L'Audiència Nacional frena a la Generalitat
L'Audiència de Barcelona ha tallat en sec les aspiracions de la Generalitat de seure a la banqueta a comandaments intermedis de la Policia Nacional per les càrregues policials durant l'1-O.
L'Audiència de Barcelona ha tallat en sec les aspiracions de la Generalitat de seure a la banqueta a comandaments intermedis de la Policia Nacional per les càrregues policials durant l'1-O.
L'acte de l'Audiència Provincial -datat el 9 de desembre- que dóna la raó a el jutge contra la Generalitat fa referència als fets esdevinguts a l'Escola Àgora de Barcelona. En el mateix acte, el magistrat sí accedia a la petició d'un dels votants de citar a declarar com a investigat a un dels policies i demanar un informe forense per calibrar les presumptes lesions denunciades, però res més.
La Secció Tercera de l'Audiència Provincial de Barcelona defensa el criteri del jutge que investiga el cas de l'1-O i advoca per "evitar que el procediment es converteixi en una mena de causa general contra la totalitat dels agents de l'autoritat intervinents quan només haurien de respondre penalment aquells que amb els seus actes haguessin pogut cometre algun delicte ".
Més de tres anys després, després l'1 d'octubre de 2017, se segueixen investigant en diversos jutjats d'instrucció de Catalunya les lesions provocades per les càrregues policials d'aquell dia en els col·legis electorals. Aquest acte de l'Audiència Provincial ratifica una decisió adoptada pel jutge Francisco Miralles que dirigeix el jutjat d'instrucció 7 de Barcelona on s'instrueixen una trentena de peces separades, una per cada col·legi en el qual es van denunciar lesions. Hi ha desenes de policies investigats tres anys després. És un dels últims escenaris judicials de l'Procés en el qual es troben personats votants, sindicats policials, l'Advocacia de l'Estat, la Generalitat i plataformes independentistes.
Les acusacions volien incloure en la nòmina d'investigats a tres caps de grup. Creuen que són responsables, encara que només sigui per la seva passivitat quan es van produir les càrregues. Però els jutges creuen que "no pot fer-se extensiva responsabilitat penal alguna per l'actitud individual d'alguns agents que es poguessin haver excedit".
Escriu el teu comentari