Pensions a Europa: dels 400 euros a Portugal als 1.500 a Suècia

|


A Europa hi ha disparitat pel que fa a la forma en què es calculen les pensions, la fórmula per la qual es revaloren i les quantitats que perceben els jubilats per elles. El futur i la sostenibilitat de les mateixes és motiu de gran preocupació al continent. La seva reforma, condició necessària perquè Brussel·les alliberi els fons covid.


De moment, segons recorda veu Pòpuli, el Govern espanyol ha enviat aquesta setmana a Brussel·les la seva descafeïnada proposta de reforma de les pensions. No ha inclòs, Finlament, el pla de el ministre José Luis Escrivá d'elevar el període de còmput de la pensió de jubilació de 24 a 35 anys, després de les tensions sorgides en el si de l'Executiu per l'oposició de Podem a aquesta mesura.


Segons l'OCDE, el 2050 a Espanya hi haurà 76 jubilats per cada treballador en actiu. Una de les exigències de la Comissió Europea és garantir les pensions davant l'envelliment demogràfic que viu el continent.


Jubilats, en una imatge d'arxiu.



La pensió mitjana a Espanya se situa al voltant dels 1.000 euros, mentre a Suècia ascendeix als 1.500 euros mensuals ia Portugal els jubilats perceben amb prou feines 430 euros a el mes per la seva pensió, la més baixa de tota la UE.


Dos són els sistemes de pensions preponderants a Europa. El primer és el de repartiment, utilitzat a Espanya, França o Portugal. En ell, els treballadors en actiu són els que paguen amb les seves aportacions a la Seguretat Social les pensions dels jubilats.


No obstant això, el més utilitzat i el que sembla posar-se com a referència a la UE és el sistema de pensions mixt, en el qual els treballadors complementen la seva futura jubilació durant la seva vida laboral mitjançant plans de pensió privats promoguts per les empreses. És l'utilitzat ja per dues terceres parts dels països que formen part de l'OCDE i en ell se situen països europeus com Suècia, Alemanya o el Regne Unit.


Cada un amb particularitats diferents. Segons BBVA Pensions, en el sistema mixt de Suècia, el 18,5% dels ingressos dels treballadors destinats a finançar la seva pensió, un 16% dels salaris bruts van a un compte nocional individual en règim de repartiment, mentre que el 2 , 5% restant va a un compte individual en règim de capitalització.


Sistemes mixtes de pensions


Al Regne Unit hi ha una pensió mínima estatal de 550 euros que els jubilats complementen amb pensions privades generades per l'empresa de treballador durant la seva carrera professional. A més, els britànics recorren a pensions privades de manera individual. A Alemanya també es combina repartiment i capitalització, fomentant els plans de pensions promoguts per les empreses i els plans de pensions individuals. La pensió mitjana és de 1.003 euros mensuals.


Als Països Baixos hi ha una pensió bàsica sota sistema repartiment de quantia fixa que cobreix el 30% de el salari mitjà i un sistema de plans d'ocupació capitalitzats que cobreixen el 70% restant.


Per contra, França ha optat per mantenir un sistema de repartiment i la pensió mitjana és de 1.086 euros. A més, el país gal és el que compta amb una de les edats de jubilació més baixes de continent: 62 anys.


Com es calculen les pensions en altres països?


Segons l'informe Pensions at a Glance de l'OCDE, tots els països europeus a excepció de quatre utilitzen tota la vida laboral per calcular la pensió pública, la qual cosa suposa que es tenen en compte tant els sous baixos que es solen cobrar a el començament de la carrera laboral, com els salaris més elevats que es cobren habitualment a la recta final.


A l'tenir en compte tot el període, les pensions solen ser menys generoses que en aquells països en què s'utilitzen períodes més curts, com Espanya.


Les excepcions a l'ús de tota la vida laboral són França -que utilitza els 25 millors anys per a cada un dels treballadors-, Eslovènia -que deixa escollir els 24 millors anys-, Portugal -que utilitza els millors 40 anys- i Espanya, que a dia d'avui utilitza els últims 24 anys de la vida laboral.


Com es revaloren les pensions a Europa?


La forma en què es revaloren les pensions, per mantenir a ratlla la despesa pública en pensions en el futur, és una altra de les claus per garantir la sostenibilitat de les pensions. Indexar-a l'IPC és una cosa habitual en països que no tenen una situació demogràfica tan preocupant com l'europea: és el cas del Brasil, Xile, Colòmbia o Nova Zelanda, segons explica en un estudi Eva Maria Hohnerlein, investigadora de l'Institut per a la Llei Social i política Social a Alemanya.


També hi ha altres fórmules com indexar-a el creixement dels salaris, una variable que s'utilitza a Alemanya, Suècia o Noruega. A Grècia, la revaloració de les pensions depèn en un 50% de l'IPC i en un altre 50% de el creixement de l'PIB.


Per contra, en altres països cada vegada s'estenen més els models per desvincular la pujada de les pensions de les pujades o baixades de l'IPC, de manera que la indexació de preus es produeix només si es compleixen també altres variables vinculades a la sostenibilitat, com el creixement de l'PIB.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH