríem que en un temps en el qual abunden els ingredients "picants", és, malgrat que el sexe està circumstancialment present, una obra ingènua, sense anfractuositats, agradable i entretinguda i adequada gairebé, gairebé per a tots els públics.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH