El nombre de 'ninis' espanyols s'ha incrementat en 257.000 degut a la crisi del Covid-19

Els joves de la Unió Europea (UE) que ni estudien ni treballen - coneguts com a 'ninis' - ha crescut a causa de la crisi econòmica provocada pel Covid-19. Segons les últimes dades publicades per l'Oficina Europea d'Estadística (Eurostat), al tercer trimestre del 2020, un 13,5% dels joves d'entre 15 i 29 anys residents a la UE no estudiaven ni treballaven, fet que suposa un total de 9,6 milions de persones. Un any abans, la mitja europea es trobava en el 12,5%. L'increment encara és més evident en el cas espanyol. 

El país que acumula un major nombre de joves que no registren cap tipus d'activitat és Itàlia, on un 22,7% dels ciutadans de 15 a 29 anys no treballen (2,04 milions de persones). El segueix Grècia, on el percentatge de 'ninis' puja al 19% (304.000 persones). 

En tercer lloc està Espanya, que té a 1,33 milions de joves sense estudiar ni treballar, el que suposa el 18,2% del total . El tercer trimestre de 2019, aquest percentatge es situava al 14,8%, el que suposa un increment de gairebé cuatre punts percentuals, 257.000 persones. 

Per contra, el país de la UE amb menor percentatge de 'ninis' és Països Baixos (5,8%), seguit de Suècia (7,6%) i Luxemburg (8,7%).

LA CRISI DEL COVID-19

El nombre de joves menors de 30 anys que ni estudien ni treballen va créixer de manera brusca durant el confinament, especialment a l'abril. Aquest mes augmentava un 20,7% respecte al mateix període del 2019 i el juliol tornava a pujar un 17%, segons dades del programa de Garantia Juvenil difosos per Acció Contra la Fam amb motiu del Dia Internacional de la Joventut.

La responsable dels programes d'ocupabilitat de l'organització, Ana Alarcón, explica que els joves s'enfronten a un futur laboral incert pel Covid-19: ocupacions precàries, salaris baixos, menys hores de treball, més expedients temporals i acomiadaments definitius. "Alguns dels que es trobin ara en atur poden convertir-se en aturats de llarga durada. La precarització laboral s'ha convertit en un assumpte estructural del nostre sistema de treball", ha indicat.

La situació és encara més dura, segons l'entitat, entre els joves d'entre 25 i 35 anys perquè s'enfronten a una nova crisi després de la del 2008. Les últimes dades de Garantia Juvenil -que mesura als joves menors de 30 anys que ni estudien ni treballen, -els mal anomenats ninis- mostren que ha crescut un 17% el nombre d'inscripcions respecte al 2019. "el seu futur laboral i els seus projectes de vida, crear una família o comprar-se una casa, tornen a estancar amb la crisi del coronavirus ", ha dit l'experta en ocupació.

En aquest context, la situació de les dones joves és encara pitjor. "Elles pateixen més precarietat i pobresa laboral, la qual cosa les situa en un pitjor lloc per afrontar un nou període de crisi més alguns dels sectors més afectats, com el comerç, educació, moda, turisme i hostaleria que estan altament feminitzats".

Segons Acció contra la Fam, la bretxa de gènere també es manifesta en l'emprenedoria juvenil. "El percentatge de dones sense estudis superiors que emprèn és molt menor que el dels homes", ha detallat Alarcón.

EMPRENDRE, ¿LA SOLUCIÓ?

Una altra de les conseqüències de la pandèmia és l'interès dels joves per emprendre el seu propi negoci. Segons l'opinió d'Ana Alarcón, "això ens dóna una idea de com es disminueixen les expectatives d'ocupació per compte aliè en un mercat laboral minvat per la crisi i obre interès per les possibilitats d'emprendre per compte propi i buscar opcions locals", ha declarat Alarcón.

Segons la seva opinió, les dades no signifiquen, però, que vagi a créixer l'emprenedoria

juvenil d'una manera notable. "Emprendre és un camí llarg i pot ser que les

circumstàncies socioeconòmiques d'aquests joves els obliguin a deixar el seu somni

emprenedor de banda per cobrir les seves necessitats bàsiques ", ha dit l'experta.