Boye assegura tenir les proves que l'exculparán "sense cap dubte" del delicte de blanqueig de capitals

L'advocat Gonzalo Boye ha avançat que lliurarà a l'Audiència Nacional proves documentals aclaridores que li exculparan "sense cap dubte" de delicte de blanqueig de capitals pel qual se li ha proposat jutjar en el marc de la seva presumpta participació en l'intent d'introduir a Espanya gairebé 4 tones de cocaïna.

Així ho ha indicat després que la jutge de l'Audiència Nacional María Tardón hagi proposat jutjar José Ramón Prado Bugallo, "Sito Miñanco", i a altres 45 persones físiques, entre elles el propi Boye, per la seva presumpta participació en dues operacions amb les que pretenien introduir a Espanya gairebé quatre tones de cocaïna i per la creació d'un entramat criminal per blanquejar els diners obtinguts amb la droga.

En un comunicat, l'oficina de premsa de Boye, qui exerceix la defensa de l'expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont, ha assegurat que, un cop s'analitzi el procediment que ha romàs secret per espai de gairebé dos anys, es presentaran, "en temps i forma", proves documentals "prou aclaridores que, sense cap dubte, exculpen" a l'advocat de qualsevol responsabilitat en aquest suposat delicte de blanqueig de capitals.

En concret, la jutge de l'Audiència Nacional proposa jutjar Boye per un presumpte delicte de blanqueig de capitals en el si d'una organització criminal, procedent del narcotràfic, en concurs amb un delicte continuat de falsificació en document oficial. Fonts de la defensa destaquen a Europa Press que aquest acte no ha estat notificat encara, però asseguren que un cop analitzats els arguments exposats en la resolució recorreran el processament.

En aquest sentit, ha recalcat que ni per part de Gonzalo Boye "ni de ningú del seu despatx, en cap moment, hi ha hagut blanqueig de capitals" i ha defensat que únicament s'ha fet "la feina que com a defensors tal qual ho estableix el Estatut General de l'Advocacia Espanyola i el reforça la pròpia llei 10/2010, de 28 d'abril de prevenció de blanqueig de capitals, ja que l'article 2.1 o) els exclou de ser subjectes obligats en matèria de prevenció del blanqueig de capitals ".

En aquesta línia, l'oficina ha recordat que la mateixa llei estableix que els advocats "no estaran sotmesos a les obligacions que estableixen els articles, 7, 3, 18 i 21 pel que fa a la informació que rebin d'un dels seus clients, inclòs el assessorament i la defensa sobre la incoació o la forma d'evitar un procés, independentment de si han rebut o obtingut aquesta informació durant, abans o després del procés, i guardar el deure de secret professional per la defensa de la pròpia essència de el dret i conforme a la legislació vigent ".

"CORREUS HUMANS" PER transportar DINERS

Al llarg de 72 pàgines, la jutge Tardón també concreta que l'entramat utilitzava altres mercantils més de les de Miñanco per ocultar els beneficis generats per la venda de la droga. Una tercera forma per amagar els guanys seria el transport de diners que realitzaven els propis membres de l'organització com una "activitat instrumental per alimentar els ingressos de les seves empreses" o usant "correus humans" per fer-los arribar fins a Colòmbia.

La magistrada, que relata com es duien a terme les operacions realitzades per aquests 'correus humans', destaca que el 6 de febrer 2017 diversos dels investigats van ser detinguts a l'aeroport de Barajas quan transportaven amagat al fons del seu equipatge 889.620 euros.

Així, narra com davant d'aquesta aprehensió, García Arango i el també processat Manuel Ponts Saavedra, qui coordinava a través de "persones de confiança" dels desplaçaments de diners fins a Colòmbia, van iniciar les accions per recuperar els diners que pertanyia a Sito Miñanco.

PARTICIPACIÓ DELS ADVOCATS PER RECUPERAR DINERS

Va ser en aquest context quan Ponts Saavedra, Prat Bugallo i García Arango van mantenir una trobada amb els advocats Gonzalo Boye Tuset i Jesús Morán Castro. En aquesta reunió, aquests els van informar que elaborarien uns documents i presentarien uns contractes de compravenda de lletres de canvi que justificarien l'origen legal de diners intervingut.

D'acord al que consigna aquesta documentació confeccionada pels advocats, un altre dels processats, Manuel Pedro González Rubio, les hauria adquirit i venut a tercers uns dies abans de l'aprehensió de els diners a Barajas. No obstant això, segons la jutge, aquest negoci "no presentava cap lògica comercial, ja que en alguns casos, les lletres de canvi ja estaven vençudes quan suposadament González Rubio les va vendre, i en altres la lletra era de data anterior al préstec hipotecari en virtut de el qual s'emetia ".

La jutge conclou que els advocats Gonzalo Boye Tuset, Jesús Morán Castro i Alejandro Guerra Medina, amb la participació determinant de Lara Bolarín, coneixent l'existència d'aquestes lletres canviàries i el caràcter fictici de l'operació comercial, "van dissenyar i van confeccionar els documents amb el objecte de simular que González Rubio havia venut aquestes lletres de canvi dies abans de l'aprehensió i les van presentar en l'expedient sancionador sabent la seva falsedat i que la operacions de compravenda eren fictícies, amb l'objecte de recuperar els diners intervingut i ocultar que el mateix procedia del narcotràfic en última instància ".