divendres, 26 de febrer de 2021

Joan Laporta, l'amic de Puigdemont que vol polititzar el Barça

Carmen P. Flores

L'home és l'únic animal que ensopega dues vegades en la mateixa pedra. És una dita popular amb fonament que neix de l'observació al llarg de la història de la humanitat. Ara, Joan Laporta torna a ballar amb la seva candidatura a la presidència de Barça, on en aquesta etapa que presidia el club blaugrana va fer els grans negocis de la seva vida i embolicat en la senyera es va tornar independentista i va ficar a el club en més d'un compromís esportiu polític i econòmic. Això sí, les gresques, algunes de les quals li preparava el germà de Sala Martín -col·locat a dit a l'ajuntament de Viladecans- eren regades no amb cava català, sinó amb Moët & Chandon, que era més chic, donava millor 'el pego'. A més, es va fer amb "espanyoles" -d'altres nacionalitats també- com Viki Martín Berrocal, Maria Eugenia Martinez de Irujo -la filla petita de la duquessa d'Alba-, i l'empresari Rosauro Varo, entre d'altres. Se'ls podia veure a la coberta d'un iot, a Eivissa, com si fos un Playboy. Ho mostraven les imatges de la premsa del cor. Sempre li ha agradat aquest tipus d'exhibicionisme sense importar-li el que pensessin els socis i simpatitzants del Barça.


El precandidat a la presidència de l'FC Barcelona Joan Laporta, en una entrevista per Europa Press


Però és que Laporta no va voler passar desapercebut, més aviat al contrari. L'any 2005 va protagonitzar un episodi vergonyós a l'aeroport del Prat que va deixar atònits als allí presents, quan després de passar diverses vegades per sota de l'arc de seguretat -mesures més estrictes que s'havien pres pels atemptats de Londres- seguia xiulant. A ell, amb un cabreig monumental fruit de la seva supèrbia, no se li va ocórrer millor idea que treure's els pantalons. El seu acte va ser notícia durant diversos dies, sense que a ell li preocupés massa.


Què dir quan va col·locar a una de les seves novietes com a relacions públiques de l'entitat, sense sentir el més mínim rubor. La seva afició per les dones i la bona vida van marcar el seu "regnat" al club. Encara se'n recorden d'això, al Barça.


Laporta es va gastar un autèntic dineral en espionatge i en seguretat, tant del club com per al seu ús personal. El muntant d'aquests serveis, en els seus últims cinc anys, va ser de gairebé tres milions d'euros. Les seves "víctimes" espiades: vicepresidents, periodistes i exdirectius, entre d'altres. Dos noms claus en aquests menesters: Joan Oliver, director general del club, i Xavier Martorell, exdirector de seguretat del club. Per cert, Joan Oliver va ser soci -no sabem si ho segueix sent- seu en altres negocis, entre els quals destaca la compra del CF Reus tres anys després que abandonessin el club blaugrana. Des que ells es van fer càrrec de l'entitat esportiva es va generar un deute de més de cinc milions d'euros. Una gestió "impecable" que es va carregar al club.


És coneguda la relació de Laporta amb l'empresari audiovisual Jaume Roures, qui va gestionar el canal Barça i tots els temes audiovisuals del club fins que va arribar Rosel i el va enviar a casa, situació que no va agradar a cap dels implicats.


Coneguda és la relació de Joan Laporta amb Puigdemont -fins i tot van fer junts un viatge de plaer a Romania, lloc de naixement de l'esposa de Puigdemont, que els va acompanyar. Conegudes i publicitades en les xarxes socials són les paelles organitzades per la reinona Rahola amb sobretaules musicals i foto de família. A això s'ha sumat les trobades amb el fugit a Perpinyà i Brussel·les on ha anat a solidaritzar-se amb ell. En els últims temps, quan es parlava de la possibilitat de presentar-se a les eleccions, Laporta ha despatxat amb Puigdemont, i no per recordar els dies de Cadaqués.


La relació amb l'independentisme i sobretot amb Carles Puigdemont no es queda només en menjars, sinó que hi ha una estratègia per fer-se amb el control del Barça i polititzar-lo. És una finestra per emetre les seves arengues al món sobre el Procés, els presos polítics i el que faci falta. Una actitud que preocupa a una part important del barcelonisme, que no veu amb bons ulls barrejar la política amb el club.


Però el passat i el futur de Laporta segueixen lligats, en aquesta ocasió també per la figura de Lluís Escolà, el sergent de Mossos d'Esquadra que va acompanyar Puigdemont en la seva fugida a Brussel·les. Posteriorment el van col·locar a la Conselleria d'Interior de Buch -curiosament, després, el conseller va ser fulminat per Puigdemont-, on feia gala del seu independentisme.  Doncs bé, aquest defensor de l'expresident també havia treballat amb Laporta al Barça, a l'àrea de seguretat. El duo Laporta-Puigdemont és la pràctica de Juan Palomo que ja sabem el que diu.

Per si això no fos poc, Laporta ha fitxat per a la seva candidatura, fa uns dies, a l'infant maco, l'ex republicà Jordi Portabella -que va ser amb ell en la llista del partit que va fundar Laporta amb l'èxit que tots coneixen després d'haver estat quatre mandats com a líder d'ERC a l'ajuntament de Barcelona- i ho fa per fastiguejar a ERC, el partit de què ha rebut tant.


Amb tots aquests antecedents coneguts -altres no s'han explicat encara- Laporta es presenta a les eleccions, sense la menor consciència de tot el mal que l'ha fet dins i fora de club. Algunes enquestes diuen que pot guanyar, situació que posaria en serioses dificultats al Barça i la seva afició. Veurem què passa, però si s'alça amb el triomf, només cal dir que hi ha massa masoques al Barça i que no pensen que els presidents del club haurien de deixar la política penjada a les tanques. Encara no s'han posat les urnes i pot passar qualsevol cosa en un club que fins al primer mandat era un club unit i amb seny. Cosa que pot canviar amb el retorn del Rei de la gresca.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH