Un arqueòleg desxifra una escriptura de 4 mil anys d'antiguitat

Un article recent publicat a la revista especialitzada Ciències i Avenir s'adona el resultat d'una investigació de deu anys duta a terme per l'arqueòleg francès François Desset que va aconseguir finalment desxifrar aquesta escriptura antiquíssima.

Les tauletes havien estat trobades en llocs arqueològics de Susa, Iran, entre atuells i altres objectes allí soterrats. Per tant, l'existència de l'escriptura elamita era coneguda des de fa més d'un segle, però el seu sentit seguia sent un misteri.

4500 anys enrere, la zona d'la troballa pertanyia a Regne d'Elam -la existència es va estendre des de finals de l'3er mil·lenni fins a començaments de la 2a mil·lenni abans de Crist, situat a l'est de Sumèria i Acad, en l'anomenada Mesopotàmia, actual territori de Iraq. La capital d'Elam era Susa. Elam era el nom amb el qual els altres pobles cridaven a aquesta civilització que es denominava a si mateixa Hatamti i les característiques podran conèixer-se més detalladament a partir dels seus propis testimonis escrits.

François Desset, 38 anys, és un investigador de el Centre Nacional d'Investigació Científica (CNRS, per les seves sigles en francès) de França i de l'institut Archéorient de la ciutat de Lió, que es va especialitzar en l'Edat de l'Bronze i en el neolític iranià. Una tesi sobre el tema li va permetre viatjar a l'Iran.

"No és que em vaig despertar un matí dient-me que havia desxifrat l'elamita lineal; això realment em va portar deu anys ", va dir Desset a les Ciències i Avenir.

L'any 2017, compta l'arqueòleg, la seva investigació es va accelerar quan va detectar, en la inscripció d'un gerro funerari, una successió de caràcters repetits que el va portar a pensar que només podia tractar de noms propis. Va aconseguir identificar primer els noms de dos sobirans i després el de la deessa local, Napirisha. A partir d'aquestes tres paraules va poder descodificar la resta, síl·laba a síl·laba.

En total, va necessitar tres anys més per completar les taules de transposició que permetran d'ara en més llegir l'elamita.

Fins al present, es considerava a la Mesopotàmia -l'actual Iraq- com a bressol de l'escriptura. Però la investigació de Desset modifica en part aquest panorama. "Gràcies a aquests treballs, puc ara afirmar que l'escriptura no va aparèixer primer únicament a Mesopotàmia, sinó que dos sistemes d'escriptura van aparèixer en forma simultània en dues regions diferents", va explicar Desset.

L'elamita lineal se suma d'aquesta manera als altres dos sistemes d'escriptura més antics coneguts fins ara: el protocuneiforme mesopotàmic i els jeroglífics egipcis. Aquests últims també van ser desxifrats també per un arqueòleg francès, Jean-François Champollion, gràcies a la troballa de la cèlebre Pedra de Rosetta , durant l'expedició de Napoleó a Egipte. Un descobriment clau, perquè la pedra contenia un mateix text escrit en dos idiomes -grec i egipci- i en tres sistemes d'escriptura diferents: en jeroglífics, en demòtic -un sistema egipci més modern- i en grec antic.

"Per tant, puc afirmar avui que l'escriptura no va aparèixer primer a Mesopotàmia i més tard a l'Iran: dos sistemes, el proto-cuneïforme mesopotàmic i el proto-elamita iranià, van ser contemporanis. No hi va haver una escriptura mare de la qual la proto-ealimita seria filla, sinó dues escriptures germanes ", ha conclòs.