El Maldà: "Boira a les Orelles", un espectacle sobre la sordesa

 

Els Pirates és un grup teatral que porta dues dècades funcionant i que ha creat més d'una trentena d'espectacles. Desenvolupen el seu treball en directa proximitat amb el públic i ho fan amb "ganes de crear i jugar sobre l'escenari", oberts a tota mena de gèneres i autors i amb particular vinculació a la música. Assumeixen, a més, la programació del Maldà, el diminut espai escènic del carrer de el Pi en el qual ofereixen espectacles de petit format, però gairebé sempre de notable interès.

Entre els membres de la companyia hi ha dos que són germans bessons: Enric i Anna Romaní. El primer toca el piano, la flauta i el clarinet, però va estudiar arquitectura i disseny i s'ocupa de l'escenografia, mentre que la seva germana és la responsable de la coreografia. La naturalesa va voler que un dels dos, Enric, patís des de la infància un especial tipus de sordesa que li permet únicament distingir els sons greus -per exemple, no pot captar la veu femenina-, circumstància que el va obligar a un aprenentatge particularment esforçat de l' que va sortir airosament com pot comprovar-se pels instruments que domina.

Aquesta situació ha servit de base perquè Els Pirates maduressin la idea de muntar un espectacle de creació col·lectiva sobre la sordesa en el qual intervenen Bernat Cot, Laura Pau i Lluna Pintat, sota la direcció de Miriam Escurriola. "La importància vital de les persones que tenim al nostre costat a l'hora de desenvolupar les nostres capacitats i de relacionar-nos amb el nostre entorn és una part destacada de la reflexió que volem compartir amb aquest espectacles" ens expliquen, afegint que "aquesta proposta teatral vol arribar a la persones amb diversitat funcional i, alhora, a aquelles amb les quals conviuen i fins i tot als que no tenen relació per transmetre el valor i la riquesa de la diversitat i millorar la manera com ens comuniquem i cuidem als que ens envolten ".

L'espectacle hagués pogut tenir un to més o menys acusadament dramàtic, però no és així perquè Els Pirates tracten el problema de la sordesa amb alegria i optimisme, demostrant que qualsevol minusvalidesa, i tots tenim més o menys alguna, mereix una acceptació plena, és perfectament superable i, per tant, compatible amb una vida normal. Tot això s'expressa en un itinerari escènic d'intens dinamisme en què els tres intèrprets, ajudats per una sèrie d'insercions audiovisuals, parlen, ballen, canten i diuen una vegada i una altra a un Enric que està sempre present, encara que sense aparèixer fins al final, quan l'espectador li veu cara a cara i comprova com la seva peculiaritat auditiva no li impedeix tocar el piano amb mestria. "Boira a les Orelles" és un cant a l'esperança i al valor de la voluntat com a forma de superació de qualsevol limitació.