El Govern anunciarà aquest divendres si es posposa el 14-F després de reunir-se amb la resta de partits

El Govern i els partits catalans es reuneixen aquest divendres al Parlament per debatre i decidir si mantenir o posposar les eleccions del 14 de febrer davant l'evolució de la pandèmia del coronavirus a Catalunya i les perspectives sanitàries per a les pròximes setmanes.

Després de diverses reunions de la taula de partits des de principis de desembre, aquest divendres està fixat com la data per prendre la decisió definitiva sobre els comicis convocats el 14 de febrer.

El Govern ha expressat des del primer moment que la seva voluntat és aconseguir el màxim consens entre els grups per garantir la legitimitat de les eleccions, però la consellera de Presidència i portaveu de l'Executiu, Meritxell Budó, ja va avisar que la decisió final correspon a la Generalitat , sobretot si no hi ha un acord.

Sobre la taula hi seran les dades que ha presentat aquest dijous la Conselleria de Salut en una reunió tècnica amb els partits, en què han exposat un informe que estima que el 14 de febrer hi haurà entre 3.000 i 4.000 casos diaris de coronavirus a Catalunya, i preveu el pic epidèmic alguns dies abans de l'inici de la campanya electoral i el de pressió assistencial a les UCI dies abans de la celebració dels comicis.

Els protocols que va elaborar el departament d'Acció Exterior --al qual li correspon organitzar les eleccions-- i aprovats pel Procicat plantejaven nou escenaris diferents d'evolució de la pandèmia, dels quals dos suposarien l'ajornament del 14F.

El primer d'ells seria el més greu, que implicaria un confinament total i la restricció de tota activitat excepte els serveis essencials, i el segon més greu, que seria "una restricció absoluta d'activitats socials en amplis espais i sectors", encara que no detallava molt què limitacions concretes haurien de ser.

Davant d'aquests escenaris, i amb l'objectiu fixat per la Generalitat de buscar l'equilibri per garantir el dret fonamental a vot i garantir la salut pública de la ciutadania, tant Govern com partits afronten la reunió de divendres amb diferents posicions, encara que tot apunta que l'ajornament és l'opció més probable.

Fonts de l'executiu català ja van assegurar que el Govern es decanta per posposar els comicis més enllà de la Setmana Santa, tot i que la decisió no està presa.

En el cas de decidir l'ajornament, el Govern haurà d'aprovar un decret en el qual és probable que inclogui la nova data, que podria ser al maig per deixar al menys un mes i mig de temps després Setmana Santa, quan probablement hi haurà un increment de la mobilitat i un consegüent increment dels contagis.

Els socis de l'Executiu no s'han pronunciat públicament de manera clara, però previsiblement avalaran que es posposin: fonts de JxCat han insistit que estan preparats per anar a votar i que es podrien celebrar el 14F, però esperaran a les recomanacions i les dades de salut que "justifiquin" l'ajornament.

Des d'ERC, no volen avançar cap proposta i buscaran el màxim consens a partir de les recomanacions i les dades epidemiològiques, però el president de Parlament, Roger Torrent, ja ha deixat clar aquest dijous que l'evidència científica recomana que no es facin ara: " entre vots i vida sempre hem de prioritzar la salut de les persones ", ha dit en una entrevista de Catalunya Ràdio.

MAJORIA A FAVOR POSPOSAR

D'altra banda, el líder de l'oposició i candidat de Cs a la Presidència de la Generalitat, Carles Carrizosa, ha apostat per posposar el 14F i creu que es podrien celebrar en dos o tres mesos: "No vull votar mentre la gent s'està morint en els hospitals ", ha afirmat en una Trobada Digital.

També els comuns han donat suport l'ajornament i la seva candidata, Jéssica Albiach, ha enviat una carta a tots els partits en què diu que és "de sentit comú" posposar els comicis i ha proposat fer-los com a molt tard al mes de maig.

En la mateixa línia, la CUP i el seu cap de llista, Dolors Sabater, ha defensat en els últims dies retardar el 14F "per responsabilitat i sentit comú" davant la situació sanitària.

Des del PDeCAT, que també participa en la taula de partits, el seu portaveu, Marc Castells, ha afirmat en roda de premsa que donaran suport a la proposta que faci el Govern sobre si mantenir o posposar les eleccions "si és unitària i consensuada" entre JxCat i ERC.

I en una altra línia, el candidat de PP, Alejandro Fernández, ha dit que prefereix esperar a conèixer "tota la informació" que els tècnics aportin sobre la pandèmia per saber com afectarà en el dret a vot i així poder pronunciar-se sobre si vol o no ajornar els comicis.

Així, l'únic partit que defensa amb claredat que les eleccions es mantinguin el 14 de febrer és el PSC, que tant a través de declaracions dels seus dirigents com en un comunicat emès dimecres, ha reiterat que no hi ha motius per suspendre les eleccions si no hi ha un confinament domiciliari.

A més, qüestionen que la Generalitat pugui prendre aquesta decisió perquè argumenten que les eleccions han estat convocades automàticament i no per una decisió de la Generalitat i que, per tant, "qui no ha convocat no pot ajornar". No obstant, a última hora d'aquest dijous han fet un gir de guio acceptant que s'ajornin, però només fins abans de Setmana Santa. 

Aquestes discrepàncies han provocat acusacions creuades de partidisme i d'estar més preocupats per les aspiracions electorals que per la salut de la població: els socialistes consideren que l'Executiu vol postergar els comicis per interessos electoralistes, mentre que els partidaris de ajornar-acusen el PSC de voler mantenir el 14F perquè les enquestes els pronostiquen resultats a l'alça després de l'anunci que el ministre de Sanitat, Salvador Illa, serà el seu candidat.

DEBAT LEGAL

Un altre dels esculls a tenir en compte en la taula de partits d'aquest divendres és el debat sobre si la Generalitat té o no la potestat i la capacitat legal d'ajornar unes eleccions, si així ho decideix.

El PSC va ser el primer a posar en dubte la competència de la Generalitat per fer-ho i aquest dijous el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ha advertit que la suspensió de comicis no està contemplada en la llei electoral i ha demanat cautela perquè veu una falta de previsió legal: "Suspendre la democràcia pot portar coses que no són bones per a la democràcia".

Des de la Generalitat defensen que tenen cobertura legal per posposar la cita electoral pel coronavirus i s'escuden en l'exemple de Galícia i el País Basc, a més d'estar preparant un informe jurídic que, segons fonts de l'Executiu, donarà seguretat jurídica a un hipotètic ajornament .

De fet, la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat ja va emetre al setembre un dictamen que avalava aquesta possibilitat i en el decret de convocatòria del 14F signat pel vicepresident, Pere Aragonès, es va incloure un apunt en el preàmbul que contemplava l'opció de posposar les eleccions pel coronavirus, encara que no concretava en quin supòsit epidemiològic es podria decidir retardar.