La Fiscalia s'oposa a indultar als condemnats del 'Procés' per la gravetat de les seves penes

Els fiscals del Tribunal Suprem s'oposen a la concessió dels indults sol·licitats a favor dels dotze condemnats pel 'Procés' independentista a Catalunya a causa de la gravetat dels fets ja que no han trobat raons de justícia, equitat o utilitat pública que justifiquin aplicar la mesura de gràcia, segons consta en els informes que han elaborat per a cada un d'ells.

El Ministeri Públic s'ha negat a informar favorablement sobre aquests indults, ni tan sols de manera parcial, ja que "aquesta institució té un caràcter excepcional i només quan concorrin circumstàncies molt especials de justícia, equitat o utilitat pública --que aquí no s'aprecien i que mai s'han d'identificar amb motivacions d'índole política o derivades d'acords polítics- pot servir per adequar les penes previstes ".

"Les penes imposades no poden considerar injustes en atenció a la gravetat dels delictes comesos, tampoc pateixen de falta d'equitat, ja que compleixen rigorosament amb el principi de proporcionalitat de les penes i, finalment, sostenir la utilitat pública d'aquesta iniciativa de gràcia no és el més recomanable quan s'ha pretès la ruptura del marc bàsic regulador de la convivència democràtica ", afegeixen.

Es van presentar a l'almenys set peticions d'indult a favor del líder d'ERC i exvicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras; els exconsellers Dolors Bassa, Joaquim Forn, Josep Rull, Raül Romeva, Jordi Turull, Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó; els 'Jordis' --Jordi Cuixart i Jordi Sánchez--; i l'expresidenta de Parlament Carme Forcadell.

VALEDORS DE JUNQUERAS

Els informes donats a conèixer aquest dimarts, un per condemnat, coincideixen en les seves conclusions generals. En el referit a Junqueras -condemnat a 13 anys per sedició i malversació de cabals públics- va ser presentat per diversos interns de la presó de Lledoners on compleix la seva pena, el jurista Francesc Jufesa, el president del partit Justícia Econòmica i Social (JES) Sergio Querol i un altre particular, Juan Andrés Arnáiz Cabezas, qui demanaven l'indult total o bé parcial, mitjançant la reducció de la pena de presó imposada o la substitució d'aquesta per pena d'inhabilitació.

NO S'HA ACREDITAT EL PENEDIMENT

La Fiscalia s'oposa a totes elles i recorda que, segons les liquidacions de condemna que obren en l'expedient, Junqueras compleix la pena de presó el 29 d'octubre de 2030, i la pena d'inhabilitació absoluta el 5 de juliol de 2031.

Afegeix que segons els informes de la presó, es confirma l'adaptació al règim penitenciari i la plena subjecció a la normativa vigent del líder independentista, sense que s'esmenti dada objectiva que acredite el seu rebuig de fet delictiu pel qual ha estat condemnat o el seu penediment per la seva comissió. En similar situació es troben la resta de presos del 'Procés', segons els informes del Ministeri Públic.

En el cas de Junqueras, l'informe precisa a més que el condemnat ha tingut "comportaments clarament indicatius de rebuig a l'actuació jurisdiccional i de la seva voluntat d'insistir en l'execució dels fets si es donessin les condicions necessàries per a això".

Segons el parer dels fiscals Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Jaume Moreno, la suposada desproporció de les penes imposades en relació amb l'injust comès pels dotze condemnats "no té cap fonament jurídic".

Recorden, pel que fa a la gravetat dels fets, que Junqueras "no va agredir només a l'ordre públic, sinó que també va intentar trencar l'ordre constitucional, a més d'afectar la integritat patrimonial de l'Administració pública mitjançant l'ús il·legal de fons públics".

INSISTEIXEN EN QUE "VA DESBORDAR LA SEDICIÓ"

Segons els fiscals i tot i que el tribunal va considerar finalment que els fets comesos no van tenir suficient eficàcia lesiva per a l'ordre constitucional, "és la veritat que el mateix relat de fets provats acredita un cert desbordament dels contorns legals propis de la sedició i la incursió dels mateixos en l'execució d'alguns dels elements típics de la rebel·lió (alçament públic, violència, declaració d'independència, derogació de la Constitució, etc.) ".

Si és el cas, afegeix l'informe, "l'especial responsabilitat que ostentava el sol·licitant com a vicepresident del Govern de la Generalitat, i per això màxim responsable dels greus fets delictius que es van cometre, avala encara més la proporcionalitat de les penes imposades a l' condemnat ".

Els escrits tampoc acullen l'al·legació que hi ha en les peticions d'indult que el delicte de sedició pel qual la majoria de processats han estat condemnat no existeix en dret comparat.

"La veritat és que, si analitzem la legislació comparada, molt particularment la dels països del nostre entorn cultural més proper (França, Itàlia, Bèlgica), el que en la legislació espanyola es configura com un delicte de sedició, en altres legislacions com les esmentades anteriorment s'anomena rebel·lió contra l'autoritat ", addueixen.

Insisteixen en aquesta idea assenyalant que el que va succeir a Catalunya "no va ser una sedició a l'ús". Afirmen que es va produir "un alçament institucional des dels poders legalment constituïts d'aquesta comunitat autònoma, la legitimitat emanava de la Constitució, amb l'imprescindible suport de les organitzacions socials sobiranistes que garantien la mobilització popular, en què les normes que es pretenien incomplir no eren qualssevol disposicions legals sinó la llei de lleis, la Constitució, que quedava derogada en el territori de l'esmentada comunitat autònoma, i en què les resolucions judicials que es van incomplir d'una manera reiterat i contumaç van ser les del mateix Tribunal Constitucional ".

Així, i tot i reconèixer que cert sector doctrinal al·ludeix a la "vetustesa" de delicte de sedició, tal com està redactat en el nostre Codi penal vigent, i a la consideració que es tracta d'una figura delictiva d'arrels vuitcentistes que no respon a les necessitats actuals de la política criminal per justificar d'aquesta manera la necessitat de temperar les penes, "tampoc ofereixen arguments concloents en els quals fonamentar semblant pretensió".

Així, els fiscals recorden que Només cal comprovar que els delictes de desordres públics estan castigats amb penes de fins a 6 anys de presó, per entendre que el delicte de sedició -situat a la cúspide d'aquestes infraccions penals- "ha de comportar penes de més entitat , sobretot si qui l'executa està investit de la funció d'autoritat per les seves especials deures de subjecció a la legalitat que trenca amb la seva acció ".

Afegeixen que l'execució del que jutjat i el compliment de les penes són principis constitucionals bàsics per al manteniment de la convivència i de la pau social.

PAPER DE PRESONS CATALANES

Pel que fa a l'acompliment, els fiscals subratllen que al llarg dels últims mesos els condemnats en aquest procés, entre ells el sol·licitant de l'indult, han estat beneficiaris de l'aplicació d'un singular mecanisme de compliment de la pena privativa de llibertat, el previst per l'article 100.2 del Reglament penitenciari, "d'una manera tan prematura com injustificada, que més aviat semblava una manera encobert de concessió del tercer grau penitenciari."

Fins i tot se'ls ha arribat a concedir, "amb criteris manifestament erronis des d'una perspectiva estrictament jurídica", afegeixen, al tercer grau penitenciari. De manera que tot apunta que "l'Administració penitenciària competent ha estat neutralitzant per aquesta via l'efectivitat de l'acompliment de la pena de presó imposada i buidant de contingut la decisió judicial".