El Parlament Europeu vol ampliar la llista de delictes de les euroordres

L'eurodiputat del PP Javier Zarzalejos va ser qui va començar amb la proposta, i la seva resolució no vinculant va ser aprovada amb 444 vots a favor, 139 en contra i 106 abstencions. Entre els vots en contra s'expliquen els dels eurodiputats d'Unides Podem, que el consideren una "modificació perillosa que resta garanties als processos d'extradició", i els dels partits independentistes, ERC, JxCAT, Bildu, i del PNB.

"L'objectiu últim és millorar aquest instrument clau de cooperació judicial entre els països de la UE per evitar que els responsables de delictes greus puguin evitar l'acció de la justícia traslladant-se a un altre estat membre de la Unió i quedar impunes després d'haver comès delictes greus", va destacar Zarzalejos.

El cas de Puigdemont

En el cas d'Unides Podem, el vot en contra és perquè considera que la posició de l'Eurocambra respon a la "instrumentalització per part de la dreta espanyola, que pretén canviar l'ordre de detenció europea basant-se en un cas particular", segons va explicar la delegació en un comunicat.

Des de JxCAT, formació de l'expresident de Catalunya i eurodiputat Carles Puigdemont, sobre qui pesa una euroordre pendent encara de resolució a Bèlgica, s'ha interpretat aquest informe com a prova de la "impotència" del PP, Ciutadans, PSOE i Vox per la negativa de tribunals a Alemanya i Bèlgica a executar euroordres contra els líders independentistes catalans.

En un debat sobre aquesta reforma dilluns passat, el comissari de Justícia, Didier Reynders, va obrir la porta a emprendre revisió després d'una anàlisi detallada que s'ha compromès a realitzar sobre el funcionament d'aquest instrument i avaluar si hi ha marge de millora.

En la mateixa ocasió, la vicepresidenta de la comissió de Llibertats Civils i Interior i eurodiputada de Ciutadans, Maite Pagazaurtundua, ha valorat que "l'ordre de detenció europea necessitava ser revisada per evitar la impunitat en l'espai Schengen, per protegir millor a les víctimes en la UE i per millorar les garanties dels sospitosos".

Entre les línies de reforma apuntades pels eurodiputats destaca la necessitat d'ampliar la llista actual de 32 delictes que preveu l'euroordre per al lliurament automàtic del reclamat i reduir així els casos en què les autoritats han de comprovar la doble incriminació --és a dir, que el delicte està tipificat en els dos països implicats-- abans d'autoritzar l'execució de l'euroordre.

Així, els eurodiputats s'enumeren delictes per a la incorporació a la llista com ara l'atac a la integritat constitucional d'un Estat que impliqui l'ús de la violència, delictes ambientals, certes formes d'evasió fiscal, delictes d'odi, violència de gènere o ciberdelictes com la usurpació d'identitat, entre d'altres.

Així demanen establir que, d'acord amb el principi de reconeixement mutu, les euroordres emeses per un Estat membre han de ser reconegudes i executades directament per un altre estat membre, excepte en determinats casos molt específics.

També apunten que quan un Estat membre rebutgi executar una petició de euroordre basant-se en un suposat risc per al respecte als Drets fonamentals, haurà de justificar amb arguments objectius i factuals aquest rebuig, per evitar incertesa legal i la potencial impunitat de l'acusat de delicte.

A més advoquen per reduir per a determinats delictes -com el tràfic d'éssers humans, l'explotació sexual de nens o la pornografia infantil- el llindar de la pena de tres anys a partir de la qual pot aplicar-se l'euroordre.