L'Audiència Nacional ordena l'ingrés a presó del raper Pablo Hasel

L'Audiència Nacional ha ordenat l'ingrés a presó del raper Pablo Rivadulla, conegut artísticament com Pablo Hasel, perquè compleixi una condemna de nou mesos de presó per un delicte d'enaltiment de terrorisme, i injúries i calúmnies a la monarquia i a les forces i cossos de seguretat de l'Estat, per difondre missatges atemptatoris en xarxes socials.

En una interlocutòria del Jutjat de Vigilància Penitenciària de l'Audiència Nacional, que el mateix raper ha compartit al seu compte de Twitter, se li dóna deu dies perquè ingressi voluntàriament en un centre penitenciari. Aquesta decisió arriba després que al novembre el Tribunal Constitucional (TC) notifiqués que inadmetia a tràmit el recurs que Hasel va presentar contra la seva condemna, que prèviament va ser confirmada pel Suprem al juny.

El raper ha reaccionat a aquest anunci assenyalant en el seu perfil de Twitter que "a la fi no hi ha hagut la suficient solidaritat per aturar això" --en referència a la seva condemna-- i ha apuntat que afecta la majoria perquè no es tenen garantida " la llibertat d'expressió ". "Van a empresonar per explicar fets objectius, però mai van a doblegar", ha afegit.

Segons apunta al seu compte la Xarxa Jurídica d'Advocats, s'està "davant el primer raper d'Europa que va a la presó per dir el que pensa", i recorden que altres 13 rapers han estat condemnats sense ingressar a la presó.

Al desembre, quan es va conèixer la inadmissió del TC, la defensa Hasel ja advertia que l'Audiència Nacional podia ordenar el seu ingrés a la presó de manera imminent, perquè a aquesta última condemna se sumava una altra anterior a dos anys de presó que se li va imposar al març de 2015 per enaltir ETA en diversos vídeos difosos per Youtube.

ELS MISSATGES A TWITTER I LA CANÇÓ A YOUTUBE

Hasel va ser condemnat a 9 mesos i 1 dia de presó per la Sala d'Apel·lacions de l'Audiència Nacional al setembre de 2018, així com al pagament d'una multa d'aproximadament 30.000 euros. Aquest tribunal va reduir no obstant la pena inicial de març de 2018 que li va imposar la Sala penal, i que ascendia a dos anys i un dia de presó.

Segons el Suprem, que va confirmar la postura de l'Audiència Nacional, l'artista va difondre en el seu perfil de Twitter --que llavors comptava amb més de 54.000 seguidors, avui més de 100.000-- més de 60 missatges entre els anys 2014 i 2016 en els que va exalçar la figura de membres d'ETA, com és el cas de l'excap militar de la banda terrorista, el mort Joseba Arregi, de qui va dir que va morir torturat per la Policia i dels GRAPO com Isabel Aparicio, detinguda a l'octubre de 1979 i " exterminada per comunista ", segons les seves publicacions.

També va incloure 'tuits' al seu compte que incorporaven vídeos que incitaven a la violència, amb comentaris que es consideren enaltidors del terrorisme i vexatoris per a la Corona i altres institucions de l'Estat com les Forces i cossos de seguretat de l'Estat. A això sumaven que en fins a 1.915 'tuits' apareixien les paraules GRAPO, Monarquia, Borbó, Rei, ETA, terrorisme, bomba, Policia i Guàrdia Civil.

Davant l'al·legat que aquests missatges s'emparaven en la llibertat d'expressió i d'opinió, el Suprem ha assenyalat que aquest dret "compta amb algunes barreres" i està condicionat "per altres drets i exigències constitucionals" com el del respecte a l'altre i per " la prohibició de conductes de lloança d'activitats terroristes que alimenti un clima favorable a la seva reproducció o es constitueixi en germen, remot però real, de noves accions d'aquesta naturalesa ".

LÍMITS DE LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

A més, el Suprem va entendre que Hasel no pot emparar-se en la llibertat d'expressió ja que els fets provats recullen una pluralitat de missatges, que és reincident en actes semblants en el passat, i que tenen "un indubtable caràcter laudatori d'organitzacions terroristes" i de membres en actiu de les mateixes.

En aquest sentit, indica el TS que els missatges deL raper van més enllà de la crítica social i comporten una lloança no ja d'objectius polítics sinó dels mitjans violents emprats per aquestes organitzacions terroristes. Segons el parer de tribunal existeix a més un elevat risc real que algun dels seus seguidors intenti repetir un acte violent perquè els missatges "contenen una incitació a la seva reiteració".

Al fil, ha subratllat que per als fins del terrorisme és "extraordinàriament útil i valuosa l'aportació dels que enalteixen les accions, justifiquen la violència i expressen simpatia davant de l'eliminació física de l'dissident.

Aquesta sentència es va dictar amb el vot a favor de la condemna de tres magistrats, tot i que va tenir el vot particular de dos magistrats, Miguel Colmenero i Ana María Ferrer, que van assenyalar que ni els missatges de Twitter ni la lletra de la cançó "arriben des del punt de vist objectiu el rang de tipicitat que correspon als delictes pels quals s'emet el pronunciament de condemna ".