"Cent anys de la Legió espanyola": un llibre d'història en fotografies

 

Circulen per les xarxes diversos muntatges fotogràfics sobre la Legió espanyola en els que els seus autors, crec recordar que estrangers i per tant poc coneixedors de la història, executòria i funcions actuals d'aquest cos militar espanyol, expressen la seva sorpresa pel coratjós aspecte dels seus components , als quals afavoreix una uniformitat propícia a la manifestació del seu aspecte extern. És, naturalment, una visió superficial que, però, convida a una lectura més profunda i correcta: la d'un cos d'elit format per soldats caracteritzats per la seva excel·lent preparació física com a base d'una formació professional i moral que els ha convertit en pràcticament invencibles.

Aquest cos, nascut precipitadament fa ara cent anys per intentar contenir la sagnia que la guerra del Marroc produïa a la tropa de lleva obligatòria, va ser obra de l'aleshores comandant Millán després d'haver estudiat a Algèria, comissionat pel govern espanyol, el funcionament de la Legió francesa. Amb el nom de Terç d'estrangers, va ser, per tant, en els seus orígens, concebut per fer front a situacions d'extrem perill i, per tant, a la mort amb absoluta naturalitat i, a canvi d'això, redimir honorablement tota mena d'abusos anteriors.

Al llarg d'aquests cent anys, la Legió ha participat en guerres i conflictes (Marroc, Astúries, guerra civil, Divisió Blava, Ifni), així com en el manteniment de la seguretat en el territori sahrauí fins a la retirada d'Espanya i, ara mateix i després d'alguns anys d'incertesa sobre la seva continuïtat, ho segueix fent en importants missions de cooperació internacional (Balcans, el Líban, l'Iraq, Afganistan, Àfrica negra).

Tot això ho relaten Gustavo Morales i Luis I. Togores en "Cent anys de la Legió espanyola" (L'Esfera dels Llibres), en un text que resumeix l'executòria del cos però que és, sobretot, el suport d'una excel·lent col·lecció de fotografies en què es veu a la Legió en els diferents aspectes de la seva vida: accions de guerra, períodes d'instrucció, missions d'interposició i / o instrucció de forces locals en els diversos punts de l'estranger en què el Govern espanyol ha requerit seus serveis, però també festivitats, moments de convivència, amistat i camaraderia i actes solemnes, molts d'ells d'imposició de condecoracions obtingudes com a conseqüència d'actes heroics.

Aspecte destacat d'aquest patrimoni gràfic són les imatges de personatges vinculats o lligats a la seva vida -Millán Astray, Franco, Valenzuela, Yagüe, etc.-, però molt principalment d'oficials, suboficials i cavallers legionaris, que són en definitiva els que han fet d'aquest cos el que avui és: una institució que ha passat de ser el refugi dels que fugien d'un passat digne de ser oblidat sublimant-lo en l'heroisme, a una altra en la qual, mantenint els valors fonamentals de valor, solidaritat i servei, ha assumit els coneixements i tècniques de la guerra moderna fins a fer la Legió una de les cossos més prestigiosos de l'Exèrcit espanyol.